La vida dura

| 26/11/2014 a les 09:25h
Arxivat a: Entrevistes
Per Xavier Gramona, de Caves Gramona
El cava ha arribat a una cruïlla. I ha d’escollir el camí. M’explicaré: la guia internacional de referència (World Encyclopedia of Champagne and Sparkling Wine) puntua el cava al mateix nivell o per damunt dels champagnes més coneguts i venuts del món. Això no és nou. Grans crítics de fama mundial pel seu criteri i serietat, com Will Lyons, del The Wall Street Journal, o Eric Asimov, del The New York Times, fa temps que han advertit un canvi de paradigma al món del cava.


 

El cava ha d’escollir el camí de les llargues criances, si vol esdevenir icona en el món del vi, amb varietats que les aguantin i s’expressin amb el temps, plantades en vinyes que representin el terrer i que siguin cultivades amb el màxim respecte a l’entorn i els mínims tractaments

Què ha passat? Com és que hem arribat a aquest nivell? Per diverses raons que vénen de lluny i que jo resumeixo en una frase: per les llibretes del meu besavi. Que em perdoni el lector, però m’agradaria explicar-me des de l’experiència personal. Des de l’experiència adquirida al llarg dels anyspel meu besavi, Pau Batlle, qui va exercir des del 1870 de negociant per als compradors francesos.
Escriu en les seves llibretes que la varietat que més agradava als francesos, que s’havien quedat sense les seves pròpies vinyes afectades per la fil·loxera, era el xarel·lo. La seva gran quantitat d’antioxidants i l’elevat grau d’alcohol que evitava que s’oxidés el vi durant el trajecte, el feien altament recomanable per a la producció de champagnes. Avui en dia sabem que el xarel·lo és la varietat blanca amb més resveratrol i pteroestilbè del món, fins i tot en conté més que alguns raïms negres habituals. Resulta molt apropiada per a les llargues criances i, tot i que en un primer moment sembla tímida en expressió, l´oxigenació i la feina dels llevats pot donar com a resultat un vi excepcional. La tossuderia d’aquells besavis amb les següents generacions de viticultors i l’enfoc que fan els cellers moderns i dinàmics (criances més llargues, elaboracions arriscades, noves tendències... ) han portat el cava a aquesta cruïlla de què parlava més amunt.
 
El cava s’està mirant al mirall... i s’està agradant. M’atreveixo a pronosticar que tot plegat porta a un canvi de paradigma, a un canvi de model. No és tant una revolució com un canvi en l’arquetip que fins ara ens ha funcionat com a model.
 
El cava ha d’escollir el camí de les llargues criances, si vol esdevenir icona en el món del vi, amb varietats que les aguantin i s’expressin amb el temps, plantades en vinyes que representin el terrer i que siguin cultivades amb el màxim respecte a l’entorn i els mínims tractaments. En definitiva, si el cava vol excel·lir, ha d’escollir la vida del treball i del respecte... la vida dura... La vida descrita en les llibretes dels besavis del Penedès.
Xavier Gramona

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
Ramon Roset | 15 comentaris
01/01/1970
Us proposem 6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional

COMENTARIS

el millor
maria jose julian, 02/03/2015 a les 08:06
+0
-0
El gran, el millor el més....
per sempre més
salut!!!
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
El president d'honor de Gramona rep el reconeixement de la Confraria del Cava de mans del seu president, Toni de la Rosa Torelló | Rita Lamsdorff
Ramon Francas
01/01/1970
La Confraria del Cava ret tribut al president d’honor de Gramona
01/01/1970
L'empresa trasllada la seva seu social a La Rioja
01/01/1970
Tornen les copes de cortesia al Teatre Nacional de Catalunya | S'acaba la temporada de Terrats en Cultura