L’anyada 2010 als vins de vila de la DOQ Priorat

| 07/05/2012 a les 12:51h
Arxivat a: Opinió

per Joan Gómez Pallarès, [email protected]

El passat mes d’abril, he tingut la sort de poder participar en el Desè Tast de Vins de Vila i de Finca de la DOQ Priorat.  Organitzava el tast el Consell Regulador i el Parc Científic del Vi (VITEC), vinculat a la URV. És un tast important per vàries raons: és qualificador, el que vol dir que els vins que s’hi tasten reben la valoració dels degustadors i acumulen opinions per tal que el Consell Regulador acabi qualificant o no una mostra presentada. La segona raó és que ja porten deu anys de tast. Les dades es van acumulant i acabaran definint, de la manera més científica possible, unes característiques  constants dels vins de la DOQ Priorat, que són les que n’acaben marcant  una identitat. La tercera raó era, per les converses entre els que hi vam participar, no menor: quines característiques anàvem trobant en l’anyada 2010? Quedi clar que parlaré només dels vins de vila de la DOQ, perquè són els únics dels que vam tastar un conjunt complet.

Ho vam fer les gairebé 50 persones que ens vam aplegar a Escaladei (protecció benèfica del Montsant!) a través d’un full de degustació ben pensat: s’hi intenten mesurar, en escales d’intensitat (del zero al cinc), els valors fonamentals de qualsevol vi: l’aspecte visual; els descriptors organolèptics complets (amb un full-guia al costat: que tothom parli del mateix!); la quantitat i qualitat dels tanins; l’impacte de la fusta en nas i en boca; i el grau de tipicitat del vi. Aquest és, potser, el concepte més complex i polèmic de tots: què és típicament prioratí? Què no ho és? Les anyades passen, els conreus, les persones, els conceptes, els vins canvien…Cada tastador té un número d’identificació i, en sèries  de sis vins, mai no tasta el mateix que el seus companys. Tots acabem tastant el mateix, és clar, però mai en el mateix ordre! Encara que faci l’organització més complexa, és una bona mesura perquè ningú no infuenciï ningú a l’hora de valorar un vi.

Tot i que ja hi ha literatura científica que demostra que la divisió administrativa que es va fer per distingir els diferents Vins de Vila de la DOQ Priorat (seria una mena de “Priorat Villages”) té una clara correspondencia analítica en les mostres que l’INCAVI treballa (sobretot a nivell de polifenols totals, d’antocians totals i de intensitat i varietat de color), jo tenia un primer repte personal al tast: seria capaç de distingir a cegues els vins de vila 2010 de  Torroja, Gratallops, El Lloar, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, Scala Dei, La Morera, Poboleda, Porrera, Masos de Falset, Bellmunt i Solanes del Molar?  La resposta és clara: no. Vaig poder distingir zones per clima, tipus de sòl i de raïm, però encara no em veig capaç de dir “això és de Torroja i això de Poboleda”. Entre La Morera i les Solanes del Molar, sí que hi ha més diferències, oi?, però cal que treballi més!

El segon gran repte era el de descriure com s’anava veient l’anyada a través dels vins que tastàvem. Aquí sí que voldria dir-hi la meva. 2010 em va semblar una anyada més regular i homogènia en tots els vins de vila tastats. No hi vaig notar grans diferències entre ells. Podria ser que el clima del 2010, en general, i un cert domini en els ensamblatges de la garnatxa, ajudi a tenir aquesta percepció. 2010 és una anyada més accessible i necessitarà menys temps d’ampolla. Els vins de vila 2010 de la DOQ Priorat es podran beure abans i amb un plaer més immediat que els de 2009, que és anyada més complexa i d’evolució més lenta. Els vins són més oberts ara mateix, més rodons en general, tenen menys arestes i, potser, una menor quantitat de tanins. Els que tenen, però, són més rodons i accesibles de beure. És una anyada més fresca que 2009 i em va semblar que els enòlegs, per les raons que sigui, van fer un ús més mesurat de la fusta.  Hi ha menys fusta nova i més de segon i tercer vi, i l’impacte que té sobre el vi és menor que en altres anyades. A mí m’agrada aquesta característica. Pel que fa al color, és una anyada intensa i amb molt poca evolució. Els vins són alegres i brillants i més sensibles a la llum. Pel que fa als descriptors organolèptics, crec que cal posar-los en relació, també, amb els procesos de vinificació que intueixo: els empireumàtics (cendra, carbó, llar de foc…) i els vinculats als aromes terciaris de la fusta (torrats, xocolata, caramel, cafè, pastisseria) són molt menys presents. Passa una mica el mateix amb els làctics (normalment, iogurts de fruites vermelles), mentre que la part més vegetal i d’aromes primaris del raïm comença a notar-se, sobretot la de les herbes aromàtiques. No s’hi nota tant el sotabosc enguany (molsa, terra humida, fongs), a pesar que va ser un any de pluja més intensa i menys diferència tèrmica entre el dia i la nit. Augmenta, en canvi, el balsàmic (pi, menta) i les espècies (regalèssia, anís). La fruita s’hi sent hermosa, sobretot un gust de gerds àcids i de maduixetes de bosc. Pel que fa al mineral, una certa sentor de grafit hi és.

I si em pregunteu si és una anyada típicament prioratina (encara que aquesta és una opinió molt personal), us diré que sí. Potser hi falta alguna cosa que sol definir els vins de la DOQ Priorat (una mica més de garriga), però en general crec que, en els vins de vila 2010 tastats, és una anyada que defineix força bé què és el territori. I ho fa, a més, respectant notablement les característiques climàtiques de l’any. Pel que fa a la qualificació de l’anyada, la DOQ encara no ha emès la seva opinió (si més no, no al seu web institucional), però jo crec que és una anyada molt bona.
 

També us pot interessar

01/01/1970
Analitzem amb Màrius Fuertes les calories de la cervesa i del suc de taronja | És certa la afirmació "panxa cervesera"?
01/01/1970
Aprèn a fer el gintònic perfecte amb el sommelier Xavi Nolla | Us donem 5 consells per fer-vos el combinat de la mateixa manera que us el faria un professional
01/01/1970
per Màrius Fuertes, enòleg
01/01/1970
Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de la família Torres, ha obtingut la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus | El Concurs ha celebrat la seva 15a edició aquesta setmana a Madrid en un tast a cegues amb 85 professionals vinícoles de rellevància mundial.
El president d'honor de Gramona rep el reconeixement de la Confraria del Cava de mans del seu president, Toni de la Rosa Torelló | Rita Lamsdorff
Ramon Francas
01/01/1970
La Confraria del Cava ret tribut al president d’honor de Gramona
01/01/1970
L'empresa trasllada la seva seu social a La Rioja
01/01/1970
Tornen les copes de cortesia al Teatre Nacional de Catalunya | S'acaba la temporada de Terrats en Cultura