La tradició truca a la porta. Si l'obro i miro enrere m’hi sento que si fos ara. El matí gèlid. Escalfant les mans a la vora del foc tot preparant un consistent esmorzar. Els cavalls estacats a l’espera de l’inici;  més desperts que els genets. La seva respiració confosa amb la boira. La seva crin cuidadosament pentinada per l’ocasió, brillant com el sol que encara no es deixa veure. I el meu acompanyant de quatre potes delint-se per menjar-se el panet de Sant Antoni que cada any l’hi donava. Teníem un tracte. Jo el vi, la coca i la llongonissa. Ell els panets de Sant Antoni i les galetes.