Notícies publicades per Sergi Albrich Viñas

Queden enrere més de tres mesos des d’aquella primera reunió gestada amb el pretext de començar a escalfar els motors per tal d’organitzar la consulta sobre la independència a Sant Joan de les Abadesses. Durant aquest període de temps, el referèndum ha anat agafant forma i els santjoanins i santjoanines respondran, el proper dia 28 de febrer, a la pregunta: Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió Europea?
 
Diumenge serà la segona diada en què una immensa majoria de catalans i catalanes expressaran, de forma massiva i a les urnes, la seva voluntat respecte el preuat divorci del què espero que, en un futur no massa llunyà, acabi essent un estat veí més. Amb aquesta acció, Sant Joan de les Abadesses es sumarà als més de setanta municipis d’arreu de Catalunya que durant a terme aquest referèndum.  
 
Aquestes consultes no son vinculants, però els resultats que en derivaran, seran utilitzats, d’una forma o altra, per tots els partits de cara als propers comicis del Parlament de Catalunya. I, com és d’esperar, partits espanyolistes i retrogrades, com el Partit Popular o Ciutadans - Ciutadanos, tal i com varen fer després del 13-D, utilitzaran i tergiversaran els resultats per tal de continuar el seu desprestigi vers Catalunya, els catalans i les catalanes. Només Esquerra Republicana ha posat damunt la taula el dret a decidir del poble català com a element condicionant per futurs governs.
 
Durant aquests mesos de preparació, la plataforma Sant Joan de les Abadesses Decideix ha organitzat diversos actes i xerrades i, d’aquests, vull destacar-ne l’edició del díptic en què hi han participat els exalcaldes i l’exalcaldessa que ha tingut Sant Joan de les Abadesses al llarg dels últims 30 anys democràtics. Pere Picart, Josep Bassaganya, Lluís Grabulosa, Gerard Costa, Carles Bassaganya i Elisabet Regué, personalitats amb ideologies polítiques i de generacions diferents, s’han unit sota un denominador comú; demanar la màxima participació al referèndum del proper dia 28 de febrer. Al meu entendre, que els màxims responsables escollits democràticament que ha tingut el nostre municipi mostrin aquesta unió, política i generacional, per defensar un element concret és, a part d’un fet històric i probablement irrepetible, un exemple a tenir en compte davant d’aquells temes cabdals pel desenvolupament i el funcionament de molts aspectes de Sant Joan de les Abadesses.
 
La independència de Catalunya ha de comportar l’autogestió dels recursos econòmics, amb les corresponents millores socials que en derivarien (beques estudiantils, pensions, ajuts a la dependència o millores empresarials, entre altres), així com l’autogestió dels aeroports i el transport ferroviari, sense oblidar les connotacions històriques que n’avalen el fet. Per aquests motius espero que Sant Joan de les Abadesses tingui un elevat índex de participació el proper diumenge dia 28 de febrer i, personalment, que una immensa majoria de santjoanins i santjoanines es decanti cap al vot afirmatiu, és a dir, el SI, a la pregunta: Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió Europea?.
 
Espanya i tots aquells que, dia rere dia, posen pals a les rodes, han de ser prou valents per permetre que els catalans i les catalanes puguem decidir, a un futur no massa llunyà, sobre tots aquells aspectes que afecten a casa nostra i al nostre país; Catalunya.


Sant Joan de les Abadesses, 23 de febrer de 2010.


Sergi Albrich Viñas
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
El concepte d’oposició política és un d’aquells termes que provenen, conjuntament amb la llibertat d’expressió, de la instauració del sistema democràtic. I, malgrat que molts s’ho pensin, oposició no és sinònim de crítica, desprestigi o afany de protagonisme vers aquells que governen en un ens públic, si no que les finalitats principals dels components polítics que formen part d’un grup a l’oposició son la col•laboració, la fiscalització i la vetlla per tal que aquelles polítiques que dugui a terme qualsevol equip de govern es desenvolupin correctament i dins el marc legislatiu vigent. A més a més, l’oposició té el deure d’aportar i suggerir idees i propostes per intentar millorar una determinada acció de govern.

Esquerra Republicana de Catalunya ha demostrat el seu saber estar com actor principal en l’àmbit de l’oposició política, al llarg dels últims quasi tres anys, a l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Esquerra ha evidenciat que aquesta posició no és incompatible amb el treball per allò que un vol, és a dir, la millora i l’avenç continu del nostre municipi cap a un futur el més pròsper possible. Això si, sempre hi quan qui governa ho permeti.

Des dels inicis de la present legislatura, el grup municipal d’Esquerra no ha deixat d’aportar idees i suggeriments per mostrar el seu punt de vista i intentar col•laborar amb diversos àmbits de la gestió municipal. Alguns exemples del treball del nostre grup municipal són la proposta d’instauració, l’any 2007, de la zona verda, que el passat desembre va materialitzar-se de forma relativa, la cooperació en l’àmbit de l’educació, l’any 2008, els intents de creació de comissions de seguiment pel PUOSC, el POUM, la Llei de Barris..., les propostes al planejament urbanístic, l’any 2009, on Esquerra va ser l’únic grup municipal que va presentar-hi al•legacions, o les millores, sempre desestimades i poc escoltades, a la futura cafeteria del Palau de l’Abadia i a l’escorxador, presentades recentment, entre altres.

Al meu entendre, qui governa no es pot dedicar a acusar a l’oposició d’actuar electoralment pel sol fet de presentar millores a les seves accions de govern o donar a conèixer fets o informacions que un espera a fer públics, pel propi seu interès polític, i que són de gran importància per un cert grup de població.

L’oposició, tal i com deia al inici del present escrit, té el dret de fiscalitzar i vetllar per les actuacions de l’equip de govern i, si aquest gestiona bé la seva tasca, no ha de tenir por de sentir-se controlat o vigilat, ja que, teòricament i si la feina es fa ben feta, no ha de tenir res a amagar. Tanmateix, la desconeixença de les funcions que ha de realitzar l’oposició provoca, com he llegit els últims dies, que se l’acusi d’intentar desprestigiar a qui governa per una suposada obsessió, errònia i tergiversada, cap a ells. Actitud que acaba generant mal estar i mala convivència al dia a dia del mateix consistori.



Sant Joan de les Abadesses, 27 de gener de 2010.


Sergi Albrich Viñas
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses

La sessió plenària d’aquest divendres serà diferent a les que he assistit com a públic durant els últims dos anys. L’Elisabet Regué dimiteix del seu càrrec de regidora i jo n’assumiré el seu relleu polític al llarg de les pròximes setmanes.

 

La relació amb l’Elisabet ve de lluny i en els últims anys s’ha confinat una relació d’amistat molt estreta i entranyable. L’any 1996 vaig començar, conjuntament amb altres joves de Sant Joan, a col·laborar amb el grup Esplai Somnis, moment en el qual en  Xevi Sala, l’Elisabet Regué i altres membres del grup d’esplai buscaven un relleu jove que assumís les regnes de l’entitat que varen crear l’any 1993. Durant un temps varem treballar tots plegats i he de dir que l’Elisabet tenia el caràcter contundent i persuasiu, que lligat a les bones idees que suggeria va permetre organitzar activitats que encara avui perduren i son un referent de la pròpia entitat i dels joves de Sant Joan de les Abadesses.

 

El novembre del 2006 em vaig reunir diverses vegades amb en Carles Bassaganya i l’Elisabet Regué per tal d’acabar formant part del projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya pels comicis de l’any 2007 i des d’aquell moment és quan començo a conèixer una Elisabet Regué francament entranyable, passional i amb idees de projecció per Sant Joan més que òptimes. Un persona que transmetia la il·lusió de treballar pel nostre poble a tots i a cada un dels que varem conformar la llista electoral.

 

Aquella il·lusió es va esquerdar el diumenge 27 de maig del 2007, quan el partit dels Socialistes santjoanins va guanyar, per majoria absoluta, les eleccions municipals i Esquerra va passar a l’oposició. Va ser un cop dur tant pels membres de la llista electoral, com per totes aquelles persones que ens varen confiar el seu vot. El dilluns següent vaig anar a veure l’Elisabet al despatx d’alcaldia de l’ajuntament i varem tenir un interessant intercanvi d’opinions polítiques i personals que varen marcar l’inici de la bona amistat que s’ha anat gestant durant aquests últims dos anys.

 

El proper divendres l’Elisabet Regué dimitirà del seu càrrec regidora després de més de deu anys dedicada a la primera línia de la política local. Em toca assumir-ne el relleu i aquest fet em provoca una doble sensació; per una banda, la nostàlgia de no poder compartir i de no poder treballar amb ella a primera línia de la política de Sant Joan. I  per altra, l’orgull d’ocupar el càrrec de regidor. Responsabilitat que tot i ser a l’oposició em permetrà treballar per millorar diversos aspectes del meu poble.

 

Elisabet, espero que la data d’avui només correspongui a un parèntesis en el nostre treballar conjunt per Sant Joan! Molta sort i moltes gràcies per la feina feta!

 

 

 

 

Sant Joan de les Abadesses, 24 de novembre del 2009.

Els mitjans de comunicació s’han nodrit, al llarg de les últimes setmanes, de la simbiosi de dos factors clau per copsar l’atenció mediàtica: la política i la corrupció.
 
La corrupció i els polítics corruptes s’han de castigar, no es pot permetre que aquells a qui la ciutadania, mitjançant un acte democràtic, ha votat i els hi ha cedit la seva confiança per tal que prenguin les decisions pertinents en benefici de tots i totes, s’apropiïn dels nostres béns comuns.
 
La presumpta actuació corrupta d'aquells que en algun moment han ostentat càrrecs públics, com poden ser l'actual alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, i d'altres, que van ser alts càrrecs durant el govern Pujol, concretament Macià Alavedra i Lluís Prenafeta ajuden al desencís general vers la política per part de la població. Aquestes actuacions provoquen una pèrdua de la confiança en el sistema polític i situen a un sac fosc i dubtós a tota persona que s’hagi involucrat en aquest món amb un únic objectiu; la millora i l’avenç del dia a dia de la ciutadania i del país.
 
Sempre he pensat, encara crec i vull continuar creient que queda una àmplia majoria de persones, ja sigui a nivell local, comarcal o nacional, que el seu únic objectiu es treballar pel seu poble, comarca i país. Dones i homes que dediquen moltes hores, remunerades o no, a buscar i a trobar recursos que permetin millorar i solucionar la nostra societat. No tots són iguals!
 
També crec que és important destacar la funció dels alcaldesses i alcaldes, regidores i regidors, principalment dels municipis petits. Aquest col·lectiu generalment es dedica a la política a nivell vocacional, sovint sense cap mena de remuneració econòmica i, en el cas que hi sigui, és molt inferior a la despesa, moral i material, que els genera el propi càrrec. Són persones que fan mans i mànigues per conciliar la dedicació i el treball pels seus respectius municipis amb la seva vida professional, laboral i familiar. El què deia, no tots són iguals!
 
Sant Joan de les Abadesses, 10 de novembre de 2009.
Pàgina 1 de 1
  

Cerca

Arxiu

2010
    Febrer (1)
    Gener (1)
2009
    Novembre (2)


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
Amb la col·laboració de: