Ahir escoltava per televisió com el regidor de l’ajuntament de Vic Joan López comentava que per tal de disposar del pressupost suficient per fer front a les necessitats de caire social que es donen a la ciutat, potser caldrà sacrificar altres despeses menys urgents com ara la pavimentació de determinats carrers. Això em va fer pensar que fa dies que volia comentar una anècdota relacionada amb el tema.
El més passat vaig escriure una reflexió entorn del mal estat del paviment del carrer Nou, on hi deia entre altres coses: fins i tot, davant d'un garatge sense rampa, hi podeu veure encastades a terra... les tres fustes que servien perquè hi entressin els cotxes!
Doncs bé: la setmana passada, passejant per aquell indret, vaig descobrir que... han tapat les tres fustes amb quitrà! Intueixo, després d’haver sentit les declaracions que us comentava, que encara trigarem a veure arreglat el paviment del carrer Nou, que ara compta, com us deia, amb un “nou” pegat. Ho entenc, i fins i tot hi estic d’acord. Mentre no arribi un nou “pla Sapatero”, és evident que esdevé molt més prioritari acabar amb la gana a la ciutat que embellir coses que, al cap i a la fi, no suposen un risc per a ningú. Escric aquestes ratlles únicament per constatar que hi ha qui llegeix aquests escrits. I que actua en conseqüència. Feia molts mesos que el paviment del carrer Nou mostrava sense rubor aquell fustam que quedava tan malament. I ara, després de parlar-ne al Citybloc, l’han tapat. Si és casualitat, és una casualitat massa casual. Per si de cas... moltes gràcies a qui correspongui!