Se n’ha parlat molt, ja, dels resultats del 13D a Osona en general i a Vic en particular. Només una constatació. Per fer-la recordarem, primer, quatre dades: amb una participació del 41,7%, el SÍ ha obtingut a la comarca un 97,2%. El NO, un 2,1%. A Vic, els percentatges han estat d’un 42,5% i un 1,5% respectivament. Si agaféssim el cens “tradicional”, és a dir només aquelles persones que poden votar a les eleccions “oficials”, els percentatges de participació es dispararien encara més, i és de preveure que el SÍ s’ampliaria una mica i el NO es reduiria.
Imaginem per un moment que hi hagués un referèndum “oficial”, “vinculant” o com en vulguem dir. I que anés a votar un 30% més de la població amb dret a fer-ho. I que tots, absolutament tots els integrants d’aquest 30%, votessin que NO. Afegint-hi els vots de diumenge, representaria, amb el mateix cens, uns números per sobre del 70%, i amb el cens “tradicional” gairebé el 80%. Uns percentatges impensables en cap altra elecció, exceptuant les municipals en algunes poblacions.
Doncs bé: fins i tot en aquest supòsit tan difícil de produir-se, sabeu què passaria? Doncs que el SÍ seguiria guanyant per majoria absoluta. Conclusió? Aquí ja hem fet la feina. El sentiment independentista osonenc i vigatà està més que consolidat. Ara toca la resta del país...