Citybloc : ENGEGA EL CONSELL DE CIUTAT

General

Foto denuncia

RSS

Vic

Vota

Resultat:

300 vots

Josep M. Diéguez

Actualitzat el 26/11/2009 a les 22:39h

ENGEGA EL CONSELL DE CIUTAT

DESPRÉS DEL PRIMER PLENARI, UNA PREVENCIÓ I UNA ANÈCDOTA

Ahir, dimecres 25 de novembre, varem tenir la primera sessió del Consell de Ciutat. Bé, per dir-ho amb propietat, del Plenari del Consell, perquè les comissions, dues de moment, ja feia algunes setmanes que funcionaven. D’entrada, dir que la cosa promet. Un cop més, felicitacions a aquelles i aquells que ho han fet possible, especialment el regidor Joan López. El Consell és prou representatiu, i la gent hi va amb prou ganes, com per creure que sí, que pot arribar a incidir en la manera com l’Ajuntament encari determinats temes.

Dit això, passem a la prevenció i l’anècdota. Prevenció, per evitar que la metodologia de la que ens hem dotat no acabi tenint els efectes contraris als desitjats. Un plenari format per 100 persones exigeix, per pura lògica, que els temes es tractin prèviament en comissió. Que arribin al Plenari suficientment treballats. Que la gent pugui expressar-se sobre unes bases mínimament elaborades. Però de poc serviria aquesta tasca prèvia si el Plenari es veiés desposseït de la seva funció d’òrgan de debat. Si es convertís en un mer organisme de ratificació, en una “cambra alta” més formal que efectiva. I ara hi ha aquest risc. Com en tot, caldrà buscar l’equilibri adequat. De moment, les ganes de tothom fan creure que el trobarem.

Passem a l’anècdota. Una anècdota protagonitzada ni més ni menys que per l’alcalde, que presidia la reunió. Una anècdota que va arribar en el moment d’exposar un dels temes treballats a la Comissió de Convivència i Seguretat ciutadana, que feia referència a la necessitat de consolidar la plantilla d’agents cívics de la ciutat. Vila d’Abadal, amb bon criteri, va plantejar la relativitat del terme “consolidar”. Què vol dir? Que cal fer fixes les persones que hi treballen ara, o simplement que cal garantir que el nombre del places no es reduirà, a banda de qui les ocupi? I va ser aleshores quan va deixar anar la “perla”. Més o menys textualment, la cosa va sonar així: I si els fem fixes i d’aquí a uns anys no funcionen què passarà, que no els podrem canviar perquè seran funcionaris?

Em vaig mossegar la llengua perquè no era ni el lloc ni el moment per parlar-ne, però ara no me’n puc estar. Aplicant aquest argument al peu de la lletra, l’Ajuntament de Vic no podria contractar de manera fixa ni subalterns, ni administratius, ni policies municipals, ni secretaris, ni arquitectes... perquè en l’administració, esdevenir fix equival a ser funcionari. I als funcionaris, segons l’alcalde, no se’ls pot canviar. No seré jo qui digui que no existeix el funcionari que defuig la feina, com tampoc no seré jo qui digui que a l’empresa privada tothom treballa igual. Però l’argument de l’Alcalde equival a una defensa radical de la precarietat laboral a l’Ajuntament. Vull creure que se’n va adonar, de la relliscada, i que per això va reconduir ràpidament el seu discurs. El dubte, però, resta dempeus: ho creu de debò, l’Alcalde, el que va dir? O ens ho hem d’agafar com una simple anècdota? Ai, ai, ai...

Imprimir | Versió en PDF | Enviar