És la festa dedicada a Sant Andreu (30 de novembre) i enguany tindrà lloc des del 21 de novembre i fins el 8 de desembre.
Però i la festa major d’estiu que es celebra el primer cap de setmana d’agost?
Doncs
Tona té dues festes majors per una raó molt senzilla, les aigües mineromedicinals del poble. Les aigües varen ser identificades el 1874 pel Dr. Antoni Bayés, dos anys més tard ja estava funcionant el primer de quatre balnearis, aquest era l’Ullastres i companys. Sembla que ja entre el 1895 i 1897 es va començar a celebrar una nova festa major a l’estiu, pels banyistes i estiuejants, variant en aquells primers anys entre el tercer i quart cap de setmana d’agost. En aquell moment ja estaria funcionant el Balneari que donaria més fama a Tona, el Roqueta, que fins i tot aporta el seu nom a la zona residencial dels senyors. Aquesta festa que va començar amb les ballades dels estiuejants, va agafar embranzida i poc després ja hi havia paradetes de caramels i joguines i més tard
barques i
cavallitos, a més de la presència, algun any, d’un petit circ
. També s’instal·lava un o més envelats per fer el ball, especialment durant el període més pròsper dels Balnearis, entre 1920 i 1927, en que es feien normalment dos envelats. Un d’ells era pels “senyors” i es situava prop de l’hotel i casino del
Parque (actual col·legi PIVE), mentre que el segon es situava al poble, prop de la Canal o en altres indrets. Un dels dies de la festa, les autoritats feien un gran banquet al casino del
Parque destinat als “senyors”. Així doncs l’efervescència dels Balnearis, en aquell principi de segle, va fer que la festa major d’estiu fos més viva i lluïda que la d’hivern, ja que les persones que venien a prendre les aigües o a descansar o feien en aquells mesos calorosos.
Tornant a la festa major d’hivern, antigament es composava dels oficis religiosos al patró, balls i alguna representació teatral, entre altres coses, a diferència de la moguda i viva festa major d’estiu. A dia d’avui la festa dedicada a Sant Andreu manté els elements tradicionals, dedicats al patró, però a més presenta multitud d’activitats durant més de dues setmanes. Algunes de les més destacades són: la Roda d’Esbarts, la tradicional baixada de carretons, el dia internacional de l’eradicació de la violència vers les dones, “Brots” de la Companyia Toni Albà, concert, sardanes i ball amb l’Orquestra Costa Brava, trobada de cotxes antics, portes obertes al Camp de les Lloses, fira Joc-Joc, fira d’entitats, fira de la Pesseta, XXXI Cursa Atlètica Popular de Tona, balls d’envelat, exposicions i el ball de confeti d’hivern entre moltes altres activitats!
Així doncs antigament la festa major d’hivern de Tona era coneguda per la pluja, la neu i molt fred, en canvi ara és molt càlida i rica –i no precisament pel canvi climàtic i la situació econòmica–, en definitiva actualment les dues festes es fan avui per tots els tonencs i tonenques, no se’n fan dues de paral·leles com passava a les d’estiu de l’època dels balnearis, i tant a l’hivern com a l’estiu són d’allò més participades i completes!
Bona Festa Major!
Fonts:
PLADEVALL, A.: Tona, mil cent anys d’història. Eumo editorial/Ajuntament de Tona. Vic 1990, 412-414.