El Camp de les Lloses és un d’aquests, es tracta d’un jaciment ibero-romà amb un moment de poblament més intens des de finals del segle II aC fins al primer quart del segle I dC. És en aquest període romano-republicà quan sembla tenir les funcions d’un mercat o centre relacionat amb l’abastiment dels soldats vinculats amb la via de
Mani Sergi (120-110 aC). Aquesta antiga via començava a Santa Eulàlia de Riuprimer –milla I–, passava per Tona –milla VII– i la tenim documentada fins a Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental –milla XXI–.
El Camp de les Lloses destaca pel seu conjunt de metalls, elements quotidians i militars de ferro i objectes diversos de bronze, on sembla que es reparaven i/o reciclaven. A més el Camp de les Lloses concentra gran quantitat de moneda associada, molt probablement, al cobrament dels soldats i al seu ús habitual en l’assentament.
L’excavació científica d’aquest jaciment comença el 1995, mantenint des d’aquell moment una activitat arqueològica regular, encapçalada pràcticament des del principi per les arqueòlogues Imma Mestres i Montserrat Duran. Un punt culminant del jaciment va ser la consolidació i museïtzació de les restes descobertes fins al moment i la inauguració del Centre d’Interpretació, el 29 d’abril del 2006. Aquest nou equipament ha permès acostar el jaciment al poble i especialment a les escoles, locals i de fora, amb la seva amplia oferta de tallers i activitats. A més anualment s’organitza el cicle “A l’entorn de l’arqueologia” dedicat enguany a la presentació i projecció de diverses pel·lícules de temàtica històrica.
L’existència del Centre d’Interpretació ha permès consolidar un projecte científic de qualitat, reconegut fins i tot amb ajudes provinents de Madrid, com és l’1% cultural. Amb aquesta ajuda s’ha pogut posar al descobert un nou conjunt de construccions, encara en estudi. Així doncs el Camp de les Lloses no és només un jaciment, sinó un museu, centre cultural i aglutinador social, però a més és un referent en les tasques que desenvolupa.
En aquestes línies he exposat el que significa el Camp de les Lloses per Tona, i crec que també per Osona i més enllà, però actualment a la nostra comarca hi ha altres museus o centres –
Casa Museu Verdaguer,
Museu Industrial del Ter,
Museu Arqueològic de l’Esquerda,
Museu de la Torneria,
Museu Episcopal de Vic, Museu de l’Art de la Pell,
Centre Cultural Europeu de la Natura o el
Museu del Coure– que també lluiten per transmetre la cultura, la ciència, la història i el Coneixement que guarden, així doncs, ànims a tots!
Com a reflexió personal i final, només apuntar l’amplia i important història de la nostra comarca, amb el pas de fets i personatges tals com: Amusic i el setge romà de la ciutat on es trobava, la ciutat romana d’Auso, la ciutat de Roda, la revolta d’Aissó, Guifré el Pilós i la reorganització del comtat d’Osona, l’abat Oliba i la Pau i Treva, La família Montcada, Guillem de Montrodon i els Templers, Bernat III de Cabrera, el bandolerisme, el pacte dels vigatans durant la Guerra de Successió, la batalla napoleònica de Malla o les guerres Carlines, entre molts altres! On s’explica tot això? No és important ni necessari?
Xarxa de Museus d'Osona