RSSHas votat
Resultat:
307 vots
Actualitzat el 08/11/2009 a les 18:43h
LES CARTES DE LA CULTURA
SEGONS SEMBLA, UN GRUP D'ENTITATS CULTURALS HA ADREÇAT UNA CARTA A L'ALCALDE DE VIC. PÚBLICA? PRIVADA?
A veure si ho he entès: un grup d'entitats i col·lectius culturals de la ciutat, 7 per ser més exactes, han adreçat una carta-queixa a l'Alcalde, disconformes amb algunes actuacions de la regidoria de cultura pel que fa als tractes -sovint relacionats amb els calers- que hi mantenen. No entraré en el detall de la missiva, perquè el desconec. Bé, el desconec de manera directa. Indirectament, en sé el que he llegit a la premsa. "El 9 Nou" de divendres, per exemple, ens diu que l'existència de la carta va sortir a la llum en el ple de l'Ajuntament, quan el regidor Xavier Tornafoch (ICV) va preguntar a l'Alcalde si ja s'havia reunit amb les entitats signants i què els havia dit. El mateix bisetmanari ens explica la reacció del batlle: La carta, me la van donar a mi, per a mi, no la feien pública... i menys en el ple; i menys a través de vostè!
Sense que serveixi de precedent (a ningú no li agrada que l'etiquetin) he de donar la raó a l'Alcalde pel que fa a la primera part de la qüestió. Una carta d'aquest tipus té dos possibles recorreguts: un de privat i un de públic. El privat s'acostuma a utilitzar quan creus que hi ha possibilitats reals que t'escoltin i t'entenguin, o quan et vols carregar de raó abans de fer un altre pas més contundent. Seria allò de ja ho hem provat de totes les maneres... El recorregut públic, en canvi, equival al pas més contundent. Es tracta de fer saber a tothom que ja n'estàs fins el capdamunt, i que has decidit reclamar certes coses amb la societat -en aquest cas la ciutat -de testimoni. Ambdues opcions són del tot lícites. El que no s'hi val és el "max-mix": t'ho dic a tu, de 'bon rotllo', però a més ho diré a tothom sense que tu ho sàpigues.
Ara potser he anat massa enllà, perquè jo no sé si era una qüestió d'estratègia. Però és que si no ho era, qui ha anat massa enllà és el regidor que ho ha fet públic. Algú li ho ha explicat, això és clar. Però aquest algú l'ha autoritzat a explicar-ho durant el Ple? I en cas que sigui així, aquest algú tenia l'autorització de la resta de signants? Si no la tenia, el que va passar al Ple és molt lleig, Ara bé: si la tenia, el gest, a més de lleig, esdevé poc hàbil. Fer emprenyar l'Alcalde abans de la reunió no sembla el més oportú.
Perquè la reunió, si seguim fent cas a les informacions de la premsa, encara no ha tingut lloc. I aquí ja no li dono la raó a l'Alcalde, perquè qui va fallar al Ple va ser ell, informant que la carta va ser objecte de distès debat durant un sopar. Dit així, hom pot arribar a creure que sí, que l'Alcalde s'ha reunit amb les 7 entitats signants. I resulta que no, que no s'hi ha reunit. Que el sopar en qüestió era el del comiat definitiu de l'IMAC, avui ja disolt, i els comensals els integrants de la Junta de l'organisme. I no hi fa res que un dels membres de la Junta sigui també membre d'una de les entitats signants. Si es vol fer la reunió, es fa. Si no es vol fer, no es fa i es diu per què. El que no s'hi val és inventar-se-la.
En fi, que el darrer Ple municipal segueix donant molt de si. Esperem que aquesta no sigui la manera habitual de fer, perquè el camí més curt per esguerrar una feina col·lectiva comença quan es perden les formes...
Sense que serveixi de precedent (a ningú no li agrada que l'etiquetin) he de donar la raó a l'Alcalde pel que fa a la primera part de la qüestió. Una carta d'aquest tipus té dos possibles recorreguts: un de privat i un de públic. El privat s'acostuma a utilitzar quan creus que hi ha possibilitats reals que t'escoltin i t'entenguin, o quan et vols carregar de raó abans de fer un altre pas més contundent. Seria allò de ja ho hem provat de totes les maneres... El recorregut públic, en canvi, equival al pas més contundent. Es tracta de fer saber a tothom que ja n'estàs fins el capdamunt, i que has decidit reclamar certes coses amb la societat -en aquest cas la ciutat -de testimoni. Ambdues opcions són del tot lícites. El que no s'hi val és el "max-mix": t'ho dic a tu, de 'bon rotllo', però a més ho diré a tothom sense que tu ho sàpigues.
Ara potser he anat massa enllà, perquè jo no sé si era una qüestió d'estratègia. Però és que si no ho era, qui ha anat massa enllà és el regidor que ho ha fet públic. Algú li ho ha explicat, això és clar. Però aquest algú l'ha autoritzat a explicar-ho durant el Ple? I en cas que sigui així, aquest algú tenia l'autorització de la resta de signants? Si no la tenia, el que va passar al Ple és molt lleig, Ara bé: si la tenia, el gest, a més de lleig, esdevé poc hàbil. Fer emprenyar l'Alcalde abans de la reunió no sembla el més oportú.
Perquè la reunió, si seguim fent cas a les informacions de la premsa, encara no ha tingut lloc. I aquí ja no li dono la raó a l'Alcalde, perquè qui va fallar al Ple va ser ell, informant que la carta va ser objecte de distès debat durant un sopar. Dit així, hom pot arribar a creure que sí, que l'Alcalde s'ha reunit amb les 7 entitats signants. I resulta que no, que no s'hi ha reunit. Que el sopar en qüestió era el del comiat definitiu de l'IMAC, avui ja disolt, i els comensals els integrants de la Junta de l'organisme. I no hi fa res que un dels membres de la Junta sigui també membre d'una de les entitats signants. Si es vol fer la reunió, es fa. Si no es vol fer, no es fa i es diu per què. El que no s'hi val és inventar-se-la.
En fi, que el darrer Ple municipal segueix donant molt de si. Esperem que aquesta no sigui la manera habitual de fer, perquè el camí més curt per esguerrar una feina col·lectiva comença quan es perden les formes...
Facebook
TwitterCerca
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
Amb la col·laboració de:
