Abans de res, i com ja han fet companys d’altres poblacions, vull agrair al grup Nació Digital el seu esforç per donar veu als municipis de la comarca. Fets com el Premi Nacional de Comunicació de Proximitat rebut per osona.com no són més que una conseqüència lògica d’aquest capteniment. Provarem de correspondre-hi de manera adequada.
Per començar, i de manera diria que gairebé inevitable, permeteu-me que parli del ple de l’Ajuntament que va tenir lloc ahir. No vaig poder-hi ser perquè tinc el vici de treballar a aquelles hores, però el que llegeixo avui als mitjans fa posar els pèls de punta. D’aquí el títol d’aquest escrit. No cauré en l’error de sumar-me a la crítica per inèrcia, al tòpic de “tots els polítics són iguals”, però sí que diré que espectacles com el d’ahir ajuden a enfortir la crítica i contribueixen a l’extensió del tòpic. Ens ho mirem amb detall? Ho poso sense ordre, tal com em ve al cap.
1 L’Alcalde li diu al regidor d’ICV que sent més respecte per aquest partit que pel regidor en qüestió. Comentari personal de molt mal gust.
2 El portaveu de la PxC insinua, mentre ell mateix ho nega, que a Vic potser han passat coses “com a Sta. Coloma”. Escampar el dubte sense arguments, només per fer mal, és una pràctica política que caldria desterrar.
3 El primer tinent d’alcalde, de CiU, per rebatre el punt anterior carrega contra la premsa quan, que jo recordi, una cosa així no ha sortit escrita enlloc. Les diferències ideològiques no justifiquen la demagògia.
4 Al torn de les preguntes, altre cop la PxC. Ara demanen si els ajuts de l’Ajuntament a entitats que cooperen amb el Marroc no serveixen per ampliar la flota de cotxes de luxe del rei d’aquell país. Al proper ple podrien demanar que es retirés l’estàtua de Verdaguer del Parc dels Estudis, perquè està demostrat que serveix de far a les pasteres que vénen a envair-nos.
5 Passo per alts els abandonaments de la sala, que no deixen de ser un recurs per demostrar disconformitat, sempre i quan s’utilitzin de manera selectiva i motivada. Una altra cosa és només cridar l’atenció. Legítim, sí, però...
6 I per acabar, segons diuen les cròniques, insults i crits entre “ses senyories”. Esment de filles de regidors i grolleries com a resposta. El que deia: Benvinguts al circ!
No puc acabar sense expressar el meu desig de parlar de política, de la de debò. A veure si la propera ocasió... m’agradaria, per exemple, que tots plegats reflexionéssim una mica sobre el nou Complex Cultural i la casuística que l’envolta. Dir que és un perill que el gestioni una Fundació perquè ja tenim l’experiència del cas Millet, és només –que no és poc- una ocurrència pretesament divertida que acaba posant tothom al mateix sac. Estaria bé parlar-ne, però de debò: de la Fundació, del Consell de Cultura, de la dissolució de l’IMAC... us hi apunteu?