Per tal que aquesta unitat civil serveixi d’alguna cosa, el sentiment abocat dissabte s’ha de traslladar tant a l’arc parlamentari com al Congrés dels Diputats, on els partits polítics catalans s’han d’unir per conformar un front comú contra aquells que ens limiten l’evolució social, política, cultural i econòmica. Al llarg dels últims dies, alguns sectors federalistes i autonomistes han capgirat el seu discurs històric per decantar-se cap a la via de l’independentisme. Al meu entendre, aquest fet no ha de quedar al fons d’un calaix en forma de declaracions encarades a finalitats electoralistes, ni amb el gest simbòlic d’encapçalar una manifestació; s’ha de plasmar amb actuacions directes per aconseguir un contracte de pluralitat política per defensar allò que ens pertoca a tots i cada un dels habitants de Catalunya.   

Tanmateix, aquesta utòpica unitat política ha trontollat dos dies després de l’explosió catalanista. Una mostra d’unió i valentia hagués estat l’aprovació, per part de la Mesa del Parlament, de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya –recolzada per la llei de consultes que a la vegada es veurà suposadament afectada per la retallada de l’Estatut- però, avui mateix, el PSC, CIU i ICV s’han mostrat contraris, deixant ERC sola, a la seva tramitació al·legant que és una mesura anticonstitucional i contrària a l’Estatut. Així doncs, en què quedem? Ens mullem contra aquelles lleis orgàniques que no ens pertoquen o ens sotmetem a elles?   

Personalment estic fart de veure com alguns mitjans de comunicació espanyolistes, ja sigui premsa escrita, -ABC i el País-, televisions -Intereconomia, Telecinco i Televisión de Madrid- i emissores de ràdio -COPE-  es dediquen dia rere dia a menystenir i a ridiculitzar tot allò que afecti a Catalunya. Els últims exemples n’han estat les retransmissions referents a la manifestació del dissabte, les quals s’han encarregat de minimitzar l’impacte de la protesta mentint en el nombre d’assistents -56000 deien!-, magnificant els inoportuns insults dirigits cap al President de la Generalitat o tergiversant la realitat tot afirmant que gran part dels catalans i de les catalanes es passaven el dissabte descansant a les platges a l’espera del ja consolidat guany del mundial de futbol per part de la selecció Espanyola, tot obviant la manifestació.  

Estem en un moment clau per la història de Catalunya, on els polítics catalans no s’han d’arronsar vers l’estat que ens fagocita i lluitar pels nostres drets. Ha arribat l’hora de dir Adéu Espanya. S’ha acabat buscar ponts comuns amb un estat que ens menysté i ens infravalora. 

http://sergialbrich.wordpress.com