Que mai es pugui dir que l’Ajuntament ho fa tot malament. A vegades, com ara, cal trencar una llança a favor d’alguna de les seves decisions difícils, per no dir impossibles, a l’hora d’acontentar a tothom. Diuen, jo no ho he vist ja que fa dies que no baixo al centre de la ciutat, que s’estan repintant els senyals horitzontals de la Carretera de Vic i de La Muralla. Normalment cada vegada que feien això s’organitzava un altre caos circulatori al deixar el pas alternatiu a un sol carril, i si aquells carrers ja és masoquista voler-hi circular amb la teòrica normalitat que ens ofereixen els responsables d’agilitzar el trànsit, imagineu-vos (o recordeu-vos ) de quan ho feien de dia. Ara llegeixo que ho fan de nit. Per fi han vist la llum i es que ja ho va dir el cantant "Qualsevol nit pot sortir el sol".

Posats a fer m’agradaria donar uns consells de ciutadà de carrer per veure si podem arreglar més d’una cosa d’un sol tret. Si agafessin un operari de la brigada de manteniment municipal, i li paguessin la nocturnitat (que si fan números els hi sortiria el mateix sou si restem el cinc per cent previst i protestat), li adjudiquessin un carretó amb una mica d’asfalt o qualsevol material apte per tapar esvorancs, i donés unes voltes per la ciutat, deixant anar una palada aquí i una altra allà, possiblement els amortidors dels vehicles els hi estarien molt agraïts, quasi tant com les dents del ciclista o els genolls de l’avi que volia travessar el carrer sense equip d’escalada, i és que hi ha molts carrers que sembla que hagin passat la verola i ningú, encara, els ha medicat.

I ja sense solució tenim un altre nyap, dels clàssics, a l’anomenada amb ridícula pompositat "Rotonda de Sant Marc". Recordeu que aquest Sant era evangelista i si tingués d’escriure ara la crònica del seu carrer (no sé si tenia el nivell "C" de català), possiblement no deixaria gaire contents als responsables, però com que ara està de moda ser aconfessional tampoc passaria res. El que podia haver estat un encreuament digne, amb els carrils necessaris per desembussar aquell indret a l’hora de més afluència de trànsit, l’han convertit en una altra ratonera de carrils estrets i corbes inexplicables, deixant en peu un parell de naus que obstaculitzen de forma total la primera idea del cervell gloriós municipal que va preveure l’obra en la seva totalitat. No critico als propietaris dels edificis que, legítimament, defensen els seus interessos, sinó a la manca de previsió dels responsables municipals que, com sempre, s’han deixat portar per la superba i la presumpció.

Recordo que de petit, a nivell comparatiu, em comentaven els pares i els avis que allà a la Bonavista hi havia unes cases que s’enderrocarien per obrir un pas que aniria directament del Passeig a la Carretera del Pont de Vilomara. Al cap de cinquanta anys només n’han enderrocat (no fa gaire) unes quantes, quedant la resta per solucionar per d’aquí a cinquanta anys més, com a mínim. Sembla ser que al carrer de Sant Marc ha passat el mateix, al no haver-hi hagut entesa amb el preu d’expropiació, però no han detingut l’obra sinó que l’han realitzat amb l’ànsia electoralista d’oferir obres i millores teòriques, originant una ridícula solució, cara i innecessària, executada d’aquesta manera.

Insisteixo, com deia al començament, que no tot ho fan malament, amb la pintada dels carrers a la nit, que mereix les mesures preventives d’accidents laborals, per motiu de claror, i la cintura que han demostrat al carrer de Sant Marc, proposo, solemnement, aquesta nova uniformitat (la que acompanyo amb el post) per donar claror a les feines nocturnes, recordeu que l’anomenen "traje de luces" , i per oferir joiosos el resultat de la seva feina al públic que, insistentment, els hi demana la orella i la dimissió.