RSSHas votat
Resultat:
151 vots
Actualitzat el 20/06/2010 a les 13:36h
De l’estat al POBLE
Com sempre i sembla que en les ultimes dècades se’ns ha oblidat els pobles els fan les persones.
Una crisi inversemblant
La crisi s’allarga i els brots verds són de fantasia. Primer varem tenir la crisi immobiliària i aquesta ho va arrossegar tot, especialment les caixes i els bancs més exposats al totxo. En aquell moment es va veure que Espanya creixia i es recolzava sobre uns fonaments de fang i que les recaptacions d’impostos per la construcció es reduïen en el govern central, la Generalitat i als municipis, però a més els dos primers van retallar les aportacions als més petits. Tot això va portar a una desconfiança ciutadana que va provocar una caiguda de la despesa i això de retruc un augment de l’atur i el peix ja es mossega la cua. Així doncs hem tingut una crisi immobiliària, bancària de recursos públics i de confiança de la societat. Què fa el govern central per solucionar-ho? El plan E (zapatero) que es repeteix l’any següent amb menys recursos. Què fa aquest pla? Doncs gastar quantitats enormes de diner en el sector que va agreujar més fortament la crisi, la construcció... amb això només s’allarga l’agonia, no hauria estat millor pensar en un mig i llarg termini? Creieu que saben què és l’educació i l’I+D? molts altres països europeus sí, en canvi d’Espanya no ho tinc clar.
Però això no és tot, encara queda la pitjor crisi, la política. Des de fa dos anys i mig el govern d’Espanya ensenya les cartes i quan veu que els empresaris, els sindicats, els altres partits, ... se li tiren al damunt fa marxa endarrere. Les ultimes setmanes hem tingut exemples (retallada pressupostaria multimilionària – tan gran com el plan E –, les noves regles del joc en el mercat laboral, ...) que donen una idea d’improvisació, falta de lideratge, descontrol i ridícul estatal i internacional que els especuladors reben amb un gran somriure. Espanya camina pel fil de l’abisme i el president del govern només pensa en la poltrona, mentrestant Alemanya, la UE, El Banc Europeu, FMI, BM, ... s’ho miren amb recel, desconfiança i preocupació tot pensant que Espanya no és Grècia i si cau ningú en coneix les conseqüències. Qui hauria d’haver frenat el voluble creixement immobiliari i el descontrolat deute de les famílies i empreses en el seu moment? “...hemos adelantado a Italia y eso le duele a mi amigo Berlusconi... ahora lo haremos con Francia y eso no lo quiere oir mí amigo Sarkozy...”
La força municipal
Sort en tenim de les persones que formen els pobles de casa nostra. Aquelles que poden haver perdut la feina o no, més o menys endeutades, que en molts casos els costa arribar a final de mes i que molts dies no poden dormir. Totes les persones que formen un poble el fan gran i moltes d’aquestes són part d’una agrupació, un esbart, grup de teatre, centre excursionista, fa cursos, va al teatre, museu i exposicions, organitza la cavalcada de reis, pessebres vivents, festes folklòriques i tot allò que fa el poble. Així doncs aquesta crisi inversemblant, i amb llargs tentacles, no ha pogut debilitar la força de les persones que amb la seva presència o participació fan el poble.
Facebook
TwitterCerca
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
Amb la col·laboració de:
