Llegeixo, amb un somriure de benevolència que vol dissimular la sensació constant d’una presa de pèl, la notícia apareguda en els mitjans comarcals i que deixen palesa la baixa quantitat de denúncies que la nostra estimada Policia Local ha posat en els últims anys, certificant una constant davallada d’infraccions, diuen ells,  respecte al trànsit, l’aparcament, els documents, la tributació i l’estat i soroll dels vehicles. Del 2006 al 2009, la meitat dels manresans motoritzats hem après bones maneres i tot gràcies a que l’any 2005 la ,plantilla era de 91 agents i el 2006 ja era de 101.

Ja riurem després, ara voldria fer unes consideracions per si algú se li acut alguna resposta coherent, ja que a mi, tot sol, em supera la ximplesa d’una notícia indemostrable i fora de lloc. És normal que a menys agents més infraccions? Potser és que pensant que si no ho fa un ja ho farà un altre es deixen, com diuen en castellà, la casa sense escombrar? És possible que en cinc anys els pobres usuaris, patidors i constants víctimes de l’ànsia recaptatòria local haguem après a fer les coses com volen, quer no pas a fer-les bé?. Evidentment, si les denúncies baixen, alguna cosa ha canviat, o bé no sabem portar estadístiques, però suposem que és veritat. Entre l’incipient  Policia de Barri o Policia de Districte, que hauria de fer la vigilància més propera al ciutadà i retornar  com abans, com sempre, que el Policia era l’amic que aconsellava i dirigia o, sincerament, tant se val que es dediquin a ballar sardanes, que no sé jo si és el que fan al lloc on els ensenyen.

Les preguntes clares que em venen al cap són: Apart de les sancions per aparcament, heu vist mai a un agent preocupant-se pel trànsit? O demanar la documentació d’un vehicle si no és que prèviament el seu aparcament fos punible?. Jo la veritat he arribat a unes conclusions que podeu compartir o no, però no hi veig més explicació. Algú els hi ha explicat, per fi, que la seva finalitat no era, simplement, la sancionadora. Que la funció d’un Policia Local comprèn més activitats preventives i resolutives que no pas executives, ni més ni menys com sempre havia estat, abans de que vinguessin uns generals “bum bum”, amb pretensions de posant-se marcant el pas, com ens feien fer a la caserna, els que vam tenir la desgràcia d’haver-hi d’anar.

Tanmateix hi ha coses que no aprendran en un dia. Regular la cruïlla entre la Muralla del Carme i la Carretera de Vic és una prova que haurien de passar els candidats a posar-se una gorra de plat municipal, i l’excusa de la dificultat no seria vàlida, ja que abans, quasi sempre, n’hi havia un, i a Sant Domènec, i a la Farola (malgrat que aquest indret ja ha desaparegut fa temps, també gràcies a un Premi Nobel que va partir una de les principals artèries circulatòries de la ciutat en dues, i provocar el caos a l’altra, la carretera de Vic). La manca d’educació viària, entre els conductors de Manresa segueix el mateix ritme, les dificultats per trobar aparcament gratuït, segueix exactament igual i jo segueixo preguntant-me quina era la finalitat del cinquanta per cent més de denúncies que és feien abans si tot està igual de caòtic.

Ja se que no són ningú per donar consells, però ara que tenen més temps lliure per voltar per la ciutat i no han d’estar tant pendents del qui xafa un centímetre el pas de vianants, podrien intentar practicar la regulació del trànsit en hores punta. Hi han molts indrets que fa falta. La mateixa Carretera de Vic, La Carretera de Cardona, La del Pont de Vilomara amb totes les seves cruïlles..etc. Només haurien de posar una mica de voluntat i la gent, fins i tot, els aplaudiria, malgrat que ells seguissin amb la cara de restrenyiment i els caps pelats com autèntics “marines” americans. El problema és que són a Manresa i aquí no hi ha guerres....de moment, i fins i tot millor que no n’hi hagin, perquè si han de multar a l’enemic ho tindrien clar...Bé, sempre quedaria la grua i l’aparcament de la Reforma, però no vull donar idees, tampoc les cobro.