Possiblement ho hagi llegit malament en un diari dels d’abans, dels que desballesten  l’ Amazones amb el paper que, alguns, s’entesten a fer servir per assabentar-se de les actualitats més o menys casolanes. Però puc jurar, amb els permisos eclesiàstics corresponents, que m’ha semblat veure com el govern, suposo que el de la Generalitat, però tampoc n’estic gaire segur, ja que últimament els governs proliferen i crien com els conills, ha tocat les crestes als responsables locals del medi ambient, per la deixadesa d’abocaments i lliure actuació de persones físiques que a l’ empara de d’immobilisme habitual dels responsables municipals i que tenen autoritat sobre aquest afer, fan i desfan tot i el coneixement d’autoritats, i no parlo pas de les uniformades, ja que fa temps conec  la seva inutilitat.

Sembla ser, ja a les edicions digitals posteriors la notícia desapareix, que des de la regidoria de torn, sí allà on estan tant afalagats amb els reconeixement de parcs, jardins i tot somni del que hauria de ser,  no s’adonen dels penques que volten per la ciutat i que transformen, no tant sols recons oberts a tothom, sinó, fins i tot, patis interiors , dels que malgrat paguen un lloguer per la seva utilització, el converteixen en un  recull d’escombraries tòxiques, perilloses i prohibides.

Servidor, que viu en la cruïlla de tres barris, té l’indesitjable honor de compartir escala i pati interior amb un individu incívic, caragirat i cerca-raons, capaç de fer-se seus als incauts generals disfressats amb un uniforme inútil però efectiu a l’hora de recaptar, amb certes petites reparacions gratuïtes i, a la llarga perjudicials, però per sortir del pas ja n’hi ha prou per tenir a la butxaca i convençuts a indesitjables i incorruptes...menys a l’hora da canviar l’oli o repassar nivells.

Veient, com hem vist els veïns, que la solució de reclamar als agents de l’autoritat és el mateix que posar a un cec d’acomodador, ens vam posar en mans d’un advocat per solucionar el tema de la brutícia, rates, líquids inflamables i olors de tota mena, més ara que ve l’estiu. Diuen que l’expedient sancionador està en marxa i que no ens poden notificar res més. Perfecte. Fa mesos que la cosa està igual i no podem fer res, sobretot no li podem dir res a l’interessat perquè, segurament, influiríem en una teòrica decisió final i igual ens acusa d’assetjament.

La Generalitat diu que l’Ajuntament de Manresa no compleix amb el medi ambient, i parlen de les coses visibles. Jo us puc assegurar que per molt d’hora que surti l’alba, l’alzina no es mourà, entre altres coses perquè tant li fa. Queden pocs mesos, sap que l’albada no repetirà i el que quedarà, quasi tot, que ho arreglin els que vinguin.  Això sí, a casa ens portarem tots els reconeixements d’una feina ben feta i atorgada per ells mateixos. Manresa és així.