La picaresca, apart de ser un estil literari, és una manera de ser i d’actuar molt propera a nosaltres, sobretot, i parlo físicament no pas de geografia política, dels habitants de la península. Qui no recorda quan s’estudiava literatura espanyola, (bé jo estudiava literatura castellana, ja que als anys seixanta i començaments dels setanta, als col·legis no n’hi havia d’altre), la figura del “Lazarillo de Tormes”, fins fa poc considerat anònim o del “Lazarillo de Luna” del batxiller Àlvaro de Luna?.

Passen els temps, passen els costums, passen les generacions, però mai ens passa la necessitat d’enredar a qualsevol incaut que sigui capaç de combregar amb rodes de molí o capaç de comprar la catedral de Burgos si el teòric venedor es capaç de convèncer-lo.

De totes maneres la típica picaresca es basava en l’agilitat i la punyeteria del que intentava engalipar a la víctima, de les meravelloses avantatges del seu producte, i, l’incaut queia sense opció en la meravellosa verborrea i dissimulats enganys del que enredava. Com sempre s’ha dit, contents i enganyats. Quan s’adonava el càndid de l’enredada , si era intel·ligent i es posava a riure tot pensant el bé que l’havien embolicat i si no era tant capaç d’entendre com van les coses era possible que organitzés una trifulga que no arribava a cap lloc.

Tot i que no és lloable l’actuació de picardiós, si que cal reconèixer-li  la saviesa de l’espavilat i, sovint, la gràcia, indissimulable, del seu tarannà. Però les noves tecnologies que avancen més ràpid que el mateix temps, ens porten a altres actuacions que, bàsicament, afloren de l’antiga picaresca però que avui dia, aprofitant-se d’altres eines, ratllen la usurpació, l’engany descarat i la impotència a l’hora d’esbrinar-ho i eliminar-ho.   

Qui no ha rebut mai la notificació d’un premi, la felicitació per ser el visitant 9999 de la pàgina que estàs mirant a la xarxa, amb la possibilitat d’un gran cotxe o d’un viatge meravellós,  o la telefonada que et demana un SMS i seràs l’home més afortunat del món ja que a partir d’aquí tindràs moltes possibilitats de gaudir d’un creuer, d’un vehicle de gama alta o simplement d’una pensió vitalícia?.

Aprofitant-se, la majoria de vegades, de gent gran o de poca experiència en les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació, cauen en el parany i a partir d’aquí comença un calvari de SMS’s, de trucades no desitjades i de tota mena d’embolics, que els hi costa uns diners i uns mal de caps, sovint, fins i tot, a buidar-los la pensió ja que no són capaços de solucionar-ho. Si parlem de recursos judicials, deixem-ho córrer, els preus són pitjors que els que els hi estan robant teòriques empreses publicitàries que en el seu moment es van aprofitar de la candidesa de l’ignorant. Això ni té la gràcia de la picaresca ni tant sols la vol buscar. Això són estafes tolerades per qui correspongui evitar-les i les operadores telefòniques, tant els hi fa, ja que elles cobren totes les trucades.

Això passa a Manresa, a la comarca, al país, a l’estat i arreu on vegeten les feristeles carronyaires mentre els vigilants de l’ordre s’estan barallant en temes inconcrets, buits i innecessaris. Els advocats callen i esperen la resta del pastís. Valgui ’m Déu.