El proper 23 d'abril s'inaugura el Centre d'Arts Escèniques d'Osona, l'Atlàntida. El nou equipament cultural de la ciutat pretén -segons els seus promotors- ser un referent a nivell català a més d'apuntar també cap a l'escena cultural estatal i europea. Sens dubte que la cultura és un dels forts de Vic i gràcies a la nova Atlàntida espero que totes les manifestacions artístiques que es donen arreu del territori, tinguin un nou punt de trobada.

L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Josep Llinàs, destaca per la seva modernitat i per unes cobertes de coure que brillen amb força quan el sol cau damunt d'elles. A l'interior d'aquestes cobertes -desiguals pel que fa a l'alçada- s'hi ubiquen els equipaments dels que es compon l'Atlàntida: el Teatre Ramon Montanyà, l'Auditori Joaquim Maideu, l'Escola de Música i el Conservatori.

Segons Lluís Vila d'Abadal, l'encarregat de gestionar l'Atlàntida, la programació del nou complex es regirà per la qualitat, la catalanitat, la modernitat, el risc i la tradició. Espero que aquestes paraules no caiguin en l'oblit i que la població de Vic, de la Catalunya Central o qualsevol que sigui la seva procedència; trobin en aquest espai una excel·lent oferta d'oci que els empenyi a vindre a la capital d'Osona i no a d'altres capitals de província, on de cultura no n'hi falta pas.

De moment la programació inaugural acollirà 13 espectacles entre música teatre i dansa. D'entre aquestes 13 propostes m'agradaria destacar Pagagnini, una arriscada però eficient mostra de música clàssica amanida amb molt d'humor que es presentarà el 29 d'abril. Dos dies més tard, li tocarà el torn a El nou pop, un espectacle que reunirà dos documentals i un concert amb quatre dels artistes que han marcat el 2010 dins de l'escena del pop català: Els Amics de les Arts, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, El Petit de Cal Eril i Maria Coma. Espero no perdre-m'ho.