Una de les fusions que es portarà a terme a casa nostra costarà la feina a uns 1.300 treballadors i el tancament d’alguns centenars d’oficines (més del que sumen les dues entitats petites engolides per la gran). A més opten, per la fusió, a ajudes publiques multimilionàries superiors al 2% dels seus actius en risc, límit que necessita el vistiplau d’Europa. Però això no és tot, aquesta important caixa catalana informa que canviarà el seu nom, per estar gastat i limitar la seva expansió per l’Estat, doncs que li posin Caixa Españya, ara que l’entitat amb aquest nom també entre a la cursa de les fusions. D’altra banda també s’ha dit que el seu director general, cobrarà aquest any un 33% més, fins els 800.000 euros, com es pot entendre això veien el que passa en la seva entitat? És la gota que fa vessar el got, això és riures a la cara del ciutadà i ja n’hi ha prou. Per acabar només dir que les caixes eren igual a obra social, ciutadania, proximitat i identitat, feien molt per la vida social dels nostres pobles, ara són els holdings industrials més importants de l’Estat, immobiliàries (apunt d’enfonsar-se per la seva embriaguesa de riquesa i poder), màquines de fer diners per invertir però no per repartir. Això és el que hi ha.