Aquest cap de setmana hi ha hagut tres nous casos d’assassinat per violència de gènere a l’estat Espanyol, dos d’ells a Catalunya i un de molt proper. Tots i totes som ciutadans i ciutadanes, vivim en una democràcia i si alguna cosa diferencia aquest règim polític d’altres que han existit o existeixen, això és la llibertat! Tenim llibertat d’expressió, de reunió, de participació, de pensament, religiosa... I jo em pregunto si també tenim llibertat com a parella? Com a pare/mare? Com a fill/filla? Per què sincerament amb el que vivim cada dia en alguns moments ho dubto. Una persona és lliure de decidir en qualsevol cosa referent a ella mateixa (Sí o No essencialment) i l’interlocutor o interlocutors ho han d’acceptar, és així a grans trets, no?
En els últims anys Europa s’ha estremit amb casos horrorosos com el del
monstre d'Amstetten a Àustria, que tothom coneix i que no val la pena d’explicar. Com és possible que en aquesta Europa democràtica i lliure de cares en fora passin aquestes coses de portes en dins? No és una mica esquizofrènic viure en l’Europa més lliure de la història i seguir sent senyors feudals a casa nostra? Tenim dret a criticar conductes d’altres cultures quan no som capaços d’eradicar els mals de la nostra societat? Són prou dures les lleis que ha d’emprar la justícia? Estem fent prou per què en el futur això no passi?
Tres dies de dol a Tona