Així doncs a partir d’una conferència molt didàctica i ben estructurada, una exposició fotogràfica sobre diferents aspectes del camp de
Mauthausen, el record dels que hi van ser (assassinats o supervivents) i concretament amb el record més pròxim de Marcelino Begueria, tots els assistents i la gent que passi per l’exposició s’adonarà del que va ser, dins la II Guerra Mundial, el granet de sorra de Mauthausen. Si partim des d’aquest camp hem de ser capaços de veure l’horror d’aquells dies i el que hem d’intentar que no passi mai més. A Mauthausen i van morir o van ser assassinadesunes 118.000 persones en altres camps com
Auschwitz hi van morir aprox. 1.3 milions de persones. Però si mirem més enllà, en la
II Guerra Mundial van morir uns 70 milions de persones, xinesos, russos, alemanys, francesos, jueus, britànics, japonesos, nord-americans... aquella va ser la primera gran guerra TOTAL, en que els atacs a la reraguarda enemiga, a la població civil indefensa, es va utilitzar per tots els bàndols dia sí i dia també. Sense anar més lluny, per exemple, amb les dues bombes atòmiques que va llençar EUA sobre Japó, a
Hiroshima i Nagasaki, això també van ser crims contra la humanitat encara que ningú ho pagués.
No entrarem en aquesta reflexió a parlar si els que estaven en els camps de concentració o extermini eren jueus, gitanos, gais, eslaus, apàtrides, discapacitats... tot allò que els alemanys, els aris, la raça superior (només feia falta mirar Adolf Hitler), consideraven inferior o una nosa, TOTS eren, TOTS som i TOTS serem essers humans i el que es va fer en aquell moment, s’està fent avui a diferents llocs del món o es farà en un futur, no té cap tipus de perdó possible!! Conèixer el passat és sinònim de tenir consciència per què no tornin a passar fets com els descrits, per tant conscienciem les persones que hauran de prendre decisions en un futur proper.