Citybloc : UN CAMPIÓ “INÈDIT” D’HOQUEI, O L’EPIDÈMIA DE LA S.I.A.B.

General

Foto denuncia

RSS

Vic

Vota

Resultat:

200 vots

Josep M. Diéguez

Actualitzat el 10/03/2010 a les 09:39h

UN CAMPIÓ “INÈDIT” D’HOQUEI, O L’EPIDÈMIA DE LA S.I.A.B.

UNA CURIOSA MALALTIA S'ESTÉN PER LA CAPITAL. PERÒ... PER QUINA CAPITAL?

De vegades, el títol d’un escrit condiciona fins mes enllà del que pretén el seu autor. De vegades, pot passar fins i tot que indueixi el lector a establir apriorismes que no fan al cas. Evidentment, és culpa de l’autor, que podria resoldre el problema només canviant l’encapçalament de l’escrit. En el cas que ens ocupa, però, l’autor no pensa fer aquest pas tot i ser conscient del que deu estar pensant, en aquest moment, una majoria d’hipotètics lectors:

“Vet aquí un altre que s’aprofita de l’èxit dels demés. Com que el Patí Vic és l’equip de moda, ara toca parlar-ne. Per què no ho feia abans dels títols?”

Com que conec molt de prop l’autor, us explicaré un secret: no n’havia parlat abans, d’hoquei, perquè de fet tampoc no en parla ara. Aquest escrit no va d’hoquei. L’hoquei –tot i reconèixer l’enorme mèrit del que ha fet el Patí Vic- és només una excusa. Una excusa per parlar d’una altra cosa: la S.I.A.B. Com? Que no n’heu sentit a parlar mai? Dons es tracta d’una epidèmia que darrerament s’ha posat molt de moda: la Síndrome Involuntària d’Abducció Barcelonina.

Per explicar-la, recorreré a exemples que parlen per si sols. El primer, el de l’hoquei. Diumenge 28 de febrer. Lloret. Final de la copa d’aquell (d’aquell que no va anar a rebre la corresponent xiulada, vull dir). S’enfronten el Vic i el Vilanova. El Canal 33 connecta amb la cita. I el comentarista engega, dient més o menys això: “Final de la copa del rei. Vic – Vilanova. Avui hi haurà un campió inèdit”. Estupor. A Vic, i suposo que també a Vilanova. Segueix el comentarista. “Inèdit, o gairebé, perquè entre els dos només sumen 5 títols”.

Hauríem acceptat que a la final de la Champions de futbol a Roma, un comentarista espavilat hagués engegat alguna cosa com ara això?: “Si guanya el Barça, hi haurà campió inèdit a la Champions. O gairebé, perquè el Barça només té dos títols”. Segurament, el dia següent l’espavilat hauria hagut de començar a buscar feina. En hoquei, en canvi, no passa res.

A aquestes alçades, algú es deu estar preguntant què té a veure això amb la S.I.A.B. Molt senzill: en hoquei, i en tants d’altres esports, la referència és el Barça. L’hegemonia dels últims anys la té el Barça. I això pesa. Ja no es tracta ni tan sols de grans i petits. Perquè si un antic “petit” esdevingut “gran”, com ara el Vic, aconsegueix treure el cap, el fet és tan “inèdit” que fins i tot fa nosa. Si més no, ho sembla.

Un altre exemple: el mateix diumenge, pel matí. Programa “El suplement” de Catalunya Ràdio. Concurs amb participació directa –via telèfon- dels oients. A requeriment de la locutora, tothom qui truca explica des d’on ho fa. “De l’esquerra de l’Eixample”, diu un participant. “De l’Eixample”, repeteix la locutora. I llestos. De l’Eixample d’on, senyora meva? Perquè el participant no té cap obligació d’aclarir-ho, però vostè sí. I encara que és cert que qui coneix una mica Barcelona sap que existeix una dreta i una esquerra de l’Eixample, no és menys cert que hi ha unes quantes poblacions catalanes amb “eixample”. Així, sense pensar-hi gaire, em ve al cap Partes del Vallès, per exemple. O el mateix Vic, ves per on. Si jo li digués que truco del Remei, o de la Calla, o dels Caputxins, oi que em faria especificar que truco des de Vic? Però no. Segons Catalunya Ràdio, tots els seus oients estan obligats a saber que quan es parla de l’Eixample s’està parlant de Barcelona.

Ara fa ja uns anys, TV3 va obrir el sumari inicial de l’informatiu amb l’anunci d’un greu accident al Poblenou. Així: al “Poblenou”. Sense més aclariments. Renuncio a fer una prospecció sobre quants “pobles nous” hi ha arreu de Catalunya, perquè en són un fotimé. Però a TV3 això no li fa ni fred ni calor. Altre cop, es veu que quan se’ns adrecen en aquests termes hem de saber que ens estant parlant del Cap i Casal. Deu ser evident.

El que és evident, és que la Síndrome Involuntària –perquè tota aquesta gent ho fa de bona fe- d’Abducció Barcelonina s’estén sense remei. Jo tenia entès que exercir de capital equivalia a irradiar la pròpia potencialitat cap a tot el país, no a fagocitar-lo tot coartant la potencialitat d’aquells a qui has de recolzar. Quan en parlo amb algú, però, em diuen que és un fenomen inherent a tota capitalitat, sigui al nivell que sigui, inclòs el comarcal. Males llengües insinuen fins i tot que existeix una S.I.A.V. Canvieu la B de Barcelona per la V de Vic, i sabreu què vull dir. Si això és així, si l’epidèmia té el seu equivalent osonenc, és possible que encara hi hagi esperança. En el cas de Barcelona l’abducció és involuntària, hi cauen tant els autòctons com els forans, enlluernats pel pes de la ciutat. A osona, les dimensions són diferents. A Osona, les relacions entre la Capital i la resta del territori encara no funcionen per automatisme, cosa que ens permetria, en cas que existís el risc d’epidèmia, combatre-la degudament. Cal que ho fem?

Imprimir | Versió en PDF | Enviar