Ja, ja ho sé que som al 2010. Però no diuen que el canvi d’any és una època gairebé màgica, en la que pots intentar fer possible allò que el poeta deia que estava per fer? Doncs provem-ho. Es tracta de fer un exercici d’imaginació. De tancar els ulls i situar-nos mentalment tres setmanes enrere, el 29 de desembre del 2009. De convèncer-nos, per tant, que hi ha certes coses que no han passat.
L’Ajuntament no ha fet la roda de premsa del 30 de desembre anunciant els nous criteris d’empadronament.
Les forces polítiques no han fet mil i una declaracions i contradeclaracions, moltes elles contradictòries.
Els mitjans de comunicació de fora de Vic no han parlat fins l’esgotament d’una realitat que no coneixen.
Els mitjans de comunicació de Vic no han hagut de redactar cap editorial explicatiu i/o reivindicatiu.
Els feixistes confessos sí que han seguit supurant bilis –és la seva funció- però no han pogut treure pit fent-se passar per súper herois.
Els feixistes camuflats no han insultat la ciutat, i per extensió el país, practicant la més barata de les demagògies.
Els pretesos progres immaculats que mai no han mogut ni un dit en pro de la convivència no han insultat la ciutat, i per extensió el país, practicant la més barata de les demagògies.
Vic no s’ha hagut de sotmetre ni al dit acusador ni a la justícia resolutòria de l’Estat espanyol.
Avui, 29 de desembre de 2009, és un gran dia. Ha quedat molt clar que a partir d’ara tindrem garantides unes quantes coses.
Les incerteses generades per l’increment sobtat de la població obtindran respostes serenes de part de tots les actors implicats.
En el tema de la immigració, cap Ajuntament no anirà per lliure deixant la resta de consistoris comarcals amb el cul a l’aire.
Ningú, excepte els feixistes confessos, no utilitzarà la immigració per aconseguir rèdits electorals.
Ningú, i molt menys les forces polítiques democràtiques, no organitzarà més “actes de suport” de tuf clarament electoral.
La immigració serà entesa, lluny de paternalismes, com un camí de doble sentit: la coneixença mútua entre la societat d’acollida i la d’arribada, que hauran de construir conjuntament, i sobre la base d’una cultura ja existent, alguna cosa nova de debò.
La immigració deixarà de ser vista com un problema. Podrà generar, com tots els grans fenòmens socials, problemàtiques concretes, però la seva superació generarà noves oportunitats per a tothom. L’àmbit laboral, on ningú no patirà explotacions de cap mena, en serà una peça clau.
L’Estat, que és qui en té les competències, abordarà la qüestió des del realisme i acceptarà que no n’hi ha prou sabent quantes irregularitats hi ha. Caldrà que aporti solucions. I si se’n veu incapaç, ens en transferirà les competències.
Entre les solucions aportades hi haurà, com és lògic, un millor finançament per als ajuntaments, amb atenció específica a aquells on el fet migratori té una rellevància especial.
És possible que tot plegat us soni a conte de fades. No m’estranya, ja us he dit que es tracta de fer màgia, i la màgia té ben poc a veure amb la realitat. Preneu-ho, si voleu, com una declaració de bons desitjos per a l’any que comença. I acabem, si us sembla bé, cridant unes quantes veritats als quatre vents.
Som de Vic, ciutat modèlica en la integració dels nouvinguts.
Som de Vic, ciutat pionera en processos d’acollida.
Som de Vic, ciutat pionera en integració educativa.
Som de Vic, ciutat pionera en integració lingüística.
Som de Vic, ciutat que lluita per aconseguir una digna integració laboral, encara que no sempre se’n surti.
Som de Vic, ciutat que va aconseguir el percentatge més gran de votants nouvinguts el 13D
Som de Vic, on no es mira l’origen de la gent ni per reconèixer-li els seus drets, ni per a exigir-li els seus deures.
Som de Vic, on acceptem consells i col·laboracions, però on no admetem lliçons prepotents o demagògiques. Ni dels de fora ni dels de dins. Ni de la societat civil ni de cap administració.
Som de Vic, i n’estem orgullosos. Hàgim nascut on hàgim nascut.