RSSVota
Resultat:
130 vots
Actualitzat el 29/12/2009 a les 17:44h
MISCEL·LÀNIA DE CAP D'ANY
UNA CIUTAT EN CANVI CONSTANT
Ara que ens apropem a un moment de l’any que el tòpic vol que sigui de canvi, permeteu-me fer una ràpida repassada a alguns elements dispersos de la nostra actualitat ciutadana. És una manera com una altra de comprovar que a Vic, com a qualsevol població que bull d’activitat, els canvis –bons o dolents- hi són de manera permanent.
Comencem per la cultura. Ahir, una mica més tard de les 7 del vespre, vaig passar per davant d’un dels aparadors on es duia a terme el muntatge teatral Cites amb Shakespeare, de Montserrat Mas i Blanca Bardagil, un duet mare -filla que s’està demostrant molt fructífer en el terreny de la creació artística. No m’hi vaig poder aturar, però vaig comprovar que hi havia força gent que sí que ho feia. Montse Mas havia comentat que l’experiència no era una campanya comercial, sinó que buscava nous espais per al teatre. No obstant, el que no pot negar ningú és que els 10 actors –l’obra es feia simultàniament a 10 aparadors de botigues diferents- esdevenien també, si es vol de manera col·lateral- un reclam per a cada botiga. Doncs sabeu què? Que em sembla magnífic. Si de la col·laboració comerç – teatre en surt un guany compartit, benvingut sigui. Com diuen també les responsables de l’experiència, “si la gent no va al teatre, aquesta és una manera que el teatre vagi a la gent”. Felicitats.
Fa uns quants dies, a pocs metres d’aquell aparador shakespearià, hi va haver un mort en una baralla provocada, segons sembla, per un cas de gelosia. Tant la víctima com un seu company que va resultar ferit eren d’origen marroquí. La policia va detenir 5 homes més, tots d’origen llatinoamericà, presumptament implicats en la batussa mortal. Com era fàcil de preveure, no han trigat a sorgir les veus apocalíptiques de torn acusant la nova immigració de tots els mals que assoten la nostra ciutat. Vés a saber... potser tenen raó. Potser fa 15 o 20 anys Vic era un prodigi de convivència. Potser no s’hi robava, potser no s’hi maltractava, potser no s’hi matava. Potser, quan arribaven aquestes dates, els mitjans de comunicació d’arreu del planeta mostraven imatges de la ciutat dels sants com a exemple d’allò que voldrien per als seus països. Potser Vic era, i ara ho ha perdut, el paradigma de la bondat, l’encarnació definitiva de l’esperit de Nadal. I potser tots plegats ens deixem entabanar massa fàcilment per quatre feixistes mal reciclats. Potser.
Els qui sí que es deixen entabanar són els qui, aquests dies, agafen el tren per baixar a Barcelona havent-hi altres alternatives. S’està canviant la catenària –la famosa catenària origen de tots els nostres mals- i quan arribes a Montcada has d’abandonar el tren i agafar un bus que et durà a l’entrada del cap i casal. No me’n queixo. És evident que durant aquestes dates hi ha menys passatgers que de costum, i si tot plegat serveix per millorar, encara que sigui una mica, un servei habitualment desastrós, benvingut sigui. Sí que vull comentar, però, un fet anecdòtic generat per les obres en qüestió. Resulta que aquestes afecten tres línies: la nostra (la 3), la de Manresa (la 4) i la de Martorell (la 7). Dintre de l’embolic, qui ho té millor són els passatgers de la línia 3, que s’atura a l’estació de Montcada Bifurcació, on els espera, gairebé a peu de via, l’autobús que els durà a Barcelona. Els viatgers de les altres dues línies ho tenen una mica més complicat. Han de baixar a l’estació de Montcada Manresa, i fer tot un circuit interurbà a peu per dins de Montcada, assessorats per informadors de RENFE, abans d’arribar a Montcada Bifurcació per agafar-hi el bus. Doncs be: ahir, primer dia laborable afectat per tot aquest moviment, Catalunya Ràdio va recollir-ne l’evolució, de manera sistemàtica, en tots els seus butlletins informatius. I també de manera sistemàtica, no es va cansar de repetir que els usuaris de les tres línies havien de creuar Montcada a peu. Segons sembla, per anar de Vic a Barcelona s’ha de passar per Manresa. Només així s’explica que diguin que ens aturem a Montcada Manresa en lloc de Montcada Bifurcació. Realment, el desconeixement que es té des de Barcelona de la resta del territori esdevé sovint patètic. Així, qualsevol munta una vegueria...
Bé, per aquest any ja n’hi ha prou. Hi ha qui celebra el final d’any. A Catalunya celebrem el cap d’any. Res no s’acaba, tot recomença. És una bona manera d’entomar el futur. Molt bon any 10 a tothom!
Facebook
TwitterCerca
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
Amb la col·laboració de:
