Agents Rurals

Les cremes controlades permeten millorar les pastures al Pirineu

La Cerdanya, junt al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell son les comarques on més cremes s'han dut a terme aquesta temporada i més superfície s'ha executat

| 15/05/2017 a les 10:59h
Arxivat a: Societat, crema controlada, pastures, Pirineu, incendis
Imatge d'una de les cremes controlades efectuades aquesta temporada al Pirineu. | Agents Rurals.
Un total de 50 cremes controlades i prescrites amb gairebé 600 hectàrees gestionades és el resultat final de la temporada de crema que ha finalitzat aquest mes d'abril. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació realitza anualment un programa de cremes controlades amb unitats combinades del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) i els Agents Rurals.


L'objectiu de les cremes controlades de vegetació és donar continuïtat a una labor cultural ancestral a les comarques de muntanya com era la crema de pastures, sense que això posi en perill les masses forestals arbrades. Alhora, serveixen per mantenir i millorar amb el foc la coberta vegetal i afavoreixen un herbatge més tendre i fresc i el pas dels animals, tant domèstics com cinegètics. Igualment, la reducció de la quantitat de vegetació seca acumulada incideix en una menor intensitat dels incendis forestals que hipotèticament puguin afectar aquests indrets.

Les cremes: una gran eina de prevenció d’incendis forestals

Durant els últims 5 anys, s'han gestionat més 2.000 hectàrees mitjançant cremes, principalment a les comarques del Pirineu. Principalment, aquestes cremes s'executen durant els primers mesos de l'any en espais i terrenys forestals de Catalunya. La majoria de cremes es fan a sol·licitud de ramaders, ajuntaments o espais d'especial protecció. Les cremes controlades de vegetació, a banda de ser una bona eina de prevenció d'incendis forestals d'hivern i primavera a les comarques del Pirineu, s'apliquen amb diferents objectius. Tot i que la gran majoria de cremes d'aquesta temporada s'han fet per mantenir i millorar les pastures, també s'han realitzat cremes amb una finalitat cinegètica. A la Reserva Nacional de Caça de Boumort, com a novetat, se'n va fer una per millorar l'hàbitat dels cérvols, facilitar que es mantinguin dins de la reserva i evitar així que es desplacin a l'exterior on podrien ocasionar danys.

De manera habitual i no només a l'hivern, també es fan cremes controlades de vegetació amb l'objectiu d'eliminar restes forestals i crear i mantenir punts estratègics, o per millorar la protecció d'infraestructures i nuclis de població. Tot i que pugui semblar paradoxal, algunes de les cremes tenen com a objectiu fomentar la biodiversitat, atès que el foc controlat introdueix una pertorbació moderada en un medi natural que és aprofitada per renovar determinats hàbitats. El foc és un procés natural en els ecosistemes mediterranis i la seva utilització controlada pot contribuir a diversificar el paisatge i afavorir els mosaics entre boscos i zones obertes.

Les comarques on més cremes s'han dut a terme aquesta temporada i més superfície s'ha executat són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. També se n'han fet al Berguedà i el Ripollès. Imatge d'una altra de les cremes controlades efectuades aquesta temporada al Pirineu. Foto: Agents Rurals.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Maria Vila d'Abadal, vicepresident del Centre de la Propietat Forestal. | ACN
01/01/1970
El vicepresident del Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal, reclama la participació del sector en la iniciativa, anunciada pel conseller Rull al març | El Consorci Forestal de Catalunya, amb Unió de Pagesos, BOSCAT, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Institut Agrícola Català Sant Isidre es reunirà amb l'executiu i els grups parlamentaris per denunciar una "opa hostil" | "No ens poden imposar els seus plans", denuncia Vila d'Abadal en referència als projectes de Territori i Sostenibilitat
La llum d'Elna, de què veiem ací un fotograma, va ser rodada, en part, a Estana (Cerdanya). | CCMA
01/01/1970
Assoleix així la 9a posició en el rànquing a nivell català
Ada Colau el dia de la seva investidura | Ivan Giménez Costa
01/01/1970
La minoria al consistori i les negatives d'altres poders han frenat l'agenda transformadora del govern municipal, però algunes renúncies són imputables a BComú | Colau ha aconseguit marcar l'agenda i convèncer que cal actuar davant la massificació turística, la contaminació i la bombolla del lloguer | L'alcaldessa no pot defraudar a l'hora de garantir el dret a l'habitatge si vol aspirar a guanyar unes segones eleccions
01/01/1970
Terrassa també ha sol·licitat un procés de revisió al Ministeri d'Hisenda, que significarà un increment del valor de gairebé el 25% | Els dos ajuntaments han anunciat mesures a través de les ordenances fiscals per pal·liar els efectes de la pujada en impostos com l'IBI, segons publica “El Periódico”
01/01/1970
L'Agència Tributària ha enviat l'expedient a la Fiscalia, que arxivarà el cas o decidirà si es tracta d'un delicte fiscal o una infracció administrativa | El cas és semblant al de Messi, pel qual ha estat condemnat a 21 mesos de presó
01/01/1970
La fragmentació dels plenaris, la gestió dels serveis públics i el procés marquen l'equador d'un mandat en què alcaldes i partits emergents conviuen amb els tradicionals. També són protagonistes el col·lapse del Prat, la programació del TNC, Germà Gordó i Anna Gabriel, Star Wars i Tito Rabat
Àngel Llàcer i Joel Joan, protagonistes de «Frankestein» | David Ruano / TNC
01/01/1970
Pasqual Maragall, Joel Joan, Àngel Llàcer, la crisi econòmica, Oscar Wilde i Sarah Kane, entre els destacats de la temporada 2017-2018
01/01/1970
Van ser ajuts de lliure concurrència per dur a terme projectes arxivístics i per conservar i difondre patrimoni documental