INDÚSTRIA AUDIOVISUAL

​La Cerdanya Film Commission es replanteja la seva continuïtat davant la manca de suport

La manca de representativitat i d'un sistema de finançament estable fa difícil "la supervivència en el curt i mitjà termini de la iniciativa, amb la promoció i producció d’un catàleg de localitzacions de la comarca com a eix estratègic central", segons destaca l'entitat

La Cerdanya s'ha deixat escapar fins a 5 importants produccions cinematogràfiques aquest últim any i mig per falta de suport econòmic

Malgrat tot, les xifres del 2016 doblen les de l'any anterior i això fa que l'entitat sigui optimista de cara el futur

, Puigcerdà | 02/01/2017 a les 15:38h
Arxivat a: Societat, Cerdanya Film Commission, Jordi Forcada, Puigcerdà
Enregistrament d'un anunci a Puigcerdà | Jordi Pardinilla
La Cerdanya Film Commission es replanteja la seva continuïtat davant la manca de suport econòmic i representatiu. L'infome de balanç anual redactat per l'entitat i difós a través dels seus mitjans a les xarxes socials destaca, en el capítol de valoracions del curs, que "l'objectiu de crear un sistema de finançament estable mitjançant les fonts públiques no s'ha assolit en cap cas, havent de finançar les actuacions en base a les aportacions privades puntuals de particulars i en cap cas s’ha pogut remunerar la feina dels professionals que gestionen les diferents actuacions. Així, tampoc en l'àmbit institucional ha estat possible expandir realment el radi d'acció formal de la Cerdanya Film Commission més enllà del municipi de Puigcerdà -que estudia pel 2017 un pla de suport econòmic)-, malgrat la bona predisposició mostrada. Aquest fet es considera clau per a la supervivència en el curt i mitjà termini de la iniciativa, amb la promoció i producció d'un catàleg de localitzacions de la comarca com a eix estratègic central". 
 

Resum de l'activitat aquest 2016 Foto: CFC / Jordi Pardinilla

 
"És una realitat. La situació és aquesta. Falta més suport econòmic i més municipis que s’adhereixin a nosaltres per mantenir aquesta activitat, que és viable i molt eficient si tothom hi aposta però que és insostenible en la diàspora actual. Crec que les xifres avalen la bona gestió feta i que els números demostren els beneficis que representa per a la Cerdanya tenir una Film Commission activa. És contradictori just per una comarca que viu del turisme i que clama per diversificar i desestacionalitzar-lo que no aposti decididament per una iniciativa que fa servir les infraestructures turístiques bàsicament entre setmana i en temporada baixa. No ho acabem d’entendre", ha explicat a Nació Cerdanya, el director de la Cerdanya Film Commission, Jordi Forcada. El gestor de l'entitat no ha pogut negar que la manca de suport a la iniciativa ha fet perdre fins a 5 importants produccions audiovisuals aquest últim any i mig, produccions que buscaven localitzacions que haurien pogut ser dins de la comarca. De fet, l'informe anual destaca que "la imposibilitat de disposar dels fons necessaris per a l’organització d’un FamTrip especialitzat o haver disposat d’un catàleg exhaustiu de localitzacions, ha fet optar a algunes produccions comercials per altres zones del Pirineu, perdent-se algunes produccions i el temps destinat a la gestió de les demandes de les productores. Aquest fet posa en alerta la precarietat de les eines reals de les que disposa la Cerdanya Film Commission per poder convèncer les productores per rodar a Cerdanya quan existeixen localitzacions alternatives i la necessitat d’articular mecanismes de col·laboració amb les institucions públiques locals per al desplegament del projecte i fer-lo viable".
 
Un increment del 100%
Els responsables de l'entitat consideren, malgrat tot, que el 2016 ha servit per a consolidar la marca Cerdanya Film Commission al sector i s'han pogut fer diferents accions de representació en mercats locals, especialment el sector del curtmetratge. En el camp dels objectius assolits, la projecció de la imatge de la Cerdanya Film Commission i de la ­comarca al sector audiovisual presenta un increment de més del 100% en el nombre de produccions ateses, encara que aquestes han estat de mitjana de menor pressupost, i són fruit de l’aposta pel sector del curtmetratge cosa que també amb un major volum ha permès reduir el cost per acció de treball. Així, el factor multiplicador de l’impacte d’enguany respecte al cost de gestió s’ha situat en 7,41, una excel·lent xifra. La consolidació d’un mercat estable d’espots publicitaris i fotografia comercial, així com la capacitat d’atreure una gran producció a l’any com a mínim a la comarca fan ser optimista de cara als propers exercicis, segons destaquen des de l’entitat.
 

Dades de produccions i procedències aquest 2016 a la Cerdanya Foto: CFC / Jordi Pardinilla



Esperant una resposta
El mes de juliol es va procedir, conjuntament amb la Catalunya Film Commission, a una ronda de contactes amb els ajuntaments de Llívia, Bolvir, Ger, Guils de Cerdanya i Montellà-Martinet. Malgrat l’excel·lent predisposició de tots ells i havent-se entregat els models de conveni i tota la informació que facilita la Catalunya Film Commission per integrar-se a la Xarxa i explicat el paper que representa la Cerdanya Film Commission com a gestor públic local del servei (que és gratuït per les productores i que, per tant, aquest cost ha de ser assumit per l’administració pública), cap d’ells ha respost afirmativament a la proposta realitzada per l’entitat a dia d’avui. Es calcula que aquest cost és d’uns 6.000 euros l’any (global).
 
El mateix juliol, es va presentar informalment el model de la Cerdanya Film Commission per a la promoció de l’audiovisual a la comarca al Consell Comarcal de la Cerdanya, emplaçant els responsables per a futures trobades.
 
Tampoc no s’ha concretat cap model de finançament durant aquest exercici 2016 tant per les despeses ordinàries de gestió com del finançament d’un Catàleg de localitzacions amb cap de les institucions públiques amb competències a la comarca, malgrat que l’Ajuntament de Puigcerdà estudiarà de cara al 2017 si hi aporta un pressupost finalista dedicat.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una de les 450 fotografies recollides per a la publicació del volum històric | Arxiu Ajuntament de Fontanals
01/01/1970
El col·leccionista Josep Astort i la historiadora Anna Giraut, ambdós veïns d'Urtx, han estat els encarregats de l'edició | El llibre recollirà unes 180 imatges, en blanc i negre, que són d'últims del segle XIX fins la dècada dels anys 70 del segle passat
Els alumnes protagonistes del projecte (centre), el dia de la presentació, amb l'alcalde de la Seu, Albert Batalla i el regidor d'Administració i Hisenda, Domingo Mora | Arxiu familiar
01/01/1970
Albert Cot Artigas, juntament amb Vicenç López Viladrich, d'Organyà, surten aquest dissabte d'Algesires per creuar el Marroc amb un Seat Ibiza del 1992 | El vehicle està carregat de material solidari que repartiran pels llogarets que trobaran durant el seu recorregut | Els dos joves són alumnes de la Salle de la Seu d'Urgell
Fotografia de la festa del Trinxat de l'any anterior, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (centre) | Piguillem / Reyes
01/01/1970
L'organització té reservades places per a 950 comensals al pavelló poliesportiu de la capital de la Cerdanya | Autoritats, polítics i personalitats del país assistiran a l'esdeveniment que celebra enguany la 22 edició | L'acte, que se celebra aquest dissabte, compta amb la col·laboració de desenes de persones que fan possible la festa
Oriol Junqueras, Raül Romeva i Artur Mas, l'endemà del 27-S | Adrià Costa
01/01/1970
Les dues formacions, que el 27-S van apostar per una candidatura de consens, donen per esgotada la coalició passi el que passi amb el referèndum | Els republicans sostenen que la marca "haurà fet la seva feina" si conclou la legislatura amb els "resultats esperats" | Al PDECat guanyen pes les veus d'afrontar un nou escenari electoral "amb el compromís de governar amb ERC"
Artur Mas, a la presentació del PDECat a Barcelona | Twitter @Pdemocratacat
01/01/1970
"Van a per nosaltres", ha dit l’ex-president de la Generalitat | Ironitza que la Fiscalia és “molt independent” i no rep “ordres de ningú”
Anna Gabriel i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
El president es va reunir dimarts amb Gabriel i Boya al Palau de la Generalitat per parlar de la possibilitat de convocar un ple extraordinari si el Consell de Garanties esgota el termini