La industria agroalimentària, l'atenció a les persones, les noves tecnologies, la producció energètica com ara l'obtinguda amb l'aprofitament de biomassa, el turisme o l'aigua són alguns dels sectors que poden generar noves oportunitats d'emprenedoria i de creació d'ocupació al món rural català, segons es desprèn d'un estudi que ha encarregat per la Fundació del Món Rural (FMR) al grup de recerca en desenvolupament rural de la UAB i que s'ha presentat avui a Lleida. Els resultats també posen de relleu que les comarques rurals amb una economia més diversificada així com les empreses mitjanes que han apostat per la internacionalització són les que millor estan suportant la crisi econòmica.

El director general de la Fundació del Món Rural, Jordi Sala, ha destacat que l'estudi 'Creació d'empreses i noves oportunitats d'ocupació en zones rurals: Detecció de nous jaciments i eines de finançament', que s'ha presentat avui a la Diputació de Lleida, ha intentant cercar les oportunitats de negoci que es poden generar a les comarques més rurals davant el problema de l'atur que viu el país, especialment centrades en els sectors dels serveis relacionats amb la salut de les persones, noves tecnologies, indústries agroalimentàries, turisme o en la gestió de recursos naturals o en la cura de l'entorn. Així, ha remarcat que l'estudi apunta la necessitat de promocionar l'ocupació en consonància amb el desenvolupament d'un model econòmic basat en el coneixement i en el valor afegit.

Una de les autores de l'estudi, Lourdes Viladomiu, del grup de recerca en desenvolupament rural de la UAB, ha explicat que han intentat analitzar amb el treball quins territoris rurals i quins sectors se n'estan sortint millor amb la crisi per veure analitzar les potencialitats en la creació d'ocupació existents. 

Així, ha destacat que les oportunitats més importants giren entorn les noves tecnologies i dels serveis a les persones. Viladomiu ha destacat que, al voltant de les noves tecnologies, gent jove amb poca inversió està generant ocupació al territori, afavorint a la descentralització, o les oportunitats que poden suposar els serveis a les persones sense dependre de les subvencions, especialment per crear ocupació femenina, amb l'atenció domiciliària com un factor important. En aquest camp, l'estudi defensa que cal potenciar la formació i l'emprenedoria en aquest camp. 

Altres sectors que poden generar ocupació al territori són el turisme, que tot i que ja "s'ha explotat molt encara té moltes possibilitats per explotar"; l'agroindústria, millorant i ampliant els canals de comercialització en el sector que és un dels "que més resistència ha mostrat a la crisi"; l'aprofitament de la biomassa o altres activitats relacionades amb la cura de l'entorn natural o l'oci.

Comarques diversificades i empreses mitjanes que han apostat per l'exportació, les que millor aguanten la crisi 

Viladomiu ha explicat que les comarques rurals que estan aguantant millor la crisi són aquelles que tenen una economia més diversificada i, pel que fa a empreses, les d'una mida mitjana són les que se n'estan sortint millor i troben més oportunitats, més que no pas les petites i grans, i sobretot aquelles són capaces de tenir un mercat més ampli que l'estricament local, és a dir aquelles que han apostat per l'exportació i per internacionalitzar-se. Pel que fa a les comarques amb empreses més grans, Viladomiu ha afirmat que viuen situacions "irregulars" i ha posat d'exemple la Conca de Barberà d'on ha alertat que la dependència respecte empreses filials de grans multinacionals fa que en cas de tancar  suposi "un drama" per la zona.

L'estudi encarregat per la FMR posa de relleu que comarques amb una orientació sectorial més forta com ara el Montsià, molt centrada en la indústria del moble, ara estan patint més que altres amb una economia més diversificada com ara la Garrotxa, que va des del sector agroalimentari, passant pel turisme rural, fins a la indústria. Així mateix, ha defensat que una política i una estratègia conjunta i planificada també ha beneficiat al desenvolupament d'algunes comarques respecte altres com la Cerdanya "que es va fer rica d'un dia per altre i tothom ha anat a la seva sense cap planificació".

Quant al turisme, ha destacat que continua sent un segment molt important a les comarques de muntanya però ha alertat que el model de creixement basat en un "boom" de les segones residències com va ser en la cas de la Cerdanya, respecte comarques com un model de creixement més sostenible i estable com ara la Garrotxa, que es basa en el turisme rural.

Pel que fa a les comarques de Lleida, la Segarra, és una de les comarques que presenta xifres més positives per la seva peculiaritat, arrossegada pel Grup Alimentari de Guissona. En canvi, el Solsonès passa "més dificultats perquè no ha trobat el seu camí" ja que, segons l'autora de l'estudi, aquesta comarca tenia "comptava amb una industrialització madura que ara està en reconversió mentre el turisme no és suficient per capgirar la situació". Així mateix, les Garrigues, fins ara estava funcionament "bé" però caldrà veure com evolucionen en els pròxims anys ja que el seu creixement estava motivat per les obres del canal Segarra-Garrigues però aquestes ja estan en la seva recta final, a banda d'una diversificació agroindustrial "important" que ha fet aquesta comarca, ha dit Viladomiu.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe, ha destacat la importància de l'estudi pel fet que centra el seu camp de recerca en l'àmbit rural, el qual, banda de la crisi econòmica, en els darrers temps, també ha patit transformacions com a conseqüència del fenomen de la globalització, segons Reñé. 

El president de la Diputació ha assegurat que l'estudi de la FMR presenta fórmules que poden permetre a les comarques lleidatanes crear alternatives econòmiques i complements a l'empresa familiar -què és la base de la majoria d'empreses agrícoles i ramaderes - "que ajudin a donar consistència a l'estructura econòmica del territori i especialment als pobles petits perquè si volem que la gent visqui al territori i hi pugui seguir vivint hem de trobar camins que permetin generar activitat econòmica lligada a l'àmbit rural i que permetin que les persones s'hi quedin". En aquest sentit, Reñé ha posat d'exemple l'aprofitament de la biomassa o el turisme rural, com a potencialitats.  

Més eines de suport a l'emprenedoria rural

Sala també ha explicat que l'estudi també analitza les línies de finançament existents per finançar projectes davant les dificultats que tenen les petites i mitjanes empreses, que són la base del teixit productiu català, per accedir al crèdit. En aquest sentit, ha reclamat una major coordinació de les diferents línies d'ajuts per part de les diferents administracions per fer front a la manca de finançament per part de la banca. Tot i això, Sala ha destacat l'existència d'ajuts i d'instruments de crèdit oficial que estan set poc utilitzats i, per això, ha instat l'administració d'ampliar la tasca de divulgació d'aquests entre els emprenedors.  L'estudi també recomana impulsar la cooperació entre administracions locals, especialment en les àrees de promoció econòmica; canvis jurídics i administratius que agilitzin la creació d'empreses; que les eines de suport i finançament a la creació d'empreses s'orienti cap als sectors o activitats que puguin generar major ocupació al territori i que les polítiques d'empresa afavoreixin la consolidació empresarials al territori; i, també reclama més accions per fomentar l'esperit emprenedor en totes les etapes educatives i impulsar plans formatius en temes de gestió i comercialització per a persones emprenedores.