És probable que el nostre cervell hagi canviat com a conseqüència de la xarxa. Ara tot està penjat i és accessible, amb un parell de paraules de referència de ben segur que tota la informació que necessitem ens apareixerà. Ja no ens hem de refiar de nosaltres mateixos en la mateixa mesura que ho fèiem abans per recordar una cosa i això ens pot passar factura, segons que han observat en un estudi recent tres científics estatunidencs. L'han anomenat "l'Efecte Google", i en parlen a la revista Science, on han publicat el descobriment.

En l’estudi es va arribar a la conclusió que els individus recordem millor com accedir a la font d’informació que al propi detall que aquesta conté. Quan sabem que la informació pot ser recuperada, ens limitem a recordar la ruta de la carpeta on l’hem deixada. Els científics avisen que sempre s’ha funcionat així, sempre hem delegat el coneixement: en comptes de memoritzar tot un llibre de Medecina, preferim tenir el telèfon del metge i recórrer-hi de manera selectiva. Així, doncs, el que ha passat és senzillament -o no tant- que ara tenim un sol company amb la utilitat de molts, i que la nostra confiança en ell s’ha accentuat.

El cervell ha reaccionat a aquests canvis a nivell físic en conseqüència, però segons diuen els investigadors sense que s'hi apreciï cap dany. És una simple reestructuració, com la que es va demostrar en una investigació sobre els taxistes de Londres ja fa més d’una dècada, als quals el fet d’haver de retenir el mapa de la ciutat els havia modificat la part de l’hipocamp on desem la informació espacial recent. En concret, el seu hipocamp havia adquirit un major volum per adaptar-se a la situació.

Tanmateix, en una entrevista al diari Público, el professor de Neurociència Àngel Barco comenta quant a aquest fenomen que no és en absolut permanent i que té a veure amb la capacitat plàstica del nostre òrgan pensant: perquè els canvis es perpetuïn faria falta el pas de moltes generacions. Així, de moment no cal que patim perquè existeixin els diccionaris ni les agendes, ni perquè la companyia de Mountain View ens recordi com arribar a casa d’un amic quan tenim un mal dia.