'La gent no vol anar a votar un dia, sinó que vol participar els 1.300 dies d'un mandat', cita el president de l'associació Comunicació Pública, Jordi Navarro. I com fer-ho possible mitjançant les noves tecnologies és el que estan fent els 200 professionals de les administracions que aquest dijous ha aplegat aquesta entitat al Citilab de Cornellà. Es tracta, diu Navarro, de vèncer les suspicàcies d'alguns organismes, i de no usar els nous canals de comunicació de forma merament instrumental. De referents positius ja n'hi ha. Alguns exemples s'han presentat al Citilab: la publicació de dades a Internet per part de la Generalitat o l'esforç de CiU a la xarxa han estat dos dels casos debatuts.

Que les xarxes i, en especial, les eines 2.0 poden ser útils per a la participació ciutadana és un lloc comú. Però no sempre s'assumeixen totes les possibilitats que aquestes noves tecnologies posen a l'abast de les administracions per connectar amb els ciutadans.

'Les administracions encara són suspicaces. Sí que volen fer participar, però fins a un punt. Moltes vegades per reafirmar la seva opinió', considera Navarro. I afegeix que l'actitud dels càrrecs electes és una altra de les dificultats. 'Molts d'ells no veuen encara la necessitat o la importància d'aquestes noves eines de comunicació', opina.

I és que Navarro albira un objectiu que va més enllà del tòpic que diu que la xarxa 2.0 millora la participació. 'Les noves eines de comunicació signifiquen obertura, transparència. Fer arribar la opinió de la ciutadania al govern perquè el govern la tingui en compte i legisli o governi segons la opinió de la gent', explica. Es tracta, doncs, per Navarro, que 'la ciutadania pugui influir sobre el govern de la seva ciutat o del seu país' a través dels nous canals.

Sobre com fer-ho debaten els professionals de la comunicació aplegats al Citilab, un equipament públic de Cornellà que va néixer amb l'objectiu, justament, de popularitzar entre la ciutadania les noves tecnologies. Al seminari hi participen professionals de gabinets de comunicació d'Ajuntaments com el de Cornellà, Sant Boi, el Prat o Sant Vicenç, així com de diputacions, entre d'altres.

Dades obertes

Han conegut i debatut iniciatives com el Mapping America del New York Times. En aquesta infografia interactiva disponible a Internet, la capçalera històrica nord-americana usa dades del cens dels EUA per permetre a l'internauta, per exemple, conèixer illa de cases a illa de cases la composició ètnica del seu país.

Aquest és un dels treballs més imposants del 'periodisme de dades'. 'És tracta no d'explicar històries, sinó de mostrar visualment una realitat a partir d'unes dades que existeixen', explica la ponent que ha presentat el projecte, Cristina Ribes, professora de la UPF.

Aquest periodisme ha sorgit, precisament, després que autoritats com el govern dels EUA utilitzessin la xarxa per potenciar la seva transparència. Ho van fer posant a disposició dels ciutadans els ingents bancs de dades que, com a administració, recullen. La Generalitat, ha afegit Ribes, també va iniciar un projectes similar el novembre passat. Les dades sense treballar, però, són difícilment interpretables i per això ciutadans i mitjans desenvolupen aplicacions per poder-les presentar.

Partits a la xarxa i militants actius

I si algunes administracions s'esforcen per descobrir com la xarxa pot fer-les més transparents, també els partits miren d'esdevenir, també, institucions presents on-line. 'Unes eleccions no es guanyen a Internet', sap Sergio Cortés, però és important fer-hi campanya, afegeix.

Cortés és conseller delegat de Cink, una empresa que va ajudar CiU a consolidar la seva presència al web. Aquest gran partit va decidir fer el salt fa dos anys, recorda el consultor. 'Era una aposta per potenciar l'actiu digital que tenia el partit', diu. 'Era tota una palanca d'acció política orientada a generar un estat d'opinió', explica.

I assegura que, paradoxalment, aquest salt digital va tornar a potenciar la importància dels militants, que molts cops es queixen que són relegats en el funcionament modern de les formacions que integren. 'El militant va ser una peça clau d'aquest període, i per tant ha estat l'epicentre de les nostres accions', explica Cortés, que narra com van dedicar molts recursos a donar eines a aquests militants per poder expressar-se a la xarxa.