El congressista nord-americà Eric Cantor, un republicà defensor del mercat lliure, vol retallar 'la despesa cultural permissiva'. Per aconseguir-ho, va crear l'aplicació YouCut: els ciutadans podien triar, per SMS, què retallar. Així va suprimir 150 programes subvencionats. Aquest és un dels exemples que ha presentat la consultora Antonella Broglia al 8è seminari de l'associació Comunicació Pública, que se celebra al Citilab de Cornellà. Broglia creu que les eines 2.0 permeten, ja, que els governs puguin 'esdevenir un altaveu' dels ciutadans. I, contra l'estereotip estès, considera que 'no és veritat que l'administració pública estigui sempre endarrerida' en l'assoliment d'aquesta vella aspiració.

El canvi que poden introduir les noves aplicacions 2.0 és qualitatiu, va més enllà d'una ampliació de la simple participació, defensa Broglia. 'Permet de fet al ciutadà ser el vertader dissenyador dels serveis, i a l'ens públic ser una plataforma que escolta i que implementa', defensa l'experta.

Si les administracions hi aposten, aquesta mena d'eines, creu Broglia, 'permetrien al ciutadà dir què vol fer amb la seva ciutat, el seu barri, la seva escola bressol, el seu pas de zebra, amb un forat al terra...'.

De fet, recorda que 'a través de Twitter, Facebook, i altres xarxes, els ciutadans ja estan parlant dels serveis que reben'. L'administració, davant d'aquest fet, ara pot optar per ignorar aquests debats ciutadans, 'escoltar-los o inclús entrar en ells i respondre'ls'.

Demanar per IPhone que s'arreglin sots o debatre en fòrums sobre seguretat ciutadana

'Sembla un dibuix una mica utòpic, però algunes coses ja s'estan fent a diferents nivells', assegura Broglia. I narra que, per exemple, algunes ciutats han desenvolupat aplicacions per a l'iPhone perquè els ciutadans puguin queixar-se en temps real de les mancances que hi veuen. Per exemple, si veuen un forat a l'asfalt poden fotografiar-lo i publicar-lo a la xarxa.

Altres aplicacions permeten discutir sobre, per exemple, les mancances en seguretat. Si algú sent que una cruïlla del seu municipi és insegura, pot dir-ho a la xarxa. I aquesta pot esdevenir 'una discussió aïllada a la qual ningú fa cas' o, al contrari, 'centenars de ciutadans poden dir el mateix'. En aquest cas, l'administració pot decidir si actua.

Les administracions poden ser pioneres

'Anem en un camí d'una major participació del ciutadà', està convençuda Broglia, I, en aquest camí, no comparteix la tesi tan estesa que les administracions estan a la cua. Al contrari, diu la consultora, 'no és veritat que l'administració pública sempre està més endarrerida'.

I cita, per exemple, el cas dels EUA, on una aplicació permet consultar com avancen els tràmits per obtenir la nacionalitat. 'Abans la demanaves, passaven els anys, i no sabies què passava. Ara no et garanteixen que te la donaran, però almenys saps com està l'assumpte', considera Broglia.

Internet, una 'tecnologia líquida' que no cal impulsar

Si la implicació de l'administració és una de les barreres que poden sorgir a l'hora d'assolir l'escenari que dibuixa Broglia, la participació dels ciutadans a la xarxa és una altra.

Broglia, però, creu que no s'han de fer programes per lluitar contra la digital gap, és a dir les diferents oportunitats que tenen els diferents ciutadans per accedir a la xarxa en funció de la seva posició social. La consultora s'oposa a programes per fomentar la presència de dones, nouvinguts o persones en risc d'exclusió a Internet.

Aquesta, defensa, 'és una tecnologia líquida que entra on vol i s'expandeix sola'. I 'deu funcionar com allò que és: una eina democràtica que s'expandeix d'una forma natural, perquè el ciutadà fa que s'expandeixi, no perquè l'administració imposi res', diu Broglia al Citilab, un equipament de Cornellà que va néixer, precisament, per ajudar a tots els ciutadans d'aquesta gran ciutat del Baix Llobregat amb barris humils a accedir a les noves tecnologies.