ACN / Redacció | Actualitzat el 11/02/2011 a les 08:02h

Els membres del govern espanyol encara no s'han animat a fer ús de les xarxes socials ni de les eines que proporciona Internet. A l'exterior, la meca de la política 2.0 és als Estats Units i va venir de la mà de Barack Obama. El president nordamericà va crear un precedent arreu del món pel que fa a la comunicació política. A Europa, el president francès, Nicolas Sarkozy, fa un ús puntual de les xarxes socials. El president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, és un dels líders europeus més actius a Twitter. El primer ministre britànic David Cameron va definir Twitter com una 'murga' i la cancellera alemanya, Angela Merkel, hi participa discretament.

 

Els membres del govern espanyol deixen molt de banda les xarxes socials com a via de participació ciutadana i mitjà de comunicació de la seva activitat de govern. Sense ni una sola 'piulada', la ministra de Sanitat, Leire Pajín, té un perfil a Twitter en què es limita a esbossar la seva trajectòria política i ens redirigeix al seu espai web. La ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, té un perfil públic a Twitter, això sí, es tracta d'una usurpació d'identitat segons ha confirmat a l'ACN el Ministeri que dirigeix. En aquest perfil es poden observar frases com 'Mozart vivia a la misèria per no tenir drets d'autor'. 

 

Més enllà de les pàgines de suport i de crítica, el president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, no participa ni a Twitter ni a Facebook. Això sí, la secretaria de Comunicació de La Moncloa té un ampli i actiu perfil a Twitter des del que es pot seguir l'activitat de Zapatero, la seva agenda i les seves declaracions. A més a més, a Youtube, La Moncloa també té un canal propi. 

 

Dels catorze ministeris de l'actual govern espanyol només vuit tenen un perfil a Twitter. L'ús que en donen és bastant desigual, el més actiu, el Ministeri de Ciència amb gairebé 450 missatges i 849 seguidors. Per darrera el Ministeri de Sanitat que té 1.380 seguidors i 298 'piulades'. Els ministeris d'Interior, Justícia, Indústria i Educació també tenen el seu propi espai en aquesta xarxa social. La tasca d'aquests perfils s'enfoca, sobretot en el cas d'Interior i Justícia, per informar els mitjans de comunicació. Per contra, Educació informa als ciutadans, per exemple, de la convocatòria de beques. 

 

La darrera aposta del govern espanyol en aquesta xarxa és la creada el passat 4 de febrer per part del Ministeri d'Economia que ha inaugurat un espai destinat a explicar l'economia espanyola a l'exterior sota el títol 'The spanish economy'.

 

El món 2.0 fora de les fronteres de l'estat espanyol difereix bastant de la passivitat dels membres de l'executiu espanyol. A Estats Units, França, Bèlgica, Regne Unit o Alemanya no és infreqüent que els polítics treguin uns minuts de la seva ocupada agenda per comunicar als ciutadans en, per exemple, 140 caràcters. 

 

Estats Units: la meca del 2.0

 

La meca de la política 2.0 és als Estats Units i va venir de la mà de Barack Obama, quan va ser escollit com a president del país ara fa un parell d'anys. El primer president afroamericà de la història dels EUA va centrar la seva companya electoral en les noves eines que brinda Internet i va crear un precedent arreu del món pel que fa a la comunicació política. 

 

Obama té bloc, pàgina web, té més de 18 milions de fans al Facebook i 6,5 milions de persones el segueixen a Twitter. D'altra banda, la Casa Blanca també té perfil a Facebook, un compte al portal fotogràfic Flickr, Twitter, posseeix un Myspace i un canal al Youtube. A més, la pàgina web 'whitehouse.gov' abandera la idea de comunicació interactiva facilitant informació actualitzada de l'activitat del president amb vídeos, talls de veu i fotografies. 

 

Internet: cantera de vots 

 

Però no només Barack Obama ha utilitzat les noves eines 2.0 per guanyar unes eleccions. Fa uns mesos, el moviment Tea Party va esgarrapar senadors als demòcrates i va col·locar candidats a la Cambra de Representats en les últimes eleccions legislatives gràcies a una feroç campanya electoral a través d'Internet i a l'organització del seu electorat i seguidors a través de les xarxes socials. Pel que fa a la resta de polítics nord-americans, des dels representants de l'estat de Califòrnia fins als de Maine, gairebé tots tenen Facebook i 'piulegen' sovint a Twitter per anunciar noves mesures i opinions. Segons un estudi de 2009 de la companyia Sysomos, la majoria d'usuaris de Twitter més actius (un 60%) viuen als EUA.

 

El Twitter, una 'murga' per a David Cameron

 

El primer ministre David Cameron és poc amic de les xarxes socials. En una relliscada durant una entrevista radiofònica l'any 2009, quan encara era líder de l'oposició, Cameron va definir Twitter com una 'murga'. El comentari el va obligar a demanar disculpes i, de fet, recentment el primer ministre ha demanat a la companyia que instal·li la seva seu a Londres. Cameron té un Facebook amb 105.438 fans, i un Twitter amb quasi 3.000 seguidors. Amb tot, al Twitter és més fàcil topar amb els perfils 'falsos' de David Cameron que amb una pàgina oficial del primer ministre -que es comunica principalment a través del perfil del 10 de Downing Street. 

 

El 10 de Downing Street té més d'1.700.000 seguidors al Twitter, un dels més seguits a l'esfera 2.0 de la política britànica. En general, però, entre els polítics britànics les xarxes socials són quelcom encara poc explorat. Dels 650 diputats del parlament, només 241 tenen un perfil al Twitter, segons PeerIndex, una organització que analitza el nombre de seguidors de les personalitats del Regne Unit, així com també la seva interactuació amb els ciutadans. 

 

Els polítics britànics tenen 'menys autoritat' al Twitter que els comediants

 

Segons el rànquing de PeerIndex, 8 dels 10 polítics més actius del parlament britànic a les xarxes socials són laboristes. El ministre d'Habitatge, el conservador Grant Shapps, és el cinquè amb més activitat. El segueixen d'aprop el viceprimer ministre, Nick Clegg, setè, i el d'Afers Exteriors, William Hague, dotzè. El mateix estudi, publicat aquest gener, conclou que els polítics britànics tenen menys autoritat al Twitter que els comediants. La investigació apunta que comediants com Stephen Fry tenen més ressò a les xarxes socials que els anuncis que pugui fer el primer ministre David Cameron, o el líder de l'oposició laborista, Ed Miliband. Tot i això, les xarxes socials ja han provocat més d'una dimissió i picabaralla entre la classe política britànica. Durant la campanya electoral del 2010, el candidat laborista Stuart MacLennan va ser expulsat per haver insultat a diversos rivals i membres del seu propi partit. 

 

Sarkozy no frisa per les xarxes socials 

 

El president francès, Nicolas Sarkozy, utilitza les xarxes socials puntualment per comunicar les seves activitats polítiques. No hi acostuma a fer anuncis importats i per això els mitjans de comunicació es van sorprendre quan el passat 23 de gener al seu perfil 'Facebook', que compta amb gairebé 400.000 seguidors, hi apareixia un missatge que deia que es presentaria a la reelecció en les presidencials del 2012. 

 

Tot i que molts analistes donen per fet que concorrerà als comicis, el president francès manté que encara no ha pres la decisió i tampoc no sembla que el Facebook vagi a ser la via escollida per revelar el seu futur. Així que al cap de pocs minuts, l'explosiu anunci va ser substituït per un altre missatge, aquest cop del Sarkozy real, en què reconeixia que havien piratejat el seu perfil i assegurava que no subscrivia les conclusions 'una mica precipitades' de l'anunci anterior. 

 

Quant al 'Twitter', existeixen diversos perfils que responen al nom de Nicolas Sarkozy, alguns reconeixent que són de paròdia i altres assegurant que és el perfil del president francès, però cap d'ells té una activitat continuada. Tota la informació oficial del president es canalitza pel perfil 'Twitter' de l'Elisi, que disposa de comptes també a la web de fotos 'Flickr' i a la de vídeos 'Daily Motion'. A més, la Presidència Francesa ha llançat recentment una aplicació per 'Iphone' i 'Ipad' a través de la qual es pot seguir tota l'activitat del cap d'Estat francès. 

 

Merkel com Sarkozy encara no són 2.0 

 

La ministra de Família, Kristina Schröder, és la 'reina' del Twitter a Alemanya. Amb gairebé 15.000 seguidors és la política més llegida a la xarxa social i cap membre de l'executiu alemany la segueix en el rànquing. Schröder té gairebé 1.400 actualitzacions, en les quals comenta l'actualitat i també inclou algun comentari distés. Per donar exclusives, però, la ministra prefereix una via més tradicional. El passat 18 de gener Schröder va fer públic a través del diari 'Bild' que estava esperant el seu primer fill. 

 

La cancellera alemanya no és cap gran seguidora de les xarxes socials. Angela Merkel està present al Facebook en una pàgina gestionada pel seu partit, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), on es mostren fotos oficials i es publica contingut únicament informatiu. 

 

Al Twitter, la cancellera compta amb un 'impostor'. Amb el sobrenom d''Angi', el diminutiu d'Angela, un usuari es fa passar per la cancellera. Tot i que els comentaris amb un to bromista no són propis de la cancellera alemanya, el seu suposat Twitter ha aconseguit tenir més de 13.000 seguidors. Des del govern alemany no es preocupen especialment pels internautes que hagin usurpat la identitat de la cancellera, i assumeixen que 'aquests són els problemes' que es poden produir a Internet. 

 

Tot i no ser grans amants del Twitter, pràcticament tots els ministres del govern alemany compten amb un perfil al Facebook, molt similar al de la cancellera. El vicepresident i ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle, però, és permet alguna llicència més personal al seu perfil, i inclou fotografies de la seva participació en una cursa de Berlín. Per evitar malentesos o falsificacions, la pàgina oficial de Westerwelle mostra el link del Facebook, que dirigeix l'usuari directament a la pàgina oficial, com fan tots els ministres presents al Facebook. 

 

Dins de les cimeres europees gràcies a les 'piulades' de Van Rompuy

 

El president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, és un dels líders europeus més actius a Twitter o, si més no, el que utilitza les xarxes socials de manera més innovadora. Tant és així, que a la reunió de desembre en què els 27 caps d'estat i de govern havien de decidir si reformar el Tractat de Lisboa per crear un mecanisme permanent d'estabilitat financera, Van Rompuy va anunciar l'acord per Twitter i va fer una piulada amb els detalls del text pactat.

 

Fins llavors, els corresponsals a Brussel·les que cobreixen les informacions de les cimeres europees no tenien més accés a les reunions confidencials entre els líders europeus que a través d'alts diplomàtics i funcionaris, que filtraven algunes informacions sobre el debat però que no podien ser citats. La fórmula utilitzada per Van Rompuy va ser, doncs, una revolució en la manera de comunicar com avancen les converses entre els 27. A partir de llavors, unes pantalles gegants col·locades a la sala de premsa del Consell de la UE mostren les piulades de Van Rompuy.

 

El president del Consell, però, no és l'únic líder europeu amb un marcat perfil 2.0. Les xarxes socials també ocupen un lloc central en l'estratègia de comunicació del Parlament Europeu i tant la pàgina de Facebook del president de l'Eurocambra, que compta amb més de 6.000 seguidors, com la de la pròpia institució, que en suma més de 130.000, són molt actives.