La polèmica per la pèrdua de cobertura en el nou iPhone 4 ha servir perquè Apple donés una lliçó de com gestionar aquest tipus de crisis a moltes altres empreses d'arreu del món.

I ho ha fet no tant amb la posada en escena, sinó amb un primer pas molt important: admetre l'error i buscar-hi solucions. Potser el més adequat no era comparar-se amb altres terminals - em ve al cap la pregunta que feien les mestres de petit a l'escola, "i si els teus companys es tiren per un pont...?"-, però el fet d'admetre els problemes, buscar solucions i oferir explicacions prou clarificadores als usuaris és, sens dubte, un punt a favor.

Una altra cosa és que Apple sigui com la sèrie Lost (o a l'inrevés): hi ha molts fanboys que defensarien Steve Jobs fins la mort, i també hi ha molts usuaris totalment contraris a tot el què fa Apple. Però cal ser diplomàtics: Apple es caracteritza per comercialitzar bons productes i ben acabats, en general, i moltes empreses han tingut problemes tècnics amb dispositius, que han acabat solventant en els casos en què era possible, o han ofert alternatives quan no era així. I les posades en escena de la companyia de la poma ajuden a popularitzar productes que, tot i no ser nous, fins a la seva arribada a la marca d'Apple no eren ni coneguts ni valorats per usuaris que no fóssin experts.

És per això que totes les companyies haurien de prendre exemple d'Apple. No pas per copiar-los, sinó per comprendre perquè Steve Jobs és tant influent: tot i tractar-se d'una multinacional immensa, intenta semblar sensible als problemes de l'usuari final, que en casos com Microsoft, fins fa ben poc, semblava que era un efecte colateral de pagar pels seus productes.