De fet, en un aplicatiu de facturació, hi trobem moltíssimes variables. Per posar un exemple, els preus dels productes, les dates de facturació, formes de pagament... però també cal comptar que els tipus d'IVA aplicable ho són.

Ara bé, en alguns casos, certs usuaris solen utilitzar aplicatius fets a mida que, per facilitar-los la tasca, tenen programats dins el propi codi els tipus que es fan servir més sovint. Això provoca que, en situacions com la que ens trobem actualment, s'hagi de retocar l'aplicatiu de manera que segueixi permetent utilitzar els tipus anteriors -fins l'1 de juliol i amb totes les factures emeses abans d'aquesta data- a la vegada que incorpora els nous tipus per aquelles factures que s'emetin a partir del moment d'entrada en vigor d'aquestes novetats.

Això, tot i ser molt senzill d'entendre, pot resultar complicat, i més en moments en què certs programadors poden tenir acumulada aquesta tasca en molts aplicatius. I, com ja ha passat en tants d'altres àmbits -per exemple, en l'adaptació a la TDT-, l'ésser humà, de forma invariable, esperarà al darrer moment per sol·licitar els canvis. Em recorda, de forma llunyana, al tant temut "efecte 2000", que al final va superar-se amb un augment del volum de feina, però sense grans desastres.

Ara, però, haurem d'estar al cas de les factures que ens emetin. Molt probablement les grans empreses ja ho han tingut en compte i ja han adaptat els seus aplicatius. I els programes més comuns ja hauran publicat també actualitzacions, si era necessari, i en cas contrari, hauran avisat els seus usuaris de com cal realitzar les modificacions de configuració pertinents en un espai on segurament encara no hi deurien haver ni accedit - perquè no era necessari. Però als informàtics els haurà ensenyat, de nou, que seguir l'instint de parametritzar-ho absolutament tot és més lent, però moltes vegades dóna la satisfacció de no haver de córrer quan hi ha un canvi d'aquestes característiques.