De fet, en els darrers apunts del blog de Facebook parlen en diverses ocasions sobre els canvis previstos, fent especial menció en tots els casos a la participació dels usuaris en la presa de decisions, així com en el control sobre la privadesa de tot el què publiquem. Però potser s'hauria d'explicar millor en què consisteix cada cosa.

Feedback: la participació en la presa de decisions

Les darreres decisions que està prenent Facebook les fa en un entorn al que no és difícil d'arribar, però que molt poca gent comparteix dins la pròpia xarxa social, quan seria important fer-ho. Per exemple, en la darrera proposta de canvis en la política de privadesa del web, s'hi pot llegir el text complet, així com aportar-hi comentaris tot consultant els que han fet la resta d'usuaris. Curiosament, molts dels punts no tenen encara cap comentari.

Tenim control sobre el què publiquem

El primer responsable de tot allò que publiquem a les xarxes socials som nosaltres mateixos. Si no hi ha res a amagar, no hem pas de tenir por. I si tenim alguna cosa per amagar, disposem de moltíssimes alternatives, tant dins la xarxa social com fora d'ella. Però això suposa feina addicional, que, és cert, de vegades no es pot fer directament -per exemple, des d'algunes aplicacions per a telèfons mòbils o des del mateix web per a terminals mòbils de Facebook.

En qualsevol cas, però, totes les novetats que s'inclouen a Facebook des de les darreres onades de queixes dels usuaris disposen d'opcions de privadesa que, si configurem el nostre perfil de la manera adequada, no han de suposar problemes d'aquest tipus. Això si: potser falten tutorials clars, o una configuració predeterminada amb llistes predefinides (amics, companys de treball...) que ens ajudin una mica més en aquesta tasca, que sol ser desconeguda per molts, i massa laboriosa per altres.

Facebook és una empresa privada

Tenen raó aquells que diuen que si no ens agraden les condicions de Facebook ho tenim molt senzill: ens donem de baixa -tot i ser una tasca no massa simple, és possible i està molt ben documentat si utilitzem Google. Però per altra banda, també tenen raó els que diuen que Facebook s'ha convertit en una mena de monopoli en l'àmbit de les xarxes socials pels que no són experts en TIC. Existeix Twitter, o les xarxes especialitzades o professionals com LinkedIn, però en cap d'elles hi trobarem tanta gent coneguda de l'escola, excompanys de feina,... com a Facebook. I això fa que prendre la decisió de perdre-hi de nou el contacte sigui difícil, i recollir dades de contacte alternatives de tots ells és, de vegades, molt complicat.

Però també hem d'entendre que Facebook és una empresa i que, com a tal, té certa llibertat a l'hora d'escollir com vol que funcioni el seu web: escoltar els usuaris pot ser una bona decisió de cara a mantenir-los, però en cap cas és una obligació legal per ells. Així que si volen arribar a acords amb tercers, poden fer-ho sense massa problema, sempre que s'informi degudament als usuaris de les novetats. Això, però, pot resultar un problema quan n'hi ha tants.

Així doncs, què hauríem de fer?

Conscienciar els usuaris. Llegir, llegir molt. Canviar la concepció que tenim sobre les condicions d'ús: de vegades, tot i ser un totxo, les hem de llegir. O hem de demanar a algú que les hagi llegit què en pensa. Hem de buscar a Google, hem de moure'ns. La xarxa facilita algunes tasques, però també ens dóna moltíssima informació que hem de destriar. I, a aquest nivell, de vegades és complicat però cal fer l'esforç. Un esforç que no estem acostumats a fer, i que seria necessari, tant per fer un ús responsable de les eines de les que disposem. A més, si tots coneguéssim de veritat quines limitacions té, què comparteix amb qui... es podria fer més força a nivell de comunitat a l'hora de queixar-se. Arriben, des del mateix Facebook, blogs o altres webs, queixes sobre temes que han quedat tancats fa temps. I això fa que es generi molt soroll, fins i tot pels responsables de Facebook, que en cert moment, quan ja hi ha des de fa mesos una decisió presa, no els és tant fàcil tornar enrere si no hi ha moltíssima gent d'acord i fent pressió.

"La comunitat" o "els usuaris"

Anys enrere es parlava d'Internet com una comunitat. El número d'usuaris, molt més reduït que ara, era molt més fàcil d'informar i organitzar. A més, el seu perfil més tècnic o especialitzat, contribuïa a que fóssin gent més informada i que comprenien més ràpidament alguns conceptes que per aquells que no són informàtics o no estan força familiaritzats amb termes tècnics són molt difícils d'entendre.

Ara, Internet està ple d'usuaris. Usuaris que van per lliure, o que podríem englobar en moltes comunitats diferents. No m'imagino, ara, "boicots" o "vagues" com les que s'havien organitzat contra Infovía a finals dels 90, amb les trucades massives al 1003, o amb la majoria de webs incloent missatges contraris a decisions d'empreses o d'administracions. Actualment, campanyes com les que s'han preparat contra la Llei Sinde, per exemple, han tingut molt menys ressò en xifres relatives: la publicació dels manifestos en blogs era molt representativa, això si, però també era possible trobar molts més espais on no se'n parlava, perquè es desconeixia o perquè el seu contingut no està orientat a aquest tipus de missatges.

Així doncs, hem de ser conscients de les nostres limitacions com a comunitat d'usuaris dispersos: la capacitat de fer pressió es dilueix cada cop que arriben nous usuaris, perquè els que arriben ara tenen molts menys coneixements, o, en el cas dels més joves, una concepció diferent de la xarxa, no tant com un conjunt d'ordinadors interconnectats, sinó com un fenòmen social que encara està molt poc explicat, però del que, en canvi, se'n fa un ús molt intensiu.