Si bé és cert, com ja apuntàvem en el darrer article d'anàlisi, que Apple utilitza una estratègia molt concreta a l'hora de presentar i vendre els seus productes, també cal admetre que moltes vegades els usuaris que tant "estimen" la companyia de la poma obvien les mancances dels seus dispositius.

És per això que, passats gairebé dos dies des de la presentació del tablet iPad, hi ha qui en qüestiona la utilitat, i amb prou encert. De fet, l'iPad estava cridat a ser, abans de presentar-se, un nou concepte que revolucionaria els aparells tecnològics. Però, lluny d'això, sembla que s'ha quedat en un iPhone molt gran i que no permet fer trucades. No té càmera, no té ràdio convencional, hi ha qui considera que es queda curt en emmagatzematge i, en el fons, el concepte que utilitza no és ni molt menys una novetat. Al contrari, era l'evolució natural entre els netbooks i els telèfons mòbils intel·ligents, i sembla que Apple ha fet curt.

Perquè si una cosa és certa és que, malgrat no haver-lo pogut provar encara, l'aparença de l'iPad no ens mostra precisament un aparell còmode d'utilitzar. Per les seves mides, hi haurà qui preferirà un netbook, ja que el teclat físic i la possibilitat d'orientar la pantalla mentre està assegut sense inventar-se posicions extranyes també compten. I per les seves prestacions, semblaria que el sistema operatiu de l'iPhone està més pensat per les tasques que ha de realitzar un telèfon mòbil que no per les del què, inicialment, tots crèiem que seria un ordinador portàtil sense teclat, però amb pantalla tàctil.

No podem, però, negar que el fet que sigui un producte d'Apple influirà, i molt, en la decisió dels compradors. I és que part de l'estratègia de màrqueting d'una empresa passa per això: no sempre el producte més ben pensat és el que es ven més. Però si que hem de tenir en compte que, quan comprem un aparell de 500 dòlars com a mínim, molts de nosaltres esperem trobar-li una utilitat pràctica. I en el cas de l'iPad, les tasques que és capaç de fer es podrien substituir amb un iPod o un iPhone, per exemple, a un preu molt més assequible i amb dispositius més còmodes per portar. O ben al contrari: un netbook també podria servir, i a més ens permetria un ventall de possibilitats molt més gran.

Però veient l'estratègia de l'iPhone, potser el secret és esperar. Un secret que la impaciència de molts dels anomenats "fanboys" d'Apple no permetrà. Perquè després que molts busquéssin iPhones sense 3G als Estats Units, va arribar el model amb 3G a Europa. I quan hi havia qui es desesperava davant la impossibilitat de gravar vídeos, copiar i enganxar textos o tenir més potència, va arribar el 3GS. I encara ens hem d'esperar, perquè encara pot arribar el 4G i, evidentment, incorporarà novetats que en faran una adquisició absolutament indispensable pels amants d'aquest aparell.

No sabem si Apple ha dissenyat una estratègia de vendes a llarg termini, o si la que va dissenyar anteriorment ha arribat a un punt sense retorn. Sens dubte que els seus productes són efectius: qui utilitza Mac OS no vol tornar a Windows. I qui ha tingut un iPhone no passaria a Windows Mobile per res del món. Però Apple també ha demostrat que és una empresa, no una ONG, i que el seu objectiu és obtenir beneficis econòmics a canvi d'oferir productes que agradin als usuaris, malgrat que no sempre ho encertin, o que sembli que volen limitar-los excessivament. És per això que, de tant en tant, cal recordar que el futur no el dibuixa només Apple, sinó totes les companyies del sector que, amb diversos productes, aposten per uns dispositius o uns altres: els tablets no són nous i ja n'hem vist d'altres companyies que oferiran moltes més possibilitats a preus semblants. I també hem de ser conscients que hauria d'arribar el dia en què s'inventi un dispositiu realment còmode per estar en mobilitat, amb un teclat com cal, tàctil o físic, que ens permeti escriure amb les dues mans, i que pugui substituir sense mancances un ordinador. Tot i que, per veure això, segurament ens haurem d'esperar força temps, encara.