I és que tots haurem sentit, un dia o un altre, allò que diuen: "repetiu tres cops el nom de la marca o producte durant l'anunci, que tindrà més bon resultat!". Qui ho diu, evidentment, pot haver estudiat tot l'anunci i fer un apunt concret; però també pot ser que ho hagi sentit i que, per tant, desconegui completament la resta d'elements determinants perquè la publicitat sigui realment efectiva.

Ara, la SGAE està enmig d'una sèrie de moviments que encara perjudicaran més la seva imatge: el fet que la ministra Sinde tiri endavant, amb el vist-i-plau del Govern espanyol, una reforma que dóna poders de decisió que fins ara només tenia un jutge a un òrgan administratiu; o les constants campanyes en contra per part d'usuaris i empresaris que es troben en problemes amb l'associació (per posar música en festes majors o en locals comercials...).

Evidentment, tal com admet el cantant espanyol Víctor Manuel en una entrevista al diari 20minutos, els artistes han de cobrar si fan una feina. Ningú els ho nega, i per això molts de nosaltres anem a concerts pagant. I escoltem música a través d'Spotify pagant o escoltant la publicitat, o comprem la música a través de botigues legals. Però això, de vegades, és més fàcil de fer amb qualsevol autor neozelandès que amb artistes afiliats a la SGAE. I el motiu és molt senzill: des de l'associació mai s'han engegat campanyes que tinguin com a objectiu potenciar Internet com a via comercial, sinó al contrari: si poguéssin, tancarien Internet. De dalt a baix. "La humanitat ha sobreviscut milers d'anys sense internet", podrien argumentar, seguint en la línia de declaracions que han fet alguns dels seus socis.

És per tot això, entre d'altres coses, que la SGAE s'ha guanyat la imatge de la que ara tant es queixa. Diuen, els seus socis més coneguts, que la gent no hauria de parlar del què no coneix. Que la SGAE no és una ONG, que té interessos econòmics. Tot això ja ho sabem. Però Google i Apple també tenen interessos econòmics, i, en canvi, la seva imatge és molt diferent. I això, a l'hora de gastar-s'hi diners, també sol ser determinant: com a mínim, si ens els gastem, que en quedem convençuts.