Darrerament, molts usuaris hauran vist al seu Facebook que les noies i dones que tenen afegides com a amistat publiquen un color. Es tracta del color dels sostenidors, en una campanya engegada, pel què sembla, pels propis usuaris, des dels Estats Units, en un intent per conscienciar els usuaris de l'existència del càncer de mama.

Aquesta idea, pel què sembla, no té entitats concretes que l'hagin promogut: al contrari, provindria dels propis usuaris, tot i que algunes associacions ja han intentat fer-se-la seva des de la seva primera aparició el passat mes de desembre. Als perfils catalans, però, la idea ha començat a arribar aquest mateix mes de gener.

Amb tot, la campanya ja té els seus detractors, que no es queixen pas de l'objectiu sinó de la forma. I és que, tal com s'ha pogut llegir en blocs personals i espais d'opinió, hi ha diversos "punts foscos" que no s'haurien d'oblidar. Per una banda, el fet que en molts casos, alguns usuaris encara no hagin aconseguit desvetllar el motiu pel qual les dones escriuen colors al seu Facebook; ja que no s'acompanya de cap enllaç ni explicació, fet pel qual de vegades es fa difícil conèixer-ne el motiu i els objectius, que, a més, sembla que no s'hagin volgut explicar ja que en certs casos hi havia cert secretisme perquè cadascú busqués de què podia anar tot el moviment.

Per altra banda, una idea així és molt fàcil de banalitzar, i això és precisament el què ha passat. Immediatament després de saber que els colors es referien a la roba interior, han aparegut grups a Facebook fent referència a aquesta campanya i indicant, per exemple, que no volien saber el color, sinó la talla; o que seria més útil una fotografia. Grups que, un cop conegut l'objectiu, han estat esborrats o han modificat la informació per donar suport a la campanya; tot i que l'atenció, en aquest moment, ja estava desviada.

També hi ha qui diu que prefereix no saber aquesta informació. Una informació que, si en una sola campanya pot ser curiós o útil per promoure un objectiu, corre el perill de generalitzar-se i d'acabar fent inútils els esforços, com ja ha passat en altres àmbits. L'abús de certes estratègies virals acaba fent-les inservibles, perquè si els estats de Facebook comencen a omplir-se, a més de colors, d'altra informació que no és d'utilitat, fan que es consulti molt menys el perfil i, per tant, acaben amb l'objectiu inicial de la pròpia xarxa social.

En tot cas, malgrat l'anàlisi que se'n pugui extreure a nivell general sobre el desenvolupament de la campanya en si, cal admetre que, si en realitat ha estat una iniciativa espontània, tant el canal com la forma han estat originals i a la vegada han aconseguit convèncer un número molt important d'usuàries (i d'usuaris que, per donar suport a la iniciativa, publiquen colors indicant, però, que no són reals), assolint l'objectiu principal que era donar-li ressò a aquesta malaltia. Un ressò que, malgrat tot, hauria de poder compartir amb altres dolències; però no fóra bo que totes tinguéssin un estat per a representar-les ja que, com indicava anteriorment, això en faria inútil l'esforç.