No és difícil imaginar-se un internauta davant la pantalla, en el mateix instant en què es produeix una notícia, mirant què està passant a cada moment. De fet, mentre ho imaginem, podem recordar com, fa només uns mesos, aquesta tasca hauria passat també pel seguiment d'actualitzacions d'usuaris de Twitter, per exemple, que comentaven què estaven veient.

Tenint en compte, però, que el periodisme és periodisme, i que explicar què estem veient des del nostre mòbil no té perquè ser considerat com a tal, tots els mitjans s'han afanyat a agafar aquest tren. Cada dia són més els sistemes de retransmissió en directe i un dels que s'ha fet més popular és, precisament, Twitter. Perquè, per una banda, permet tenir una base de seguidors més o menys fidels amb qui conversar o a qui fer-los arribar més informacions. I, a més, la seva facilitat d'ús i la possibilitat de fer-lo servir tant amb 3G des d'un mòbil, un portàtil o enviant-hi SMS, n'augmenten el potencial.

Ara bé: hem d'entendre que darrere de tot això hi ha una pèrdua dels lectors de notícies més o menys tradicionals? Tot i que no hauria de ser així, sí que hem de ser conscients que Internet ens acosta a la informació en qualsevol moment, fet que no només ens facilita saber "què ha passat", sinó també "què està passant". I malgrat que poguem esperar al final d'un acte o succés per saber-ne més amb valoracions, galeries fotogràfies i informacions addicionals, a tots ens ha tingut enganxats al monitor alguna emissió en directe, en vídeo, fotografies o simples missatges, només pel fet de no haver-nos d'esperar.

És per això que cada cop més tendim a voler-ho tot: informació ràpida, veraç, contrastada i valorada. I aquest és el paper que han de desenvolupar ara els mitjans, els periodistes. Perquè els internautes potser ho posem cada cop més difícil fent tasques que abans només hauria fet un periodista, i els "consumidors d'informació" som cada cop més exigents amb la informació que se'ns presenta: ha de ser ràpida, però hem de poder tenir la seguretat que allò que llegim és cert, o que se'ns indiqui si és un simple rumor i se'n valori fins a quin punt podria arribar a confirmar-se.

Però precisament això és Internet. No és només un canal més on buidar-hi aquelles informacions que s'han publicat per altres medis, sinó l'espai on s'han de construir i treballar, en directe i en públic, aquestes informacions. Després podem asseure'ns a veure els informatius a la televisió, o a llegir diaris o revistes. Però quan ens asseiem davant d'un ordinador n'esperem més. I una de les coses que ens deixa l'any 2009 és la constatació que els mitjans cada cop en són més conscients, i s'adonen que l'evolució, com la presentació de la informació, també ha de ser ràpida.