Sembla que, per fi, Twitter ja és un negoci rendible. Com tots els serveis anomenats "2.0", partia amb una sèrie de despeses, bàsicament per les necessitats tecnològiques per poder-se prestar, que degut a la gran popularitat del servei pujaven a xifres que feien necessari trobar finançament extern per afrontar-les.

Twitter ha engegat, aquest 2009, dues vies per intentar obtenir beneficis: per una banda, va arribar a un acord amb Bing i Google perquè els cercadors poguéssin mostrar els seus resultats en temps real, rebent prop de 18 milions d'euros. Per l'altre costat, es van renegociar les condicions de la plataforma tecnològica per tal de reduir les despeses de forma considerable.

Tot això ha fet que el superàvit de la companyia sigui, a finals de 2009, de 5 milions d'euros. Una xifra que permetrà que Twitter, de moment, continui sent un servei gratuït per als usuaris particulars; tot i que no s'ha descartat mai de forma clara que es pogués posar en funcionament algun servei per a empreses que fos de pagament. De moment, però, és d'agraïr pels usuaris que no es barregi publicitat entre els missatges, entre d'altres opcions que moltes grans multinacionals havien posat de moda.

Potser perquè la publicitat ja no és el què era (i els anunciants volen resultats, per davant del fet d'aparèixer perquè si en webs on possiblement a ningú li interessa, perquè està intentant fer ús d'un servei que moltes vegades no hi té absolutament res a veure), o potser perquè encara no és necessària, de moment Twitter sembla que té un bon futur per davant. La simplicitat del seu model (missatges de text de fins a 140 caràcters) fa que sigui escalable i que cada usuari esculli quines opcions li pot donar.