Shaudin Melgar-Foraster és una catalana nacionalitzada canadenca que treballa com a professora a la Universitat de York a Toronto i que el dimarts passat va venir a Barcelona per presentar el seu últim llibre –Perduts a l'altre món (2012), una novel·la fantasiosa en la línia, posem per cas, d'Ursula K. Le Guin- a la llibreria Catalònia; i no fos casual que es tractés d'aquesta llibreria, ja que totes les altres a les quals havia escrit per veure si estarien disposades a organitzar-li una presentació, ni tan sols l'havien contestat.

Seria interessant saber si altres autors catalans a l'estranger són tractats amb una manca semblant d'interès per certs sectors del món literari autòcton. En el cas de la Melgar-Foraster –que fa classes de català i cultura catalana a Toronto i que, per tant, afegeix el seu gra de sorra gens menyspreable al coneixement de l'univers català més enllà de les fronteres del país-, aquesta manca d'interès (durant anys, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana tampoc no contestava els seus correus) és objectivament incomprensible.

Encara ho és més, però, la situació que la Shaudin va explicar pel què fa a la divulgació de la literatura catalana en l'àmbit universitari. Ella fa tots els possibles per donar a conèixer llibres catalans a través del World Catalogue: el catàleg virtual de llibres més gran del món, consultat per les universitats dels cinc continents sencers. Doncs bé, resulta que les biblioteques catalanes –tan institucionals com universitàries- amb l'excepció de la de la UB, no es prenen la molèstia d'informar el Worldcat.org dels seus catàlegs respectius. De fet, la majoria de llibres catalans que s'hi poden trobar, al World Catalogue, hi són gràcies als bons oficis de... la Biblioteca Nacional de España. Tant parlar de la projecció exterior de Catalunya, de buscar complicitats a l'estranger etc. i resulta que, un cop més, segons quines institucions nostrades estan fent una migdiada sense fi.

Josep Carner, Artís-Gener, asteques...