27
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:05h
El col·lapse de més de 35 quilometres de cua que va viure la C-16 el passat mes de gener va posar en evidència, segons l'alcalde de La Pobla de Lillet, Vicenç Linares, que la carretera que uneix Guardiola de Berguedà amb Ripoll és una "bona alternativa" per descongestionar situacions puntuals com aquesta. Tanmateix, Linares reconeix que el trajecte actual és perillós per la gran quantitat de corbes i el mal estat de la carretera.
Segons ha explicat l'alcalde, existeix un projecte de millora de la via que data del l'any 2000, "però que resta oblidat als despatxos del Govern". Tal com ha ha denunciat, l'únic que s'hi ha fet des de llavors ha estat mantenir la senyalització i l'asfalt. Ara, els alcaldes de les dues comarques s'han unit per reclamar millores a la via i demanen al Govern que doti de pressupost el projecte i en fixi una data d'execució.
Els alcaldes manifesten que hi ha uns fets històrics que uneixen les dues comarques. Fins fa escassament 35 anys, els vincles laborals i econòmics unien els dos territoris, l'Alt Berguedà mirava cap al Ripollès, i cada dia s'hi desplaçaven 80 persones per treballar. Ara però, les comunicacions s'han empobrit a causa del mal estat de la carretera. Segons l'alcalde de La Pobla de Lillet, "és una via feta a principis del segle passat i, a banda d'asfaltar-la i posar-hi senyalitzacions, no s'hi ha fet res més". En aquest sentit, Linares considera que la millora de la carretera facilitaria les relacions laborals entre les dues comarques i manifesta, que si no es vol un degoteig de persones cap a Barcelona, "s'ha d'apostar pel territori".
A banda, el batlle creu que, amb menys diners dels que costa el tercer carril previst a la C-16, la via podria representar una alternativa a l'Eix del Llobregat.
Els alcaldes dels dos territoris preveuen fer públic aquesta tarda un manifest en el qual reclamen al Govern que insti el Departament de Territori per tal que inclogui aquesta carretera dins les actuacions estratègiques i prioritàries de la xarxa intercomarcal. Demanen que es reactivi el projecte que es va fer l'any 2000 de millora de la carretera i que, per tant, es doti de pressupost i d'una data d'execució. Els alcaldes faran arribar aquest acord al Parlament, al Govern i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Segons ha explicat l'alcalde, existeix un projecte de millora de la via que data del l'any 2000, "però que resta oblidat als despatxos del Govern". Tal com ha ha denunciat, l'únic que s'hi ha fet des de llavors ha estat mantenir la senyalització i l'asfalt. Ara, els alcaldes de les dues comarques s'han unit per reclamar millores a la via i demanen al Govern que doti de pressupost el projecte i en fixi una data d'execució.
Els alcaldes manifesten que hi ha uns fets històrics que uneixen les dues comarques. Fins fa escassament 35 anys, els vincles laborals i econòmics unien els dos territoris, l'Alt Berguedà mirava cap al Ripollès, i cada dia s'hi desplaçaven 80 persones per treballar. Ara però, les comunicacions s'han empobrit a causa del mal estat de la carretera. Segons l'alcalde de La Pobla de Lillet, "és una via feta a principis del segle passat i, a banda d'asfaltar-la i posar-hi senyalitzacions, no s'hi ha fet res més". En aquest sentit, Linares considera que la millora de la carretera facilitaria les relacions laborals entre les dues comarques i manifesta, que si no es vol un degoteig de persones cap a Barcelona, "s'ha d'apostar pel territori".
A banda, el batlle creu que, amb menys diners dels que costa el tercer carril previst a la C-16, la via podria representar una alternativa a l'Eix del Llobregat.
Els alcaldes dels dos territoris preveuen fer públic aquesta tarda un manifest en el qual reclamen al Govern que insti el Departament de Territori per tal que inclogui aquesta carretera dins les actuacions estratègiques i prioritàries de la xarxa intercomarcal. Demanen que es reactivi el projecte que es va fer l'any 2000 de millora de la carretera i que, per tant, es doti de pressupost i d'una data d'execució. Els alcaldes faran arribar aquest acord al Parlament, al Govern i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.