Dalt l'estrada, un home nu

El van cridar a l'estrada i va pujar-hi amb pas segur, decidit. Estava acostumat a parlar en públic i no li tremolava ni el gest ni la veu quan ho feia. Era eloqüent i espontani, i connectava de seguida amb l'audiència, perquè abans ja havia visualitzat la seqüència i treballat el discurs, conscient que la millor improvisació és la més ben preparada.

Portava un paper, un sol foli, que va obrir i aplanar sobre el faristol, però que no va tornar a mirar fins que va haver acabat de parlar.

I va parlar, sí, intensa però pausadament, amb naturalitat, de la seva infantesa, dels pares i germans, de l'amor humil i feliç que van compartir i amb el que van créixer i es van fer grans. I els ho va agrair, perquè som el què vivim de petits. I per primera vegada a la vida, va notar -només ell- que en algun moment la veu se li ofegava i li calia espaiar, un pèl més del que estava acostumat, les subordinades constants amb que eixamplava el seu missatge, accentuant encara més la commoció de la sala que, tot orelles, el seguia amb la llagrimeta a l'ull, abans d'acabar, fàcil i concret com sempre.

Va aguantar els aplaudiments un moment a peu dret darrere l'oratori i, després d'una insinuació de cop de cap a mode de salutació, va dir gràcies, va fer un pas enrere i es va tornar a vestir.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.