Les millors bandes de rock i els millors àlbums, segons els berguedans

Pep Saña
02 de gener del 2017
Actualitzat a les 17:36h
The Rolling Stones
The Rolling Stones | Wikicommons/ Andrea Sartorati
En primer lloc, bon any a tothom i moltes gràcies per seguir aquesta secció que em consta que sou molts. La idea d’això, no ha estat mai donar lliçons de res, simplement entretenir i gaudiur d’allò que ens agrada, el rock, el soul, el blues....en definitiva, la música.

També agrair-vos la participació a la votació d’aquest especial de Nadal, no era tan fàcil triar 3 artistes i 3 discos d’una llista que TOTS són molt i molt bons, francament, a mi també m’ha costat de triar-ne 3 de cada. Dit això, aquestes han estat les vostres votacions:

Bandes:       
 
 
And the winner is.......The Rolling Stones amb 18 vots, en segon lloc el “Boss” Bruce Springsteen amb 14 vots, i completant el podi AC/DC amb 12 vots.

He de dir, que personalment estic encantat amb el resultat, els Stones fa més de 50 anys que són la banda més GRAN del planeta, francament, pensava que guanyaria el Bruce Springsteen perquè en general la gent és molt del Bruce però ha estat el toc de sorpresa de la votació. En quan AC/DC, per 2 vots que no queda en segona posició. La veritat com he dit abans, la tria no era gens fàcil.   

Àlbums: 
 

Ha estat escollit com el millor àlbum Highway To Hell de AC/DC amb 16 vots, en segona posició Wish You Were Here de Pink Floyd amb 12 vots, i en tercera posició un triple empat entre Use Your Illusion I & II de Guns N' Roses, A Night At The Opera de Queen i Sticky Fingers de The Rolling Stones amb 10 vots cada un. Al meu parer aquesta elecció encara era més complicada que l’anterior, perquè TOTS aquests àlbums són eterns i autèntiques obres mestres, l’ajustat de les votacions demostren que l’elecció no ha estat fàcil.  

Un cop més agrair la vostra participació i ens tornem a trobar aquesta mateixa setmana amb un nou article. Salut i rock’n’roll.

 
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.