01
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:43h
L'1 de desembre de l'any passat, a Namíbia, la Unesco dictaminava declarar la candidatura de les Falles del Pirineu, dins de la qual es troba la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Era dimarts a primera hora de la tarda, quan l'Assemblea General d'aquest organisme donava una notícia que convertiria el Berguedà en un dels pocs punts del món que acumula dos reconeixements d'aquestes característiques. La Fia-faia, doncs, va passar a tenir el mateix estatus que la Patum de Berga, conjuntament amb la festa del solstici que també celebren 62 pobles més de Catalunya, Andorra, el sud de l'Estat francès i la Val d'Aran.
La candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus" volia ser un reconeixement mundial a totes aquestes festes d'origen pre-cristià, de culte al sol, i que estan molt relacionades amb l'èxit de les collites amb l'arribada de l'estiu o de l'hivern. En el cas de les faies del Berguedà, es tracta de les úniques que commemoren el solstici d'hivern, motiu pel qual la primera edició d'aquestes va passar considerablement desapercebuda, sense temps d'organitzar grans celebracions pel nomenament, només una simbòlica cremada de faies dies abans.
Davant d'aquesta situació, i malgrat que l'afluència de gent va ser més important que de costum, la Fia-faia no va veure modificat el seu curs, i es va desenvolupar amb normalitat i tradició. De fet, remarcava l'alcalde de Bagà, Nicolás Viso, l'evolució o modernització de la festa tampoc era un element que s'estigués perseguint, ja que, precisament, el reconeixement considerava important el manteniment de l'essència de les falles del Pirineu, i per tant, el seu caràcter antic i tradicional.
Pel que fa a enguany, doncs, la Fia-faia tampoc canviarà. A grans trets es mantindrà com en anteriors ocasions, tot i que Sant Julià de Cerdanyola intentarà aprofitar la declaració de la Unesco per tirar endavant, per altra banda, la Fira Faia, una fira tradicional i d'artesania, en què s'explicaran els orgígens i la construcció de les faies. Aquestes, fetes amb Chephalaria leucanta, poden arribar als tres o quatre metres de llargada, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el seu cas, l'herba envolta un pal, mentre que a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans.
En total, es calcula que enguany es cremaran unes 800 falles entre els dos pobles. A Sant Julià de Cerdanyola, segons han explicat des de l'ajuntament, cada any n'hi ha unes 100, que es cremen finalment de manera conjunta en una gran foguera. En aquest cas, no s'espera una gran aglomeració de gent, i tampoc es busca, ja que la festa es viu en un espai reduït al mig del poble, sense massa possiblitat d'ampliació. A Bagà, per altra banda, se'n poden arribar a acumular més de 700, convertint la plaça Catalunya i la plaça Porxada en una rauxa de foc, després d'acompanyar-les muntanya aball. En els dos casos, la vigília de Nadal agafa un caire especial i màgic al Berguedà. La declaració de la Unesco ho internacionalitza però, en el fons, la Fia-faia continua sent una festa nostrada, antiga i de poble. 
La candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus" volia ser un reconeixement mundial a totes aquestes festes d'origen pre-cristià, de culte al sol, i que estan molt relacionades amb l'èxit de les collites amb l'arribada de l'estiu o de l'hivern. En el cas de les faies del Berguedà, es tracta de les úniques que commemoren el solstici d'hivern, motiu pel qual la primera edició d'aquestes va passar considerablement desapercebuda, sense temps d'organitzar grans celebracions pel nomenament, només una simbòlica cremada de faies dies abans.
Davant d'aquesta situació, i malgrat que l'afluència de gent va ser més important que de costum, la Fia-faia no va veure modificat el seu curs, i es va desenvolupar amb normalitat i tradició. De fet, remarcava l'alcalde de Bagà, Nicolás Viso, l'evolució o modernització de la festa tampoc era un element que s'estigués perseguint, ja que, precisament, el reconeixement considerava important el manteniment de l'essència de les falles del Pirineu, i per tant, el seu caràcter antic i tradicional.
Pel que fa a enguany, doncs, la Fia-faia tampoc canviarà. A grans trets es mantindrà com en anteriors ocasions, tot i que Sant Julià de Cerdanyola intentarà aprofitar la declaració de la Unesco per tirar endavant, per altra banda, la Fira Faia, una fira tradicional i d'artesania, en què s'explicaran els orgígens i la construcció de les faies. Aquestes, fetes amb Chephalaria leucanta, poden arribar als tres o quatre metres de llargada, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el seu cas, l'herba envolta un pal, mentre que a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans.
En total, es calcula que enguany es cremaran unes 800 falles entre els dos pobles. A Sant Julià de Cerdanyola, segons han explicat des de l'ajuntament, cada any n'hi ha unes 100, que es cremen finalment de manera conjunta en una gran foguera. En aquest cas, no s'espera una gran aglomeració de gent, i tampoc es busca, ja que la festa es viu en un espai reduït al mig del poble, sense massa possiblitat d'ampliació. A Bagà, per altra banda, se'n poden arribar a acumular més de 700, convertint la plaça Catalunya i la plaça Porxada en una rauxa de foc, després d'acompanyar-les muntanya aball. En els dos casos, la vigília de Nadal agafa un caire especial i màgic al Berguedà. La declaració de la Unesco ho internacionalitza però, en el fons, la Fia-faia continua sent una festa nostrada, antiga i de poble.
VÍDEOS Les falles, una tradició pirinenca que ja és Patrimoni de la Humanitat
GALERIA DE FOTOS de la Fia-faia (Pere Gendrau)
GALERIA DE FOTOS de la Fia-faia (Juli Bover)
Una parella sosté una faia a Bagà Foto: Pere Gendrau