28
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:47h
El club Mountain Runners del Berguedà han guanyat, enguany, el campionat per equips del Campionat Maqui Bages-Berguedà. Ha estat amb 2.117 punts, en una competició molt ajustada amb dos altres clubs, del Bages i el Solsonès, que ho han donat tot fins l'últim moment. L'Equip de Curses i Marxes del Solsonès, doncs, ha quedat segon amb 1.497 punts, mentre que Desmuntamarges de Navàs ho ha fet tercer, amb 1.482 punts, perdent el lideratge aconseguit el 2015.
Aquests són els resultats que s'han donat després de la prova d'aquest diumenge, la Bell Race, que s'ha disputat al Bages amb més de 220 inscrits, que han corregut més de 15 quilòmetres amb 700 metres de desnivell. Una cursa del Bages amb fortes pujades i baixades, trams trencats, relliscosos, tècnics, torrents, salts d'aigua, túnels, rieres i molt de fang. L'objectiu, arribar al punt més alt on hi ha la campana. Aquest any, nou recorregut, en el qual per primer cop s'ha pujat a la muntanya del Cogulló de Sallent amb més de 600 metres de desnivell.
El pòdium entre els homes ha estat molt disputat, i al final l'atleta local resident a Cabrianes, Lluís Ruiz Oller, ha arribat primer amb un temps de 1h 20m i 41s, seguit de Marc Giménez Boixader amb 1h 22m i 14s i la tercera plaça ha estat per Ricky Hierro amb un temps de 1h 22mi 45 segons.
En noies, domini absolut d'Anna Rovira Pous amb 1h 46m 06s tot i algun petit problema físic, marcada de prop per Iolanda Garcia amb 1h 46m 40s i en tercera posició Elva Rojas amb 1h 48m i 44s.
Les posicions entre els 20 primers homes han canviat molt durant el recorregut. La duresa del terreny, i el seu estat han produït un desgast en molt d'ells, i els corredors que no havien dosificat les forces en els últims quilometres han baixat el seu rendiment. En noies la situació ha esta molt diferent, el marcatge ha estat constant entre les deu primeres, amb molts pocs canvis durant la cursa.
Pel que fa als Mountain Runners, el corredor més ràpid del club ha estat Abel Codina, que ha finalitzat en cinquena posició.
Després d'un dissabte negre, de pluges, vent i llamps en que l'equip de marcatge va tenir moltes dificultats per portar a terme les tasques, el diumenge s'aixecava amb una temperatura ideal per córrer i apareixia el sol. Els participants emprenien el primer quilòmetre de pista cap a la Sèquia direcció del Mas de les Coves per endinsar-se tot seguit cap a un túnel que els portava al Torrent del Mas de les Coves per agafar el primer de molts corriols. En els primers quilometres, degut al fang, rocs i trams tècnics, han format diferents cues, i els corredors s'han anat fragmentant en petites unitats.
Tot seguit, s'han enfilat verticalment cap al Poblat Ibèric del Cogulló, passant a tocar pel sector dret del poblat i els participants han entrat dins la muntanya de sal. Un terreny diferent amb alguna que altra sorpresa que ha fet viure una experiència única a tots ells. En el punt més alt de la mina, hi havia situat el primer avituallament i punt de control amb la campana de la Bell Race. Qui no la toca diuen que té un any de mala sort. A partir d'aquí, els corredors han començat un fort descens molt tècnic i perillós degut a les pluges de dissabte per tornar fins baix al Torrent del Mas de les Coves. Després, han remuntat el Torrent passant algun que altre salt d'aigua per enfilar-se cap al Serrat d'Emprius i resseguir tots de corriols revirats i enfangats, per baixar cap als plans i entrar cap a la Sèquia, per finalment agafar el torrent de la Sala, passar un túnel negat d'aigua i dirigir-se cap a l'arribada a l'Hotel Mas de la Sala. Un cop arribats a meta tots ells han pogut degustar la botifarra del xef del restaurant Ignasi Sala.
Un any més el Campionat Maqui conclou amb aquesta cursa, i l'octubre i novembre maqui acaba de la manera més autèntica aquest 2016. Una cursa que ha estat passada per aigua amb un terreny no apte per als amants de l'asfalt i el terreny pla.
Aquests són els resultats que s'han donat després de la prova d'aquest diumenge, la Bell Race, que s'ha disputat al Bages amb més de 220 inscrits, que han corregut més de 15 quilòmetres amb 700 metres de desnivell. Una cursa del Bages amb fortes pujades i baixades, trams trencats, relliscosos, tècnics, torrents, salts d'aigua, túnels, rieres i molt de fang. L'objectiu, arribar al punt més alt on hi ha la campana. Aquest any, nou recorregut, en el qual per primer cop s'ha pujat a la muntanya del Cogulló de Sallent amb més de 600 metres de desnivell.
El pòdium entre els homes ha estat molt disputat, i al final l'atleta local resident a Cabrianes, Lluís Ruiz Oller, ha arribat primer amb un temps de 1h 20m i 41s, seguit de Marc Giménez Boixader amb 1h 22m i 14s i la tercera plaça ha estat per Ricky Hierro amb un temps de 1h 22mi 45 segons.
En noies, domini absolut d'Anna Rovira Pous amb 1h 46m 06s tot i algun petit problema físic, marcada de prop per Iolanda Garcia amb 1h 46m 40s i en tercera posició Elva Rojas amb 1h 48m i 44s.
Les posicions entre els 20 primers homes han canviat molt durant el recorregut. La duresa del terreny, i el seu estat han produït un desgast en molt d'ells, i els corredors que no havien dosificat les forces en els últims quilometres han baixat el seu rendiment. En noies la situació ha esta molt diferent, el marcatge ha estat constant entre les deu primeres, amb molts pocs canvis durant la cursa.
Pel que fa als Mountain Runners, el corredor més ràpid del club ha estat Abel Codina, que ha finalitzat en cinquena posició.
Després d'un dissabte negre, de pluges, vent i llamps en que l'equip de marcatge va tenir moltes dificultats per portar a terme les tasques, el diumenge s'aixecava amb una temperatura ideal per córrer i apareixia el sol. Els participants emprenien el primer quilòmetre de pista cap a la Sèquia direcció del Mas de les Coves per endinsar-se tot seguit cap a un túnel que els portava al Torrent del Mas de les Coves per agafar el primer de molts corriols. En els primers quilometres, degut al fang, rocs i trams tècnics, han format diferents cues, i els corredors s'han anat fragmentant en petites unitats.
Tot seguit, s'han enfilat verticalment cap al Poblat Ibèric del Cogulló, passant a tocar pel sector dret del poblat i els participants han entrat dins la muntanya de sal. Un terreny diferent amb alguna que altra sorpresa que ha fet viure una experiència única a tots ells. En el punt més alt de la mina, hi havia situat el primer avituallament i punt de control amb la campana de la Bell Race. Qui no la toca diuen que té un any de mala sort. A partir d'aquí, els corredors han començat un fort descens molt tècnic i perillós degut a les pluges de dissabte per tornar fins baix al Torrent del Mas de les Coves. Després, han remuntat el Torrent passant algun que altre salt d'aigua per enfilar-se cap al Serrat d'Emprius i resseguir tots de corriols revirats i enfangats, per baixar cap als plans i entrar cap a la Sèquia, per finalment agafar el torrent de la Sala, passar un túnel negat d'aigua i dirigir-se cap a l'arribada a l'Hotel Mas de la Sala. Un cop arribats a meta tots ells han pogut degustar la botifarra del xef del restaurant Ignasi Sala.
Un any més el Campionat Maqui conclou amb aquesta cursa, i l'octubre i novembre maqui acaba de la manera més autèntica aquest 2016. Una cursa que ha estat passada per aigua amb un terreny no apte per als amants de l'asfalt i el terreny pla.