UFO: Strangers In The Night (1979), un dels millors live de la historia del rock

UFO, l’època daurada amb Michael Schenker
            
La història dels UFO comença al 1969, quan el cantant Phil Mogg, el baixista Peter Way, el bateria Andy Parker i el guitarrista Mick Bolton formen la banda posant-li el  nom d'un dels clubs de Londres més de moda aleshores. Durant dos anys van tocar en tota mena d’antros i garitos fins que al 1971 es publica el primer dels seus àlbums, UFO 1. No van aconseguir cap repercussió al Regne Unit ni als Estats Units, però a Alemanya sí que se'ls va parar atenció, mentre que a Japó el seu èxit va ser bastant important, fins al punt que el seu tercer disc, Live (1973), només es va publicar en aquell país. Aquell any havien tocat a diverses ciutats alemanyes amb una banda anomenada Scorpions i s'havien fixat en el seu jove guitarra solista, un paio ros de 19 anys, una mica tímid que responia al nom de Michael Schenker. Després de tocar junts li van proposar entrar a la banda, que en aquell moment, sense ser estrelles, tenien un status superior al dels Scorpions. Aleshores el guitarrista no parlava anglès, i cap membre dels UFO parlava alemany, una barrera, la del idioma, juntament amb la gran diferencia de caràcters, farien que a nivell personal, mai hi hagués tota la fluïdesa necessària. Els problemes de Schenker es van veure agreujats pel fet que patia de pànic escènic paralitzant. Per combatre això estava prenent els mateixos antidepressius que matarien al bateria de The Who, Keith Moon només uns mesos més tard. "Va ser un moment molt dolent per mi", recorda Schenker. "Vaig deixar de prendre aquestes pastilles després de Strangers In The Night". Van ser sonats, sobretot, els problemes i discussions entre Michael Schenker i Phil Mogg durant els cinc anys junts. 

Finalment al 1974 es produeix un fet crucial pel futur de la banda, la marxa de Mick Bolton primer i Bernie Marsden desprès (per anar a Whitesnake), provoca que fitxin a Michael Schenker, guitarrista de gran tècnica i talent, tant amb la guitarra com per la composició, que fins aleshores tocava amb Scorpions. Amb ell es va produir un canvi en el so dels UFO, van començar a treure-li molt més suc amb la guitarra intensa i poderosa de Schenker. Amb aquest home a les seves files, la banda va viure la seva etapa daurada, publicant els seus millors àlbums. Àlbums com Phenomenon (1974), Force It (1975), No Heavy Petting (1976) o Lights Out (1977) són del millor mai publicat del hard rock de tots els temps. L'estada de Schenker a la banda culminaria amb la publicació de Obsession (1978), i durant la gira de presentació d’aquest disc Schenker abandonaria la banda, va substituir-lo Paul Chapman per acabar el tour. El genial directe Strangers In The Night (1979), considerat el millor treball de la formació i un dels discos en directe més apoteòsics de la història del rock, ja estava gravat quan va marxar Schenker. Quan es va publicar aquest àlbum, UFO ja era una banda amb un so monstruós, desplegant al mateix temps unes melodies enganxoses amb una energia imparable que marcaria època i tendència en un moviment musical com la New Wave Of British Heavy Metal. La sortida de Schenker va suposar per UFO l’inici d'una trajectòria irregular que perduraria fins als nostres dies, alternant bons discos amb altres indignes de la seva vàlua i potencialitat. Malgrat tot, àlbums com The Wild, The Willing And The Innocent (1981) o Walk On Water (1995) mantenen un nivell molt digne. La banda es va dissoldre diverses ocasions, unes vegades per la marxa dels seus membres per altres projectes musicals i d’altres per l'addicció a l'alcohol del seu cantant, Phil Mogg. Afortunadament van tornar a reunir-se i avui dia segueixen publicant grans discos, com l’excel•lent The Monkey Puzle (2006), The Visitor (2009), Seven Deadly (2012) o A Conspiracy Of Stars (2015) últim treball fins avui d'una banda fonamental a la historia del rock, però que mai va tenir el reconeixement merescut i que l'alcohol i les drogues sempre van perseguir. Fins i tot resulta miraculós que alguns dels seus membres segueixin vius i fent excel•lent hard rock.

No recordo exactament quan vaig descobrir UFO, deuria ser pels voltants de 1981. Aleshores els aficionats al rock teníem d’obligada lectura i per estar informats de tot el que es movia al voltant del planeta rock, noves i velles bandes, concerts, novetats discogràfiques, canvis de formació, etc, la revista mensual especialitzada Popular 1 que encara ara s’edita, qui no sortia al Popular 1 no existia. Aleshores no era tan fàcil com ara, amb nombroses publicacions per triar i sobretot Internet. Va ser a traves d’aquesta revista que els vaig descobrir, van fer un especial molt ampli de la banda i la seva discografia, recordo que ràpidament vaig connectar amb el que estava llegint i vaig tenir clar de seguida que UFO eren una banda brutal i que havia de comprar-me els discos, si més no (perquè no anava sobrat de pasta), el que més destacava i recomanava l’autor de l’article. Aquests eren Force It (1975) i sobretot Strangers In The Night (1979), així que em vaig posar al tema. 


Force It (1975)
 
Segurament, alguns recordareu la botiga de discos de referència a Berga que es deia Abraxas i la de referència a Manresa (que més endavant ho seria gairebé de tot Catalunya i de la que vaig tenir l’honor de formar-ne part), Born 12, la qüestió es que aleshores de segons qui i de segons que, no era fàcil trobar tots els discos perquè o be tenien de ser d’importació o no els editaven a l’estat espanyol fins molt més endavant. El cas és que no els tenien, per casualitat vaig anar a França i me’ls vaig comprar allà, naturalment en aquella època estic parlant de discos de vinil, recordo que el primer que vaig fer en arribar a casa va ser posar Foce It sencer i desprès Strangers In The Night sencer, bruuuuutal, a-co-llo-nant, sabia que m’agradarien, el que no esperava es que m’entusiasmarien tant que els punxaria centenars de vegades fins gairebé gastar-los. Una meravella, son autentiques obres d’art del hard rock, fins al punt que si les escoltes ara, quaranta anys desprès mantenen l’actitud i la força, i sonen tan vives, fresques i actuals com si les acabessin de fer, la majoria de bandes d’ara, incloent les de renom, pactarien amb el diable per facturar aquests mateixos discos ara mateix. 

UFO - Let It Roll

UFO - Shoot Shoot

UFO - High Flyer

UFO - Out In The Street

UFO - Mother Mary

UFO: 18 Febrer 1983 Palau dels Esports de Barcelona
El pas següent era anar-los veure en directe. Ja havien passat per Barcelona el 03 de Juliol de 1981 a la Plaça de Toros Monumental, em va passar de llarg perquè ni ho  vaig saber. Però tornaven al 1983 amb la gira mundial de presentació del disc Making Contact a l’enyora’t Palau dels Esports del carrer Lleida, encara ara no se ni com vaig convèncer als meus col•legues per anar-hi (perquè hi varem anar tots).  

Una mica més de mitja entrada, l’àlbum que presentaven no era per tirar coets, evidentment sense Michael Schenker que els havia deixat al 1978, ni Peter Way, el baixista fundador que acabava d’abandonar la banda i ja no havia intervingut en aquest àlbum, de tota manera esperàvem un setlist amb clàssics i així va ser, un parell o tres de temes del nou disc i la resta tot el ferro. La formació era, Phil Mogg (veu), Paul Chapman (guitarra), Neil Carter (baix i teclats) i Andy Parker (bateria), que també va ser una gran formació. Va ser un concert “entretingut, molt entretingut”. Entre els teloners i UFO, a la pista, davant nostre (estàvem asseguts a la grada unes deu fileres més amunt), va començar una baralla espectacular, amb un espetec d’hòsties que treia foc, recordo que arrancaven les cadires de la grada per hostiar-se, les cadires volaven, quan van parar, tan amics.     

Per fi surt UFO, i sorpresa !, el cantant, Phil Mogg, amb una merda com un piano amb prou feina s’aguantava dret, durant el concert van caure ell i micro dues vegades al fosso on es posen els fotògrafs, mentrestant la banda continuava tocant les cançons sense la seva veu. Allò ens va impressionar alhora que decepcionar, he de dir però, que a pesar d’això, musicalment no va ser un concert desastrós, el tio, tot i anar torrat no desafinava i cantava be els temes, la resta de la banda van estar correctes i evidentment li van salvar el cul al Phil Mogg.  


Strangers In The Night (1979)
Totes les bandes GRANS tenien i tenen un gran àlbum en directe, UFO no podia ser menys, i a més com els grans campions, un de doble. Thin Lizzy (Live And Dangerous), Kiss (Alive!), Deep Purple (Made In Japan), Deep Purple (Live In Califòrnia 74), Iron Maiden (Live After Death), AC/DC (If You Want Blood (You’ve Got It), Whitesnake (Live...In the Still of the Night), Bruce Springsteen (Live 1975-1985), Bruce Springsteen (Live In Barcelona), Pink Floyd (P.U.L.S.E.), Jimi Hendrix (Woodstock 69), The Rolling Stones (Stripped), The Allman Brothers Band (Live  At Fillmore East), Rory Gallagher (Irish Tour), Aerosmith (Live! Bootleg) o Queen (Wembley 86). Qualsevol d’aquets àlbums ja formen part per mèrits propis de la historia del rock. Strangers In The Night és un d’aquests àlbums mítics, no se si en el podi o molt a prop, això ja es subjectiu. 

Era el moment d'intentar fer un petit salt mortal cap a les llistes americanes, que ja  havien provat, amb moderat èxit amb el productor Ron Nevison. Per aquesta aventura van tornar a comptar amb ell i la Record Plant Remote Mobile capitanejada per Mike Clink, que més endavant produiria el disc de Guns Appetite For Destruction. Es pot dir que l'època daurada de la banda, aquella en la que Michael Schenker es va convertir en un dels “guitar heroes” definitius de la història, va finalitzar amb aquest disc. El curiós és que després d'aquesta última gravació, el germà petit de Rudolph Schenker (Scorpions), va abandonar als seus col•legues una vegada més i va haver de ser substituït per Paul Chapman per les últimes dates cap al final de la gira del Obsession. De fet va abandonar UFO abans que s'edités l’àlbum. Va tornar mesos després, per la gira europea i per fer els arranjaments d'estudi del disc en directe, però,  novament, va marxar, aquesta vegada de manera definitiva després d'una forta  baralla amb Mogg (bé, fins a la reunió de 1995). Gravat en diversos concerts de la gira americana, tocant en pavellons davant milers de persones amb el cartell de “sold out”, va ser en els de Chicago (15.000), Illinois i Louisville al 1978, sols o acompanyats de bandes d'èxit com Aerosmith. Aquí hi ha el que et podies trobar en qualsevol bolo d'aquella època. Energia, garra, actitud, la poderosa força d'una base rítmica impressionant, unes guitarres desbordants i una veu que passava d'un to blusero al hard o melòdic d’un Phil Mogg en estat de gràcia. Schenker centra tota l'atenció amb els seus riffs i espectaculars solos de guitarra i la selecció de cançons és senzillament perfecta. La gravació original s’obria amb Natural Thing, però en edicions posteriors es van afegir més cançons i l'encarregada d'obrir va ser Hot'n'Ready. Una curiositat respecte a l'àlbum és que l'ordre de les cançons no correspon amb el dels directes, les va alterar el productor Nevison perquè li cabessin en les quatre cares dels vinils, en va retallar algunes (especialment Rock Bottom, que durava gairebé catorze minuts), en va eliminar dues (Hot’n’Ready i Cherry) i va portar la banda a l'estudi per re gravar Mother Mary i This Kid’s en un fals directe per barrejar-ho amb les tomes originals. La reedició  de 2009, commemorant el trenta aniversari, va retornar les dues cançons “robades”, presentant el disc amb el setlist tal com es tocava en aquella gira. Fa esgarrifar Love To Love, emotiva, amb els teclats inconfusibles al començament i que tantes vegades s'ha versionat. I´m A Looser és un altre de les que emocionen i deixen els pèls de punta. Però si ens posem esplèndids, n’hi ha que tomben d'esquena com Let It Roll, Only You Can Rock Me, Lights Out i sobretot Doctor Doctor i Rock Bottom, aquesta amb un dels solos de guitarra més acollonants de tots els temps. UFO van crear aquí el seu "Greatest Live Hits" en tota regla. Igual que un Made In Japan, un Live! Bootleg o un Alive!. Qualsevol que vulgui entendre la història d'aquesta gran banda hauria d’injectar-se del Strangers In The Night fins a la medul•la. Un disc immens i una obra mestra a la que pocs discos en directe a la història del hard rock han pogut ni tan sols fer-li ombra.

El títol, Strangers In The Night, se li va ocórrer al propi Nevison escoltant la cançó homònima de Frank Sinatra en un descans durant la fase de mescles, simplement li va semblar que encaixava amb la realitat del grup i sonava comercial.

Cançons com Doctor Doctor, Natural Thing, Only You Can Rock Me, Too Hot To Handle sonen tan GRANS com ha de ser un himne rocker a sobre d’un escenari. Músics imprescindibles d'estils tan diferents com Steve Harris (Iron Maiden), Slash (Guns n’Roses), Joe Elliot (Def Leppard) o Kirk Hammet (Metallica) han reconegut la influència del Strangers In The Night en el seu desenvolupament com a compositors i artistes. Un dels grans, sense cap mena de dubte.

UFO - Natural Thing

UFO - Only You Can Rock Me

UFO - Doctor Doctor

UFO - Love To Love

UFO - Lights Out

UFO - Rock Bottom

UFO - Too Hot To Handle

UFO - I'm A Loser

La formació actual dels UFO és, els fundadors Phil Mogg (veu), Paul Raymond (teclats, guitarra) i Andy Parker (bateria), Vinnie Moore (guitarra), que ha estat membre permanent des de 2003, i Rob De Luca (baix) que va substituir al també membre fundador Pete Way al 2012 per la greu malaltia que pateix.

Aquí us deixo uns enllaços d’uns temes del DVD Showtime editat al 2005, nomes amb el canvi a la bateria de Jason Bonham per Andy Parker.

Pumpwerk - Wilhelmshaven (Germany), 13 May 2005
Pete Way: Bass 
Jason Bonham: Drums, Vocal
Vinnie Moore: Guitar
Paul Raymond: Keyboards, Rhythm Guitar, Vocals 
Phil Mogg: Vocals

UFO - Doctor Doctor

UFO - Too Hot To Handle

UFO - Shoot Shoot

UFO - Only You Can Rock Me

UFO - Love To Love

UFO - Rock Bottom

Michael Schenker per la seva part va continuar en solitari, fundant primer Michael Schenker Group (conegut com MSG), al 2011 va re fundar la banda com Michael Schenker's Temple Of Rock i avui en dia als seus 61 anys continua en plena forma.

Michael Schenker's Temple Of Rock - Doctor Doctor (featuring Jeff Scott Soto & Rudolf Schenker & Pete Way & Herman Rarebell).

Michael Schenker's Temple Of Rock - Shoot Shoot

Michael Schenker's Temple Of Rock - Let It Roll