24
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
14:27h
Fa anys que el Correllengua manté encesa la flama del català arreu del territori, i al llarg de tot aquest temps hi ha hagut edicions més reeixides i altres de pura supervivència. La d'enguany, a Berga, organitzada pel Casal Panxo amb la col·laboració d'altres entitats i institucions berguedanes, ha estat de matrícula perquè ha durat tres dies i hi ha hagut moments per a tot. Per a la música, per a la festa i també per a la reflexió. És el cas de la taula rodona amb què es va tancar l'edició aquest diumenge, al Pavelló de Suècia.
Davant d'una seixantena de persones, uns ponents de primera divisió van analitzar el moment en què es troba la llengua catalana i també l'aranesa. En aquest darrer cas, el mèrit va ser de la professora d'Humanitats per la UPF i també diputada per la CUP al Parlament, Mireia Boya. Totes les intervencions que va fer van ser en occità, i van servir per prendre consciència que, a la Val d'Aran, només 1.700 persones l'utilitzen. “Hi ha dues llegües que estan minoritzant l'aranès, i puc dir amb els números a la mà que el català també minoritza”, va assenyalar Boya.
Un debat atractiu
La resta de tria de ponents estava integrada pels lingüistes Pau Vidal i Carme Junyent; pel professor de literatura per la UAB Jaume Aulet; i pels escriptors Julià de Jòdar i Jordi Cussà. Moderada pel cronista que us escriu, la taula rodona va servir per constatar que, amb aquesta talla de perfils, fins i tot una tarda de diumenge pot ser apassionant i gens feixuga parlant de llengua i de literatura.
Immersos en el procés d'independència, pot semblar que la llengua o la literatura no són importants, i que ho han estat tan sols en el passat per configurar unes bases identitàries. Res més lluny de la realitat, segons l'escriptori i exdiputat per la CUP Julià de Jòdar. “La literatura ha de crear l'imaginari col·lectiu del nou país”, va sentenciar davant la cara d'aprovació de la resta de ponents. El motiu és que, després de la defensa de la llengua i de la construcció de l'independentisme, ara cal que el català, com l'aranès en el seu territori, sigui una llengua de poder.
La pregunta és: com es crea aquest imaginari? I aquí, entra en joc el mercat literari català. Un mercat que, com en tants d'altres apartats, es deixa xuclar pel centralisme barceloní, tal com va indicar l'escriptor Jordi Cussà. Julià de Jòdar va apostar per assegurar una “injecció de sang de comarques” en la literatura tot posant en dubte que els escriptors metropolitans siguin capaços per si sols de crear aquest marc mental independent.
Qui també va incidir en la importància, en aquest cas de la llengua, per seguir caminant vers la nova república va ser el professor Jaume Aulet. “Ja no és el moment de dir estat espanyol sinó de dir-ne Regne d'Espanya, contraposant-lo a la futura república catalana”, va proposar Aulet. En aquest sentit, va desglossar un conjunt d'expressions que els mitjans de comunicació haurien de revisar si volen donar a la llengua catalana i al seu imaginari un context independent i no subordinat a Espanya.
Bilingüisme, trilingüisme i multinlingüisme
Arran del manifest Koiné, ara fa uns mesos, es va obrir el debat sobre si només el català i l'aranès han de ser oficials a la nova república, o si també ho ha de ser el castellà. Pau Vidal, un dels signants del text, va admetre que es comença a qüestionar fins a quin punt va ser “oportú” de publicar el text. Alhora, però, com altres membres de la taula, va indicar que és un debat necessari i va insistir en la tesi que dóna títol a un dels seus llibres: “el bilingüisme mata”. Bilingüisme o trilingüisme, si es compta l'aranès tal com es va assenyalar en diverses ocasions.
De fet, aquest títol és utilitzat en molts moments, tal com ella mateixa va indicar, per la també lingüista Carme Junyent, que va mostrar una radiografia de la salut de la llengua en el seu ús. “No fa tan bona cara com sembla”, va subratllar amb to de conclusió. I és que si bé el bilingüisme ens ha de portar, diu, a un desenllaç en què la llengua dominada, en aquest cas el català, sigui ocupada per la dominadora, el castellà, un procés de multilingüisme és el que pot assegurar el bon futur del català en clau de llengua oficial.
Davant d'una seixantena de persones, uns ponents de primera divisió van analitzar el moment en què es troba la llengua catalana i també l'aranesa. En aquest darrer cas, el mèrit va ser de la professora d'Humanitats per la UPF i també diputada per la CUP al Parlament, Mireia Boya. Totes les intervencions que va fer van ser en occità, i van servir per prendre consciència que, a la Val d'Aran, només 1.700 persones l'utilitzen. “Hi ha dues llegües que estan minoritzant l'aranès, i puc dir amb els números a la mà que el català també minoritza”, va assenyalar Boya.
Un debat atractiu
La resta de tria de ponents estava integrada pels lingüistes Pau Vidal i Carme Junyent; pel professor de literatura per la UAB Jaume Aulet; i pels escriptors Julià de Jòdar i Jordi Cussà. Moderada pel cronista que us escriu, la taula rodona va servir per constatar que, amb aquesta talla de perfils, fins i tot una tarda de diumenge pot ser apassionant i gens feixuga parlant de llengua i de literatura.
Ponents del debat sobre el futur del català en el marc del Correllengua de Berga. Foto: Aida Morales.
Immersos en el procés d'independència, pot semblar que la llengua o la literatura no són importants, i que ho han estat tan sols en el passat per configurar unes bases identitàries. Res més lluny de la realitat, segons l'escriptori i exdiputat per la CUP Julià de Jòdar. “La literatura ha de crear l'imaginari col·lectiu del nou país”, va sentenciar davant la cara d'aprovació de la resta de ponents. El motiu és que, després de la defensa de la llengua i de la construcció de l'independentisme, ara cal que el català, com l'aranès en el seu territori, sigui una llengua de poder.
La pregunta és: com es crea aquest imaginari? I aquí, entra en joc el mercat literari català. Un mercat que, com en tants d'altres apartats, es deixa xuclar pel centralisme barceloní, tal com va indicar l'escriptor Jordi Cussà. Julià de Jòdar va apostar per assegurar una “injecció de sang de comarques” en la literatura tot posant en dubte que els escriptors metropolitans siguin capaços per si sols de crear aquest marc mental independent.
Qui també va incidir en la importància, en aquest cas de la llengua, per seguir caminant vers la nova república va ser el professor Jaume Aulet. “Ja no és el moment de dir estat espanyol sinó de dir-ne Regne d'Espanya, contraposant-lo a la futura república catalana”, va proposar Aulet. En aquest sentit, va desglossar un conjunt d'expressions que els mitjans de comunicació haurien de revisar si volen donar a la llengua catalana i al seu imaginari un context independent i no subordinat a Espanya.
Debat sobre la llengua en el darrer acte del Correllengua de Berga. Foto: Aida Morales.
Bilingüisme, trilingüisme i multinlingüisme
Arran del manifest Koiné, ara fa uns mesos, es va obrir el debat sobre si només el català i l'aranès han de ser oficials a la nova república, o si també ho ha de ser el castellà. Pau Vidal, un dels signants del text, va admetre que es comença a qüestionar fins a quin punt va ser “oportú” de publicar el text. Alhora, però, com altres membres de la taula, va indicar que és un debat necessari i va insistir en la tesi que dóna títol a un dels seus llibres: “el bilingüisme mata”. Bilingüisme o trilingüisme, si es compta l'aranès tal com es va assenyalar en diverses ocasions.
De fet, aquest títol és utilitzat en molts moments, tal com ella mateixa va indicar, per la també lingüista Carme Junyent, que va mostrar una radiografia de la salut de la llengua en el seu ús. “No fa tan bona cara com sembla”, va subratllar amb to de conclusió. I és que si bé el bilingüisme ens ha de portar, diu, a un desenllaç en què la llengua dominada, en aquest cas el català, sigui ocupada per la dominadora, el castellà, un procés de multilingüisme és el que pot assegurar el bon futur del català en clau de llengua oficial.
Últim acte del Correllengua de Berga. Foto: Aida Morales.