Buckcherry

La història de Buckcherry comença quan el vocalista Josh Todd i el guitarrista Keith Nelson es coneixen a L.A. a mitjan dels 90 quan coincideixen a l’estudi d’un tatuador i es manifesten la passió comuna que tenen pels tatuatges i AC/DC, formen una banda que inicialment s’anomena Sparrow amb el baixista Jonathan Brightman i el bateria Devon Glenn arribant a gravar un disc de forma independent. Els seus poderosos shows en directe fan que siguin fitxats per DreamWorks Records per tornar a gravar el disc amb més mitjans i una millor producció, per això, contracten els serveis de Terry Dati que havia treballat amb bandes com Soundgarden, Dream Theater, Overkill o Pantera i a Steve Jones un dels fundadors dels Sex Pistols. Canvien de nom passant a anomenar-se Buckcherry, nom que fa pensar que és un joc de paraules de Chuck Berry, tot i que sempre han manifestat que el nom ve d’un amic seu travestí que es diu Buck Cherry.

L’àlbum és editat al 1999, i per potenciar el seu directe entra a la banda un segon guitarrista, Yogi, el disc és molt ben rebut tant per la critica com pels fans, la qualitat i potencia que Buckcherry desprenia era una cosa que feia anys que no es veia en una banda nova, una barreja del millor d’Aerosmith, The Rolling Stones, The Black Crowes, AC/DC i Guns N’ Roses, el seu impacte va ser de tal magnitud que amb només pocs mesos de tenir el seu primer disc al mercat van ser convidats a formar part del cartell del famós i mític Woodstock d'aquell any.

Buckcherry (1999)
 

El seu gran èxit va ser el tema Lit Up, on Todd canta sense immutar-se a l’addicció a la cocaïna i Keith Nelson s'encarrega d'unun riff monstruós i trepidant, els altres senzills promocionals van ser molt ben rebuts, la rabiosa i poderosa Dead Again i els mitjos temps inspirats Check Your Head i For The Movies. Un disc perfecte on tot encaixava a la perfecció.

En termes de popularitat, Buckcherry mai ha aconseguit l'objectiu impostat per la seva discogràfica, però musicalment parlant, ja fa molt que estan consolidats com una granbanda, començant per aquest magnífic debut. Un disc, que el seu mèrit no esta en les innovadores idees de la seva proposta (que no les té), sinó en la perfecta execució d'un estil tan clàssic i enyorat com el rock’n’roll, aconseguint cridar l'atenció durant l’experimental i alternativa segona meitat dels 90, època on el gènere era sempre mirat de reüll.

Buckcherry - Lit Up

Buckcherry - Dead Again

Buckcherry - Lawless And Lulu

Buckcherry - Check Your Head

Buckcherry - For The Movies

Time Bomb (2001)
 
Al març de 2001 arribava el moment de ratificar l'aconseguit anteriorment i van llançar al mercat Time Bomb, un disc molt ben rebut pel fans però molt criticat per la premsa. El resultat?, un altre gran encert encara que sense l'efecte sorpresa d'aquell màgic debut (ara sabem del potencial que tenia la banda, i per tant se li exigia en conseqüència), comercialment el disc va ser un rotund fracàs, tan rotund que la banda es va dissoldre, musicalment Time Bomb es troba plegat del millor rock’n’roll que un podia escoltar per aquells anys, ideal per als desnonats fans de Motley Crue, Aerosmith, AC/DC o Guns N’ Roses que en aquells moments “patien” uns més que discrets àlbums d’aquests. Sense cap dubte, una benedicció veure com en ple nou mil·lenni, i sense sonar en cap moment a refregit del passat, la banda de Josh Tood i Keith Nelson reunia una vegada més, el millor de cadascuna d'aquestes icones i ho transformava en un material fresc.

La banda es desintegra i els seus fundadors Todd i Nelson s'uneixen als ex Guns N’Roses, Slash, Duff McKagan i Matt Sorum per formar una nova banda anomenada The Project. Per una sèrie de conflictes, Slash expulsa a Todd mentre Keith Nelson poc temps després també abandona The Project, l’embrió que després es convertiria en Velvet Revolver, a pesar d’això, Nelson figura en els crèdits del tema Dirty Little Thing inclòs en el primer disc de Velvet Revolver titulat Contraband.

Buckcherry – Riding

Buckcherry - Time Bomb

Buckcherry - Porno Star

Buckcherry – Underneath

15 (2005)
 
Per fi va passar el que era obvi i molt esperat pels fans, Josh Todd i Keith Nelson decideixen refundar Buckcherry, fitxarien el genial Stevie D. de segon guitarra, Xavier Muriel a la bateria i Jimmy Ashhurst al baix i al 2005 editen 15, el seu primer disc amb la nova formació i tercer de la seva carrera com Buckcherry. Amb 15 recuperen el terreny perdut i la popularitat torna i aquesta vegada amb més força, el nou àlbum aconsegueix arribar a ser disc de platí, el disc homònim de debut és reeditat i aconsegueix ser disc d’or, l'èxit els torna a somriure. Crazy Bitch es converteix en el nou himne juntament amb la inspirada balada Sorry i tornen a ser molt ben rebuts tant per la critica com pels fans.

El seu èxit va ser tant, que una malintencionada menor d'edat va demandar a la banda per aparèixer ballant en topless al videoclip de Crazy Bitch, al·legant estar traumatitzada perquè l’havien incitat a beure i a fer una escena lèsbica amb un altre noia. La banda havia fet una petició per la web als seus fans per aparèixer en l’esmenta’t videoclip, que va ser censurat pel fet, finalment la banda va quedar absolta quan es va demostrar per uns testimonis que la noia va falsificar la seva identitat per fer-se passar per major d'edat. Buckcherry també va organitzar un concurs entre els seus fans perquè realitzessin vídeos casolans per penjar-los a youtube, on el més vist tindria un premi monetari, a la famosa web de vídeos es poden trobar diversos muntatges amb recopilacions d'altres vídeos i diverses escenes on es mostren els temes preferits pels fans, com la rabiosa So Far i segones versions de vídeos no oficials de cançons com Sorry o Everything. Els altres singles promocionals oficials de 15 van ser Broken Glass i Next 2 You.

Buckcherry - Next 2 You

Buckcherry – Everything

Buckcherry – Sorry

Buckcherry - Crazy Bitch

Black Butterfly (2008)
 
Després de l'èxit de 15, Buckcherry han de tornar a passar per allò que ja havien passat, enfrontar-se novament a un segon disc, ara amb la nova formació, i quart de la banda. Ara, per la gravació del disc s'ho prenen amb calma, mentrestant giren per Estats Units convidats per Mötley Crüe en una gira de monstruosa, la gira s’anomenava Crüe Fest (el nom ja deixa molt clar de que anava la cosa), com a caps de cartell. Enmig d'això llancen el primer single del disc, Too Drunk..., amb un vídeoclip una mica polèmic que contenia nus totals i que van haver de retocar per problemes de censura, la sortida de l’àlbum al mercat coincideix amb el segon single, la balada Don’t Go Away.

Buckcherry - Too Drunk...

Buckcherry - Don't Go Away

El tercer promocional és Rescue Me, una cançó inspirada en un llibre anomenat A Child Called «It» (al disc hi ha una cançó amb el mateix nom, com a tribut al llibre) que tracta sobre el maltractament infantil. Talk To Me seria el quart single, el vídeo de la cançó és ofert com homenatge als fans de la banda. Black Butterfly és un disc on predominen més les balades i els mitjos temps.

Buckcherry - Rescue Me

Buckcherry - Talk To Me

Per les transmissions de la cadena TNT de les curses de la NASCAR, Buckcherry va gravar un sensacional cover de Deep Purple, Highway Star, aquest tema no figura a la versió de l’àlbum.

Buckcherry - Highway Star

All Night Long (2010)
 
El Setembre de 2009 la banda publicava el que seria el seu primer disc oficial en directe titulat Live And Loud, si heu arribat fins aquí, heu mirat els vídeos i el que heu escoltat us agrada, aquest és un disc recomanable, potser hi falta algun tema al no ser un CD doble i queda un pel curt però és molt bo. Abans de publicar el seu cinquè disc d'estudi previst per l’Agost de 2010, Buckcherry donava a conèixer el primer single, el tema que també dóna títol al disc, All Night Long, i la banda l’obsequia als seus fans amb descàrrega gratuïta al seu lloc web, posteriorment es dona a conèixer Our World, no obstant això, el segon senzill oficial de disc és Dead, que el seu vídeo tracta de reflectir a cadascun dels integrants de la banda en els seus inicis musicals. Todd comentava que volien unes cançons que captessin el que se sent en un concert de Buckcherry, i si a banda de temes poderosos i rodons del que es tracta és de passar-ho bé, divertir-se i oblidar-se dels problemes de món, ho aconsegueixen. Les primeres 20.000 còpies del disc comprades a través d’un portal de venda online incloïen de regal un EP amb 6 temes acústics inèdits titulat Reckless Sons.

Buckcherry - All Night Long

Buckcherry – Dead

Buckcherry - It's A Party

Buckcherry - Our World

Confessions (2013)
 

Es podria dir, tot i que mai la banda ho anuncies així, que es tracta d'una obra conceptual sobre els set pecats capitals si fem cas dels títols de les seves cançons. És curiós que una banda sense pretensions intel·lectuals, es deixi anar amb un disc que, a priori, es podria qualificar de pretensiós. No obstant això, la realitat és ben diferent perquè l'estil es manté intacte, si a això li sumem una frescor recobrada, ens trobem davant d’un àlbum en el qual continuen amb el seu so habitual, amb tretze temes de bon hard rock, esquitxat amb algunes pinzellades d'esperit punk rock i temes melòdics, en els que baixen una mica la intensitat dels seus primers àlbums, mostrant-se una mica més moderats, i és que el temps no espera a ningú, això es nota en alguna cançó en la que les guitarres acústiques guanyen terreny als riffs més salvatges, certificant que la joventut és una malaltia que es cura amb el temps. Aquest mateix any també editaven un recopilatori dels seus èxits titulat The Best Of.

Buckcherry – Gluttony

Buckcherry – Wrath

Buckcherry - Dreamin Of You

Al juny de 2014 sortia al mercat en format físic un EP de covers titulat Singles Club, el motiu d’aquesta edició venia d’una promoció prèvia d’un portal de musica online per mitjà del qual anaven llançant un cover mensual en format digital durant sis mesos. És un disc molt recomanable, els covers sonen excel·lents passats pel filtre del so Buckcherry. El temes son, Beast Of Burden (The Rolling Stones), Small Man, Big Mouth (Minor Threat), I’ve Done Everything For You (Sammy Hagar) Rock ‘N’ Roll Damnation (AC/DC), Hot Legs (Rod Stewart), Devil Inside (INXS) i Mama Kin (Aerosmith).

Dos mesos desprès llançaven al mercat un altre EP amb 6 temes titulat Fuck. És un artefacte en plan actitud d’adolescent cabrejat dient Fuck fins avorrir, és un “a tomar pel cul tot”, nomes cal veure com es titulen les cançons, Somebody Fucked With Me, Say Fuck It, Motherfucker, I Don't Give a Fuck, It's a Fucking Disaster i Fist Fuck. El que deixa més descol·locat al personal però, és el tema Say Fuck It, (atenció, que sonin les trompetes), es un cover d’una cançó disco dance d’un duo suec anomenat Icona Pop titulat I Don't Care, I Love It (segur que us sona), i que a la tornada de la cançó sona el riff de guitarra de Thunderstruck dels AC/DC !!!!.

Buckcherry - Say Fuck It

Rock N Roll (2015)
 
Coincidint amb el 20 aniversari de la banda, llancen el seu setè disc d'estudi i no hi ha millor manera de celebrar-ho que amb rock n'roll. Van decidir titular l’àlbum amb aquest nom com contrapunt a unes declaracions de Gene Simmons de Kiss, “definitivament el rock ha mort. No de vell, a causa de la pirateria". Aquest tipus de declaracions sempre creen polèmica, però la realitat es tossuda, i Internet ha suposat un cop molt dur per a la música. El problema afegit, és que els mitjans de comunicació presten menys atenció al rock que en altres èpoques, el pop i les seves dives generen més titulars, i per desgràcia s'ha adaptat millor que el rock al públic jove perquè les tendències han canviat. La música és per guanyar diners i és lícit i normal, però també és sentiment, una manera d'expressió, una manifestació cultural i mil coses més. Per tant mai es pot dir que ha mort, la part sentimental segueix aquí, el rock viurà sempre.

"S'ha parlat molt sobre com el rock & roll és mort i tota aquesta merda. Vam volertitular el nou àlbum Rock N Roll, perquè això és el que hem estat fent tota la vida, enshem centrat en fer un disc que abasta la totalitat del que som". Josh Todd.

Els Buckcherry no són un grup de masses, però tenen fans lleials que segueixen la seva musica perquè estan segurs del que oferirà la banda. No hi ha misteri, el títol ho diu tot, i si coneixes els discos anteriors saps que no sortiran del guió de sempre. Uns critiquen això, uns altres ho aplaudeixen. Aquest nou àlbum està format per deu cançons, quatre carregades d'energia, quatre mitjos temps i dues balades. No arribarà a clàssic, però tampoc ho pretén, facturen un treball divertit, directe i de fàcil escolta, en el qual, malgrat no proposar res nou, ens ofereixen una bona mostra del que haestat la seva musica al llarg de dues dècades d'existència.

Buckcherry - Bring It On Back

Buckcherry - Tight Pants

Buckcherry - The Feeling Never Dies ft. Gretchen Wilson

Buckcherry - The Madness