Xavi Prat: «Per a mi Patum és Tabal, indiscutiblement»

Des de fa pocs dies, la Patum té un nou tabaler. Durant el Dia de l’Ascensió, el fins ara tabaler Carles Prat va cedir el càrrec al seu nebot i company de comparsa, Xavi Prat. Un berguedà que, segons ha volgut deixar molt clar, porta el Tabal dins del cor des de ben petit, ja que la comparsa ha format part de gairebé tota la seva vida i és la seva gran passió. De fet, el seu avi ja va ser tabaler, després el seu pare i ara rep el càrrec de mans del seu tiet, Carles Prat. Oncle i nebot han mantingut una estreta relació durant els gairebé 30 anys en què Xavi Prat, des de la rereguarda, ha seguit i ajudat el fins ara tabaler dins la comparsa. Però ha arribat el seu torn, i ara més que mai, és el moment de fer repicar amb més força les baquetes de l’herald de la festa berguedana. 

-Diumenge passat, durant la celebració del Dia de l’Ascensió, es va viure un emotiu acte de traspàs del Tabal, quina valoració en fan?

Xavi Prat: L’acte l’havíem preparat molt bé i potser no va acabar sortint com l’havíem previst. Però ho vaig trobar molt emotiu. Jo ja sabia què li passaria al Carles i, en aquest sentit, estava preparat, però no ho estava pel què m’havia de passar a mi. El Tabal, jo l'he portat moltíssimes vegades, però en aquell moment no n'era totalment conscient, no s’havia si el portava bé, em costava caminar...

-Però malgrat no acabar de sortir com l'havien previst, i també malgrat la pluja, els berguedans els van acompanyar en tot moment.

Carles Prat: Jo vaig baixar del barri vell i, sincerament, pensava que no hi hauria tanta gent, va ser una sorpresa amb la pluja que queia. 

-Com va ser aquell moment?

X. Prat: Jo vaig marxar corrents (riu), em vaig enfonsar, tot i ser una persona tranquil·la. No em vaig ni mirar el Carles. 
C. Prat: Va ser un moment molt tendre. Jo sabia que hi hauria alguna cosa però no sabia què seria. No m’esperava que sortissin els de casa i m’entreguessin una placa. 

-Molts nervis?

X. Prat : Molts. A més, la meva mare em va regalar una fotografia del meu avi i a partir d’aquest moment ja no vaig poder contenir-me. Encara ara, quan ho recordo, m’emociono. 
C. Prat: El Xavi estava molt nerviós. Si hagués sigut la primera vegada que el portava ho hagués entès, però un tio que fa tants anys que el porta... No acabava d’assimilar què li estava passant. 

-Quants anys fa que acompanya el seu tiet amb el tabal?

X. Prat: Doncs amb 12 anys em van vestir i vaig començar a anar agafat de la mà del Carles..., i tota la meva vida ha sigut així. Sempre ens hem intentat respectar les opinions i els problemes han quedat entre nosaltres i sempre fora de la festa. Aquest serà el 29è any que l’acompanyo. 
 
-Què significa per a vostès ser tabalers?

X. Prat: Tocar el tabal és la meva vida, he viscut per això, em satisfà com a persona. Per a mi Patum és Tabal indiscutiblement, jo no em moc d’allà. 
C. Prat: Ho hem mamat des del néixer, em sento orgullós per poder-ho fer i disfruto com un boig. Quan el toco, hi poso tot el que sé, és una satisfacció molt gran, em costa explicar-ho. 

-Han estat un equip però, en els últims anys, qui ha pres les decisions de la comparsa?

C. Prat: Des dels últims tres anys, el Xavi porta el pes de la comparsa. Jo l’he anat acompanyant, però ha estat ell qui ha pres les decisions, el que diu ell, va a Missa. 

- I creuen que ha canviat molt el sistema per poder tocar el Tabal al llarg de les últimes dècades?

C. Prat: El sistema per tocar el tabal de fa 40 anys i l’actual no tenen res a veure. Ara tothom pot tocar-lo. Pels Passacarrers deixem tocar el Tabal a la canalla fins a les 10 del vespre, i això abans era impossible, només el portaven sis o set persones. 
X. Prat: I ara continuarem en la mateixa línia perquè quan el Carles va fer el canvi jo estava amb ell. Aquest canvi no l’hagués pogut fer una persona sola. 

-Fent balanç d’aquests 30 anys al capdavant de la comparsa, està satisfet de la feina feta?

C. Prat: Sí, molt. Dels primers anys menys, ho recordo malament perquè se'm menjaven. Aquella era una altra Patum. Em vaig haver d’anar imposant poc a poc. Un exemple és el dia dels Quatre Fuets de fa molts anys, quan vaig imposar-me i vaig dir que aquell salt l’havia de tocar jo.

-De cara la Patum d’aquest any, quins papers tindrà cadascú?

C. Prat: S’inverteixen els papers, jo ara li faré d’acompanyant amb ell. A la plaça m’he quedat tres salts, perquè és clar, el iaio no marxa així com així... (riure). Porto 47 anys fent exactament el mateix i és molt difícil deixar-ho de cop. 
 
-Una posició en què se senten còmodes...

C. Prat: Sí, molt. Jo podria continuar fent el que feia fins ara, però no ho faré perquè després me’n penediré per la meva salut. Vaig fer el 75è aniversari de la Coronació i tenia com a repte personal que, quan arribés al 100è aniversari, aniria plegant. Ara m’he adonat que és un bon moment per fer-ho. I el Xavi en té ganes de sobres.
X. Prat: Sempre és un bon moment per començar. Va ploure molt el primer dia, però diuen que després de les coses difícils venen les fàcils. El Dia de l’Ascensió vaig veure la responsabilitat que em queia a sobrem i espero fer-ho com ho ha fet el Carles.

-I pel què fa a la família, com s’han pres l’inici d’aquesta nova etapa?

 C. Prat: Als de casa no els hi fa gaire gràcia que hagi plegat, no els hi agrada. Bueno, des de fa tres anys que els hi he anat assimilant que plegava, i ara ja s’ho han anat creient. Però també s’entén perquè ho han viscut sempre. 

-I aquest, serà un any de sorpreses dins la comparsa...

X. Prat: Sí, potser hi haurà alguna sorpresa per fer-lo plorar una mica. 
C. Prat: Li encanta fer-me plorar. Ara, no s’adona que d’aquí un temps, potser serà ell el que plorarà per les sorpreses...Temps al temps. 
X. Prat: L’any passat ja el vam fer emocionar una mica quan va pujar sobre la Guita, tampoc s’ho esperava... 
C. Prat: Home, veia que estava passant algo, perquè aquell moviment que hi havia a la plaça no era gens normal, la Guita semblava boja de veritat. 

-Quines expectatives tenen per aquesta Patum?

C. Prat: Aquest any serà com cada any o millor. Sempre penso que la Patum és millor d’un any a l’altre. 
X. Prat: Sí, sí, jo ja li he comprat un llençol per plorar...(riure)

-Un any, a més, amb dues Patums. Per a la de la Coronació qui tocarà? 

X. Prat: Ho farem tots dos. 
 
-Quin és el futur de la comparsa?

X. Prat: Seguir com s’ha estat fent fins ara i deixar que la gent participi com ho fa, penso que aquesta no és una mala filosofia. 
C. Prat: La Patum sempre evoluciona, ho fa a poc a poc, però ho fa. Per exemple en el cas de les dones que ara tenen molt més pes dins de totes les comparses.

-Per tant, podrem veure un tabalera en el futur?

C. Prat: Sí, jo no hi tinc cap inconvenient. Però sé el que és carregar el Tabal i no ho voldria, per exemple, per la meva filla. No és tan maco com sembla... Però potser no tardarem gaires anys a veure-hi la filla del Xavi...

-Quins són els projectes futurs de la comparsa del Tabal?

X. Prat: D’aquí cinc anys, al 2021 celebrarem els 400 anys del tabal. Jo aquest any ja m’he escalfat massa el cap; ara el Carles ja pot anar pensant coses.
C. Prat: I al 2026 farà cent anys de la nostra família al capdavant del Tabal. He fet molts anys per poder-hi arribar, espero celebrar-los perquè em faria molta gràcia.

-I ja per acabar, de comparsa a comparsa, què en pensen de tot el debat que s’ha creat entorn de la celebració de l’aniversari dels Gegants i la cançó del Bruce Springsteen? 

X. Prat: A mi m’agrada, em sembla bé. Personalment, només hi veig un problema. Una cosa és que no agradi i es critiqui, però, i si agrada? No sé si s'ha pensat amb això...
C. Prat: Jo crec que no s’hauria d’haver barrejat. L’he escoltat i sé que agradarà però Patum és Patum i voler fer tants canvis a la festa... La Patum per si sola té coses de sobres.