Josep Rull descarta l'arribada del tren al Berguedà «a mig termini»

Josep Rull (Terrassa,1968) ha passat de dirigir la sala de màquines de Convergència a preparar des del Departament de Territori i Sostenibilitat les estructures d'estat, sobretot en clau d'infraestructures, que una futura Catalunya independent necessitaria. Les diverses edicions territorials de NacióDigital l'han sotmès a un examen per saber quina estratègia té la conselleria per respondre a les demandes de cada comarca. Pel que fa al Berguedà, una de freda i una altra de calenta.

- Al Berguedà un dels aspectes que més preocupa és la C-16. Amb una elevada accidentalitat, es planteja el seu desdoblament fins a Cercs com un dels principals projectes del Govern per aquest 2016. Si més no, això és el que va afirmar el seu predecessor. Parlem d'un desdoblament real? El Berguedà s'ho pot creure?

- Nosaltres, el que estem plantejant és un mecanisme que tenen els països més avançats des del punt de vista de la gestió de la sinistralitat i de la congestió, que és el sistema 2+1 variable. Estem buscant mecanismes de finançament i finançament extrapressupostari, i estem treballant amb això perquè és una de les actuacions prioritàries. Creiem que desdoblar aquesta C-16 entre Berga i Bagà no té sentit per l'IMD que genera, però que tenim moments concrets que genera una concentració molt important de trànsit. El sistema 2+1 variable permet tenir un sistema de gestió de les infraestructures intel·ligent, que permet adaptar-nos a les necessitats de cada moment. 

- I pel que fa a la C-16 ja tocant al Bages. Pot esperar el Berguedà i també Bages i Cerdanya tenir una comunicació digna i gratuïta amb Barcelona, diguem, abans de 2020?

- Aquest és l'objectiu. El problema que tenim en relació a aquesta no és de model sinó que és de sostenibilitat econòmica. Tenim clar quines són les mesures que podríem adoptar per aconseguir aquest objectiu que vostè planteja. El que passa és que no tenim ara mateix els recursos per fer-ho de cop. Hem d'anar incorporar mesures que siguin sostenibles per a les actuals finances de la Generalitat i que tinguin diverses prioritats. Una prioritat absoluta és garantir la seguretat viària. Parlem de la C-55 i la C-58 que tenen un nivell d'accidentalitat important. Per tant, el primer paquet de mesures va dirigit a reduir la sinistralitat.
 
- Això ja ho tindríem, però ara tenim una C-55 que davant de qualsevol imprevist es col·lapsa, amb una autopista de pagament com a alternativa.

- Hem de gestionar, també, la congestió. Existeix la paradoxa que tenim un corredor molt congestionat, la C-55, i un altre infrautilitzat, la C-16. I per això hem desenvolupat aquesta idea que la C-16 pugui servir de ronda de tota la prolongació de Manresa. Si tinguéssim recursos suficients, tenim diverses opcions que poden ser complementàries. Una primera, desdoblar un tram de la C-55, el tram més congestionat. I l'altra, garantir la permeabilitat de la C-16 en termes similars a com és la ronda de Mataró. O sigui una permeabilitat absoluta per a tot el trànsit que ens vingui, no només del Bages, sinó de les comarques veïnes com el Berguedà, que ara mateix no podem garantir per una qüestió econòmica.

- Hi han hagut altres èpoques amb més recursos i la situació és la que és...

- Vull posar en valor una cosa. En l'època de molta bonança financera per a la Generalitat es van invertir 10 milions d'euros en la C-55. En una època de migradesa econòmica molt rotunda, en els últims tres anys, estem invertint 20 milions d'euros. Per tant l'esforç és molt important. La mesura que vàrem implantar d'eliminar les restriccions a les bonificacions dels cotxes que surten del Bages té un impacte a la Generalitat de 2,5 milions d'euros.

- Així doncs, entenc que si la situació econòmica millora, hem d'esperar mesures per adaptar la comunicació de la Catalunya Central amb Barcelona al s. XXI.

- Tenim clar què s'ha de fer, la limitació que tenim avui és únicament de caràcter econòmic. El diagnòstic el tenim ajustat i les receptes les tenim consensuades amb el territori.

- A banda m'agradaria plantejar-li un aspecte que moltes vegades des del Berguedà ja es veu perdut, però que hi ha qui continua reivindicant. Es pot esperar que algun dia arribi el tren fins a Berga, o és molt ciència ficció?

 - Una miqueta, perquè amb el transport ferroviari necessites unes demandes molt altes per poder ser sostenible. Aquest és el tema. Per això és millor proveir un servei molt més eficient amb les línies de bus exprés, perquè són molt més barates d'operar. Garanteixen viabilitat comercial i donen més viabiiltat en determinats casos. Per tant, per obrir noves línies el que necessites és un nivell alt de demanda, i això a mig termini no es pot fer. 
 
- A part de les grans infraestructures, quines són les línies d'acció prioritàries en matèria de mobilitat?

El que intentarem és superar el mecanisme de les ATM territorial i anar cap a una ATM del conjunt del país. I tenim un instrument potent que és la T-Mobilitat. El que volem és ampliar la integració tarifària al conjunt del país. Aquesta és la segona gran revolució que volem fer a nivell de transport públic. La primera la vam fer amb la integració tarifària a l'entorn de l'àrea de Barcelona. Això ho hem estès amb ATM territorials, i ara el que volem és fer aquest nou pas endavant. I és a l'entorn de la T-Mobilitat que volem canviar determinats elements que els limiten molt des d'un punt de vista operatiu, i estendre amb un criteri comú a tot el país la integració tarifària, a les 42 comarques catalanes. Però cada vegada que fem això, el que necessitem són recursos. Amb l'aprovació de la llei de finançament del transport públic, ens dóna eines per poder treballar millor.

- Corredor mediterrani: és la gran reivindicació. El president Puigdemont ha llançat una campanya per donar-li prioritat. Tenen esperances que Europa intervingui per forçar l'estat espanyol a ser més diligent?

- Sí, n'estem convençuts perquè Europa hi posa recursos i ha de garantir que aquests recursos siguin ben emprats. Europa ha fet una definició de corredors estratègics, i ha definit el corredor mediterrani com estratègic. Amb la inacció de l'estat espanyol, el que es fa és contradir les decisions de la Unió Europea, amb un nivell altíssim de negligència. Per tant, la UE serà un gran aliat. Parlem el mateix llenguatge que ells. I sintonitzarem. De fet, ara fa poc, la Comissió Europea li ha fet una estibada d'orelles al govern espanyol, dient-li que no pot continuar invertint en trens de gran velocitat, amb un nivell de sostenibilitat econòmica i social molt baix, mentre negligeix les seves accions en el corredor mediterrani. La inacció del govern espanyol posa en risc un corredor estratègic no pels Països Catalans, no per l'estat espanyol sinó pel conjunt d'Europa. Estem convençuts que hi trobarem complicitat.